Els francesos omplen les botigues basques després de la reobertura de les fronteres terrestres

«¡Quin horror, com està això!», exclama una veïna sorpresa per l’incessant bullir de clients francesos que han arribat aquest diumenge al barri de Behobia, a Irun (Guipúscoa), un enclavament en el qual la desescalada no ha sigut gradual, on la «normalitat» ha arribat de cop al reobrir-se aquest diumenge les fronteres terrestres de l’espai Schengen.

«¡Ha passat de zero a 100!», li respon amb satisfacció el responsable d’una botiga de records que ha tornat a treure al carrer els seus expositors amb tota mena de productes, des de sabates folklòriques i vestits de sevillana fins a viseres amb l’escut d’Espanya, bosses, clauers o paraigües. Pràcticament qualsevol cosa.

La mitjanit passada, amb puntualitat, la policia ha retirat la tanca sobre el riu Bidasoa que impedia el trànsit totalment per aquest punt, un dels tres passos fronterers que uneixen –separen, en aquests dies de confinament– Espanya i França a Irun.

Com qui obre un gran tap, els primers francesos han arribat a Behobia per comprar tabac, el tresor més preuat, cap a les 7.30 hores del matí, moment en què han començat a formar-se cues als tres estancs autoritzats en aquesta zona comercial, que agrupa un centenar d’establiments.

Behobia, un barri de 1.105 habitants (l’1,7% de la població d’Irun) però amb una marcada personalitat pròpia, reviu aquest diumenge, al veure les llargues cues als estancs en els quals els francesos poden aconseguir un cartró per menys de la meitat del que paguen al seu país, on el Govern ha anat incrementant gradualment en els últims anys la càrrega impositiva sobre aquest producte.

Alex espera el torn amb tres companys en una de les dues cues d’accés a l’estanc Tellechea, el més conegut d’Irun. Els quatre han matinat i han fet amb cotxe 220 quilòmetres des de Bordeus només per comprar tabac. Un espanyol explica en molt poques però aclaridores paraules la raó de la seva excursió: «A França, un cartró de Marlboro costa 100 euros i aquí 50. Jo cinc, ell cinc, ell cinc i l’altre cinc». No fan falta més explicacions.

A La Cave, un dels establiments més emblemàtics de Behobia, Rubén, tercera generació en aquesta empresa familiar, ja fa una altra cara. La botiga és plena de francesos que aconsegueixen licors, cervesa, vi, gel, xampú i embotits.

Va aguantar obert un mes, però després va fer un erto i va baixar la persiana dos mesos fins aquest dissabte, un dia en què les vendes van sumar zero euros, ja que el 99% dels seus clients són francesos.

«Si ajuntes tot el que hem facturat el mes que hem estat oberts, la xifra de caixa serà menor que la d’avui [per aquest diumenge]», comenta amb resignació.

Preus «fins a un 40% més barats»

Presumeix de preus competitius, fins i tot més barats que en alguns centres comercials, sobretot en el vi, que ho són encara més si es comparen amb els de l’altre costat de la frontera, amb els quals «hi pot haver un 40% de diferència», motiu pel qual els caps de setmana rep clients de Bordeus, Dax o Pau, més enllà dels habituals del País Basc francès.

A la botiga, un cartell indica en francès els límits legals: cada client pot emportar-se fins a 10 litres de licors d’alta graduació, 110 litres de cervesa, 20 litres d’aperitius a base de vi, 90 litres de vi i 4 cartrons de tabac.

Celestino també ven licors a Souvenirs García, una botiga que ofereix l’estranya combinació d’alcohol i bosses de pell i sintètics. «Hem estat ofegats totalment, han sigut quatre mesos sense que entrés res», es lamenta aquest comerciant, que insisteix a agrair l’ajuda que li ha brindat l’Ajuntament d’Irun i el Govern Basc durant el confinament i el tancament de la frontera.

Situació «una mica rara»

De moment no ha tingut gaires clients, perquè «la gent va pel tabac, pel vici» –assenyala la cua de l’estanc– i la situació «és una mica rara» pel paisatge de mascaretes i gels hidroalcohòlics, únics elements que recorden aquí la pandèmia de la Covid-19.

3 quilòmetres més enllà, al pont internacional de Santiago, el principal pas urbà entre Irun i Hendaia, han desaparegut els controls i els veïns circulen lliurement entre els dos països. Passejants, ciclistes i centenars d’irunesos creuen avui, gairebé 100 dies després, per disfrutar de la platja d’Hendaia, la preferida per a la gran majoria dels més de 60.000 habitants d’Irun.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

«L’hem trobat molt a faltar. Tots els caps de setmana passejarem a la platja d’Hendaia», assenyala Iñaki, que aquest diumenge recupera el tacte la sorra fina i ferma d’aquesta platja de 3 quilòmetres, la vora dels quals s’omple de milers de passejants irunesos en dies assolellats.

Controls policials

Ja no queda rastre de les retencions d’aquests gairebé cent dies en els quals els policies dels dos països han establert controls al pont sobre el Bidasoa per comprovar que tots el que creuaven el límit estaven autoritzats, la gran majoria, treballadors transfronterers la mobilitat dels quals s’ha vist seriosament dificultada. Avui ningú considera el pont com una frontera, sinó un nexe d’unió dels dos costats del Bidasoa. La normalitat de sempre ha tornat a la frontera.