28 d’oct 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA A L'EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Artur Mas: «Per a un independentista pur, la sentència de l'Estatut va ser una benedicció»

«Potser va ser ingenu no pactar que el Constitucional no toqués l'Estatut»

«Autocrítica sobre les retallades no la puc fer perquè faltaria a la veritat, s'havia de retallar sí o sí»

Fidel Masreal

Quan el Parlament va aprovar la proposta d’Estatut, només el líder del PPC, Josep Piqué, va avisar que el text seria rebaixat a Madrid. ¿Vostès no eren conscients que arribarien les rebaixes?

Jo era plenament conscient que allò no s’aprovaria a Madrid. No vaig enganyar ningú perquè així ho vaig manifestar. La prova és que ens vam posar a negociar després i la cosa va anar a la baixa. La pregunta és: ¿va valer la pena el pacte que es va fer a Madrid rebaixant l’Estatut perquè es pogués aprovar? Continuo pensant que sí.

Malgrat que ERC ho va considerar una rebaixa excessiva...

S’ha de recordar l’incompliment de la paraula del president Zapatero, que havia dit: ‘el que surti del Parlament jo ho assumiré’. Si vam negociar a la baixa va ser per l’incompliment de Zapatero. El dia després d’aprovar-se l’Estatut al Parlament, el PSC anuncia que presentarà esmenes al Congrés. I si entro en la negociació, és perquè Zapatero deixa de considerar el president Maragall com el seu interlocutor i em demana que assumeixi el pes de la negociació, amb coneixement del PSC. ‘Jo m’he d’entendre amb tu’, em va dir. I vam arribar a un acord, que va provocar la sortida d’ERC del Govern, que també estava negociant a la baixa.

En aquest pacte a la Moncloa, ¿en cap moment es va incloure fer tot el possible perquè el Constitucional no toqués l’Estatut?

No, ni se’n va parlar.

Vist això, ¿no és una mica ingenu?

Potser sí que sigui ingenu, no ho nego. Que fos poc previsor, tampoc. Però que en el context d’aquell moment ningú pensava que això acabaria amb una rebolcada del Constitucional, d’això en dono fe. Cap de nosaltres dos ho va pensar. La dificultat del pacte era tan gran que tot estava concentrat en el pacte. Una vegada aconseguit i aprovat en referèndum l’Estatut, ja havíem fet la feina.

Una vegada s’inicia el tràmit del Constitucional, ¿el Govern central va fer prou per aconseguir una sentència favorable?

Crec que no.

«Continuo pensant que va valer la pena el pacte que es va fer a Madrid rebaixant l’Estatut perquè es pogués aprovar»

¿Creu que al president Zapatero o al PSOE els anava bé que la sentència retallés l’Estatut?

Jo crec que no els anava bé, però de la mateixa manera dic que no van fer gran cosa per intentar salvar aquest Estatut quatre anys després, no van fer el que haurien d’haver fet.

Hi ha qui afirma que hi havia una sentència més dura sobre la taula...

Segurament. El que és dolent sempre és susceptible d’empitjorar.

¿Li consta que es van poder tombar 30 articles?

«No em consta, però no em sorprendria que fos així».

¿Fins a quin punt els poders de l’Estat eren conscients que la sentència elevaria el conflicte?

Jo crec que no ho veien, perquè ells, en la relació amb Catalunya, estaven acostumats a una relació amb un esquema que quan els necessitem ens ajuden i quan no els necessitem, ens és igual. Estaven en aquesta lògica, creien que després de la sentència continuaria funcionant tot igual. Trobarien una CiU disposada a fer el paper de sempre, que era el d’ajudar els governs que ho necessitessin a Madrid a canvi de tota una sèrie de millores en temes d’autogovern o d’interès espanyol i català. Aquesta vegada no van calcular bé les conseqüències.

«Segurament hi havia una sentència més dura sobre la taula, no em consta però no em sorprendria; el Govern no va fer gran cosa per salvar aquest Estatut»

A una part de l’independentisme li va poder haver anat bé la sentència de l’Estatut...

És cert. Si s’hagués mantingut l’Estatut que es va pactar i que el poble català va ratificar i s’hagués aplicat amb tota la seva potencialitat, estic segur que el moviment independentista no és que hagués desaparegut de Catalunya, però no hagués agafat la força que ha agafat. Per a l’independentista pur, que la tenia al cap des de feia dècades, la sentència va ser una benedicció.

El president de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, Joan Segarra, ens ha fet una reflexió: «Durant aquests deu anys ens hem centrat en el procés i això ha fet que no treballéssim prou el tema social. Si hagués servit per avançar... però la frustració és doble: no hi hem arribat i estem on som a nivell social».

És cert, però pel mig hi ha hagut una crisi duríssima, sense la qual el tema social i econòmic s’haurien pogut salvar millor. El model de finançament no s’ha renovat des del 2014. Continuem patint un infrafinançament històric. No es va complir el pacte de l’Estatut sobre inversió en infraestructures. I en el tema sobiranista, estem en el camí, i quan estàs en el camí no saps si la cosa acabarà bé o no.

«L’autocrítica es pot fer sobre com es van aplicar les retallades, però en si s’havia de retallar o no, no hi havia tema»

Ha parlat de crisi. ¿Fa alguna autocrítica per les retallades que va aplicar, tenint en compte la situació actual de la sanitat, i que el seu assessor sobre això, el doctor Vilardell, ja va dir que no s’hauria d’haver retallat?

Autocrítica catalana no la puc fer perquè, si la fes, faltaria a la veritat del que va passar. Les polítiques d’austeritat no es decidien a Catalunya, es decidien a Europa i, subsidiàriament, a Madrid. La primera reducció dels sous públics la fa Zapatero i la segona, el tripartit. L’autocrítica es pot fer sobre com es van aplicar les retallades, però en si s’havia de retallar o no, no hi havia tema. S’havia de retallar sí o sí.