Sánchez demana una última pròrroga d'un mes per preparar el final de la desescalada

Un mes per arribar a la «nova normalitat». Aquest és l’horitzó que s’ha marcat el Govern per tancar la desescalada i que aquest dissabte va portar Pedro Sánchez a anunciar que dimecres que ve sol·licitarà al Congrés dels Diputats una pròrroga de «prop d’un mes» de l’estat d’alarma, l’última si no hi ha rebrots i l’evolució de l’epidèmia és favorable. El president de l’Executiu va assegurar que entre les previsions amb què treballen hi ha la possibilitat que en aquest termini tot el país hagi superat la tercera fase de la desescalada i ja no siguin necessàries les restriccions a la mobilitat. Fins i tot, Sánchez va deixar caure que negociarà amb les altres formacions l’opció que l’estat d’alarma pugui ser «asimètric» i que s’aixequi abans en uns territoris que en d’altres. 

Després de dos mesos d’excepcionalitat i amb l’economia congelada, el líder dels socialistes va assenyalar que «el començament de l’estiu» podria coincidir amb el final de la desescalada a la majoria de les comunitats autònomes. Per als territoris que van endarrerits i encara no han passat a la fase u (la Comunitat de Madrid, l’àrea metropolitana de Barcelona i les capitals de província de Castella i Lleó) aquest pas podria arribar un parell de setmanes després, va apuntar. Sánchez fins i tot va obrir la porta a un escenari en què no sigui necessari esperar a d’aquí a 30 dies per retirar les mesures excepcionals en alguna zona. «El Govern d’Espanya, si veiem que abans d’aquest mes es pot aixecar –l’estat d’alarma– a tot el territori o en una part, ho farem».

No obstant, com ve fent des que van començar les mesures d’alleujament, Sánchez va demanar precaució a la ciutadania per evitar els rebrots. «La prudència ha de ser la regla», va apuntar després de reiterar en nombroses ocasions que tots els passos que dugui a terme l’Executiu es faran de manera segura i atenent els criteris sanitaris i l’opinió dels experts i de la ciència. Sobre això va recordar que l’estudi de seroprevalença dut a terme mostra que només el 5% de la població ha agafat el coronavirus i que això col·loca Espanya encara en un «escenari de vulnerabilitat». 

Buscar consensos

El pla de Sánchez queda pendent que el Congrés aprovi la pròrroga de l’estat d’alarma. Un tràmit que s’ha anat complicat durant les últimes setmanes amb la pèrdua de recolzaments per part del Govern i que en l’última votació es va aconseguir tirar endavant gràcies a una negociació ‘in extremis’ amb el PNB i Cs. Ara, els esforços semblen estar posats a tornar a atreure ERC al ‘sí’. 

No obstant, els republicans condicionen el seu suport a reactivar la taula de negociació entre la Generalitat i el Govern, una petició que Sánchez va considerar que no ha d’anar lligada a l’estat d’alarma. Tot i així, certs anuncis sobre les novetats que inclou aquesta nova pròrroga podrien facilitar l’acostament dels d’Oriol Junqueras.

Segons va explicar el cap de l’Executiu, la situació és molt diferent de la de fa vuit setmanes i això obliga a fer certs canvis. «Hem d’adequar la nostra arquitectura institucional fins aquesta nova etapa», va assenyalar abans d’explicar que «decauran les facultats excepcionals» dels ministres de Defensa, Interior i Transports. En conseqüència, l’única autoritat delegada serà el responsable Sanitat, Salvador Illa, que continuarà tenint el comandament únic per coordinar el procés de tornada a la normalitat.

A més, aquest pas comportarà que les autonomies «aniran recuperant la seva plena capacitat de decisió». Un canvi que podria podria ser vist com una mà estesa a ERC, el PNB o JxCat. En concret, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va defensar ahir que «qualsevol decisió d’allargar l’estat d’alarma ha de comportar el retorn de les competències al Govern de la Generalitat». 

Rebuig de les mesures

On no trobarà recolzaments serà en el PP. Pablo Casado ja va mostrar ahir el seu rebuig a la pròrroga a través de Twitter: Es pot protegir la salut i l’ocupació amb la legislació en vigor, sense abusar més de l’excepcionalitat constitucional.

