L'Audiència de Barcelona pregunta a les parts si suspèn la pena a Osàcar per l'indult

La Secció Desena de l’Audiència Provincial de Barcelona ha donat un termini de dos dies a la fiscalia i la resta de parts personades en el ‘cas Palau’ perquè es pronunciïn sobre l’última petició de l’extresorer de Convergència Daniel Osàcar per mirar de suspendre l’execució de la pena que se li va imposar pel saqueig de la institució. En aquesta ocasió, sol·licita que es paralitzi el seu ingrés a la presó fins que es tramiti la petició d’indult que ha presentat.

Aquest dimecres, l’Audiència ja va rebutjar una petició de l’exdirigent de CDC en el mateix sentit que compartia amb l’expresident del Palau Fèlix Millet. Això significa que tots dos hauran d’entrar a la presó abans del pròxim dia 25. Tots dos van recórrer la decisió del tribunal sentenciador que entressin a la presó per complir la condemna imposada; van al·legar motius de salut i Osàcar, a més, que recorrerà en empara davant el Tribunal Constitucional.

Osàcar és el que té més possibilitats de lliurar-se de l’ingrés a la presó per la diferent longitud de les seves condemnes. La de Millet és de 9 anys i 8 mesos, mentre que la de l’extresorer de CDC es queda en tres anys i mig. Habitualment, el mateix Constitucional sol suspendre l’execució de les condemnes inferiors a sis anys de presó mentre resol les empares interposades, per la qual cosa, en el cas que no veiés suspesa l’execució per l’Audiència, encara comptaria amb el cartutx del tribunal de garanties. 

Tràmit llarg

La pandèmia del coronavirus també ha afectat la tramitació de la mesura de gràcia a què ha recorregut Osàcar. Tant és així, que durant la suspensió de terminis processals per l’estat d’alarma, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, es va veure obligat a aixecar la mesura en el que els afectava per evitar que col·lapsés el sistema.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Per fer-se una idea de la situació pot servir d’exemple que les peticions d’indult presentades a favor dels condemnats pels líders del procés l’octubre de l’any passat encara no han començat a tramitar-se, al no haver sigut si més no registrades.

A més, el percentatge d’indults concedits és inferior a l’1% dels expedients resolts. El Govern només en va concedir 17 el 2018 i 39 el 2019. Cap era per violència de gènere, seguretat viària o delicte contra la hisenda pública. En el 98% s’explicava almenys amb algun informe favorable del tribunal sentenciador o la fiscalia.