La pandèmia sotmet a examen el model d'Estat autonòmic

«És d’esperar que la crisi sanitària actual serveixi perquè la humanitat cobri consciència del greu perill que representa la desunió de les nacions. Si aquesta crisi desemboca en un enfortiment de la cooperació internacional, no només representarà una victòria contra el coronavirus, sinó també contra els altres perills que sotgen la humanitat», afirma Harari en una recent entrevista a la pàgina web de la Unesco. 

Aplicant aquesta recepta a la cooperació entre autonomies i Govern espanyol, el filòsof Daniel Innerarity opina que «des del punt de vista de concepte polític, aquesta experiència ens pot donar algun aprenentatge respecte al fet que les sobiranies compartides representen una oportunitat interessant davant l’unilateralisme i la imposició» per part del Govern.

L’historiador i exlíder dels comuns Xavier Domènech afirma que «la crisi de la Covid-19 és l’última gran crisi del model d’Estat de les autonomies». «Aquesta vegada no ha sigut l’Espanya buidada ni els nacionalistes catalans o bascos sinó, paradoxalment, Madrid, com a forat buit del model territorial, la que ha generat més tensió territorial. Ara totes les peces estan sobre el tauler: l’Espanya plurinacional, la buidada, Madrid... Per això ha sigut tan difícil gestionar la crisi actual, perquè venia d’un model en risc de mort», apunta.

El periodista i professor de la URL Marçal Sintes considera que la pandèmia ha subratllat «la tensió entre l’antic model centralitzat i la necessitat de diàleg i coordinació en un món que es decanta per una arquitectura de xarxa». «Pedro Sánchez ha optat per un estil de gestió unilateral, centralitzada i de dalt a baix davant d’aquesta dramàtica crisi. Ha reaccionat a l’antiga», assegura.

L’exemple alemany 

Mentrestant, el cas alemany ha sigut l’exemple més citat. Malgrat que la cancellera Angela Merkel ha recuperat un paper de lideratge que havia anat cedint en els últims mesos amb la mirada posada en el seu adeu polític –que es data, com a molt tard, per a les pròximes eleccions federals del 2021–, les mesures i restriccions per frenar la pandèmia les ha pres el govern federal en coordinació amb els governs dels 16 estat federats. L’aplicació era, posteriorment, decidida per cada executiu regional en virtut de la necessitat i els temps de cada estat. 

Això ha generat tensions entre centre i perifèria –Merkel va dir que li semblava precipitat l’aixecament de les restriccions en alguns estats–, però amb una xifra de morts relativament baixa i amb un sistema sanitari que mai ha estat a prop del col·lapse, es pot dir que el federalisme alemany ha superat amb nota la crisi sanitària, informa Andreu Jerez.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

¿Canviarà Espanya la seva estructura territorial? ¿Aprendrà la lliçó d’aquesta crisi?«El estat de les autonomies està en col·lapse, no sé si es produirà demà o d'aquí a deu anys. O es produeix un reformisme molt fort o un moment constituent», opina Domènech. «Sánchez i el PSOE han perdut una gran oportunitat de demostrar que són diferents del PP», lamenta Sintes.

Innerarity creu que «haver passat pel que hem passat no ens donarà una clau de solució». «La crisi anterior també la vam patir tots i va sorgir un reforçament de dinàmiques de desacord. Lamento no ser gaire optimista», afirma. «Els actors en joc, fins i tot els extrems, saben que no se sortirà amb una victòria d’uns sobre els altres. Hi ha coses millors que una victòria: una transacció sol ser millor», conclou. Continuarà.