22 d’oct 2020

Anar al contingut

DES DE MADRID

Trapero, a punt de l'absolució

Dilluns es reinicia el judici amb la impressió que el major dels Mossos serà absolt: la clau serà provar que no hi va haver concertació entre policies i polítics

El magistrat ponent va absoldre els assaltants del Parlament el 2011, va ser proposat per IU per al CGPJ i és considerat el més progressista de la magistratura

José Antonio Zarzalejos

Trapero, a punt de l'absolució

JOSE LUIS ROCA

Aquesta informació es va publicar el dia 06/06/2020. El contingut fa referència a aquesta data.

En un ambient de tensió política, amb la majoria parlamentària de la investidura fràgilment recomposta per la promesa governamental a ERC de convocar la taula de diàleg amb la Generalitat el mes de juliol, i just quan persisteixen els ecos de la destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos de la direcció de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, destinació a la qual va accedir després de dirigir l’operatiu Copèrnic l’1-O a Catalunya, dilluns es reinicia a l’Audiència Nacional la vista oral del judici per rebel·lió en el qual hi ha acusats Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d’Esquadra; l’exdirector general, Pere Soler, i l’exsecretari general, César Puig. En la mateixa causa està processada la que va ser intendenta, Teresa Laplana, per un delicte de sedició.

Els fiscals de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira, tornen a la sala de vistes sense alterar la qualificació delictiva ni la sol·licitud de penes amb les quals es va iniciar el judici: 11 anys de presó per a TraperoSoler i Puig i quatre per a Laplana. No obstant, hi ha pocs dubtes en aquest òrgan jurisdiccional que tots dos alteraran les seves conclusions i s’alinearan amb la sentència del Suprem, que va tipificar els fets del setembre i l’octubre del 2017 a Catalunya, atribuïts a 12 dirigents del procés, com a sedició, i van descartar la rebel·lió. Aquesta variació es produirà, segons fonts de la fiscalia i de la mateixa Audiència, sense necessitat de cap indicació de la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, que en aquest assumpte sembla haver-se abstingut.

Circumstàncies eximents

En aquests mateixos mitjans es considera que l’advocada de Josep Lluís TraperoOlga Tubau, «té moltes opcions que el seu client sigui absolt», així com la seva subordinada, perquè es presenten circumstàncies que l’eximirien de responsabilitat. La primera seria la decisió de l’exmajor d’enviar efectius de la BRIMO (antiavalots) el 20 de setembre del 2017 a la concentració davant de la Conselleria d’Economia.

El cap de la brigada va considerar «impossible el seu desallotjament» en «termes de seguretat», i va rebre l’admonició de Jordi Sànchez («treu la BRIMO d’aquí... això que estàs fent no és el que hem acordat, toqueu el dos d’aquí»), tal com relata la sentència del Suprem (pàgina 45). D’aquest relat de la Sala Segona es deduiria que hi va haver intenció en el comandament policial autonòmic de dissoldre el tumult, però que no va ser possible, tot i que a la fi van ser mossos els que van evacuar pel terrat de l’edifici la lletrada judicial que havia acudit al registre de la seu administrativa, com també va quedar acreditat en la resolució del judici del procés.

La vista del recurs de Joaquim Torra i la prevista sentència del Suprem per a la tardor no es demoren per l’abstenció del magistrat ponent

No obstant, l’episodi que, en fonts de l’Audiència Nacional i del mateix Suprem, es considera més eximent per a Josep Lluís Trapero és la reunió que va mantenir el 28 de setembre del 2017 amb altres responsables dels Mossos d’Esquadra i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Joaquim Forn. La trobada està recollida també en la sentència del Suprem de 14 d’octubre del 2019 (pàgina 51 i següents). Els comandaments policials «van proposar expressament la suspensió de la votació del dia 1 d’octubre», però «se’ls va transmetre l’ordre de seguir endavant amb el referèndum».

Segons la sentència de la Sala Segona, «això va donar lloc a l’advertència de Josep Lluís Trapero... de la possible concurrència a la votació de dos milions de persones, amb el risc subsegüent de greus incidents entre agents policials i ciutadans». La resolució de l’alt tribunal qualifica de «deslleial» Forn –a qui va condemnar per sedició–, però obvia qualsevol menció al major, a qui tampoc van al·ludir els fiscals en el seu escrit d’acusació.

Concertació clau

La qüestió clau perquè prosperi l’absolució del que va ser màxim comandament operatiu de la policia catalana és que quedi provat que no hi va haver concertació entre els dirigents polítics i els policials autonòmics en el fracàs de l’actuació dels seus agents en el comportament professional dels ‘binomis’ de mossos que es van distribuir pels col·legis electorals sense evitar la seva utilització com a tals al llarg de la jornada de l’1-O. D’altra banda, la voluntària compareixença de Trapero com a testimoni en la causa del procés, ha afavorit el criteri absolutori que es percep a l’Audiència Nacional, més encara «quan va contestar a l’acusació popular de Vox», cosa que es considera «insòlita».

En aquest sentit, se subratlla també que el testimoni de Diego Pérez de los Cobos el 27 de gener passat, i la mateixa declaració de l’acusat, demostrarien la seva mala relació professional, el seu enfrontament en el mode de conduir l’operatiu policial, però tot això mancat de rellevància penal. Tampoc la suposada implicació personal de Josep Lluís Trapero en la causa independentista ni la seva popularitat durant i després dels atemptats gihadistes a Catalunya l’agost del 2017 resultarien circumstàncies rellevants a efectes penals.

El redactor

El ponent de la sentència, i tingut per un jurista «d’esquerres», és Ramón Sáez Valcárcel, que va ocupar plaça al Consell General del Poder Judicial proposat per IU i que va ser també el redactor de la ponència de la qual va absoldre els assaltants al Parlament el 2011 a l’entendre que exercien la seva llibertat d’expressió, després revocada pel Suprem. Les fonts consultades asseguren que si Sáez no aconsegueix persuadir els seus companys de la innocència dels processats, emetrà un vot particular discrepant de qualsevol condemna. Tot i que l’aposta jurídica a Madrid és, ara com ara, que hi haurà absolució i que podria conèixer-se a la tardor.

Les repercussions d’una resolució d’aquestes característiques seran de pes, com la probable confirmació de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, que es produiria també després de l’estiu, sense que l’abstenció del magistrat ponent del recurs hagi alterat el calendari previst per la Sala Segona.