En la reunión con los presidentes de CCAA del PP coincidimos en el rechazo al anuncio de Sánchez para prorrogar “alrededor de un mes” más el estado de alarma. Se puede proteger la salud y el empleo con la legislación en vigor, sin abusar más de la excepcionalidad constitucional. pic.twitter.com/zEXGouZckM

— Pablo Casado Blanco (@pablocasado_) 16 de mayo de 2020

 

A més, la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso, va acusar l’Executiu de deixar Madrid en la fase 0 condemnant-la a la «ruïna». Un retret que Sánchez va negar al·legant que els indicadors que s’estan utilitzant per analitzar el canvi de fase han sigut acordat amb les autonomies i sota el criteri dels experts».

Tot i que Sánchez no compti ara amb els conservadors, els seus vots sí que seran necessaris per tirar endavant «modificacions legislatives» que, segons va dir Sánchez, seran les que permetin governar la situació una vegada s’hagi acabat l’estat d’alarma. 

Un mes per arribar a la «nova normalitat». Aquest és l’horitzó que s’ha marcat el Govern i que ha portat Pedro Sánchez a anunciar que dimecres que ve sol·licitarà una pròrroga, l’última si no hi ha rebrots, de 30 dies de l’estat d’alarma. El president de l’Executiu ha assegurat que entre les previsions que estudien hi ha la possibilitat que en aquest termini tots els territoris hagin conclòs la desescalada i ja no siguin necessàries les restriccions a la mobilitat. Fins i tot, Sánchez ha deixat caure que l’estat d’alarma es podria aixecar abans a les zones que presentin una realitat epidemiològica favorable.

El líder dels socialistes ha posat com a data «el començament de l’estiu» perquè la majoria de les comunitats autònomes superin les tres fases de la desescalada. Per als territoris que van més endarrerits (la Comunitat de Madrid, l’àrea metropolitana de Barcelona i les capitals de província de Castella i Lleó) aquest pas podria arribar un parell de setmanes després, ha apuntat.

A més, ha obert la porta perquè es pogués aixecar l’estat d’alarma en alguns territoris abans que s’acabi aquest mes si l’evolució de la crisi és favorable: «El Govern d’Espanya, si veu que abans d’aquest mes es pot aixecar –l’estat d’alarma– a tot el territori o en una part, ho farem». 

No obstant, Sánchez ha demanat precaució. «La prudència ha de ser la regla», ha sentenciat en una compareixença des de la Moncloa, després de reiterar en nombroses ocasions que tots els passos que dugui a terme l’Executiu seran de manera segura i atenent els criteris sanitaris i l’opinió dels experts. 

Una nova alarma

Dimecres, Sánchez tornarà al Congrés dels Diputats per sol·licitar que donin suport a aquests altres 30 dies d’estat d’alarma. De moment, no té els recolzaments lligats i ha assegurat que estan treballant per aconseguir els ‘sís’ necessaris. No obstant, certs anuncis sobre les novetats que inclourà aquesta pròrroga podrien facilitar la seva aprovació. 

Segons ha explicat el cap de l’Executiu, la situació és molt diferent a la de fa vuit setmanes, quan el Govern va posar en marxa aquesta mesura extraordinària. Això es traduirà en alguns canvis estructurals: «Hem d’adequar la nostra arquitectura institucional fins aquesta nova etapa». Així, considera que ja no és necessari que els ministeris de Defensa, Interior i Transports mantinguin competències extraordinàries. No obstant, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, continuarà tenint el comandament únic per coordinar el procés de tornada a la normalitat.

A més, aquest pas comportarà, segons ha anunciat Sánchez, que les autonomies «aniran recuperant la seva plena capacitat de decisió» conforme s’avanci en aquest procés. Aquest gest podria suposar un acostament de formacions com el PNB o ERC, que des de fa setmanes demanen al Govern que torni les competències a les comunitats. 

Rebuig de les mesures

Qui ja ha mostrat el seu rebuig total a aquesta ampliació ha sigut el president del PP, Pablo Casado. «En la reunió amb els presidents de CCAA del PP coincidim en el rebuig de l’anunci de Sánchez per prorrogar «prop d’un altre mes l’estat d’alarma», ha afirmat el líder popular a través de Twitter. Segons ha explicat, «es pot protegir la salut i l’ocupació amb la legislació en vigor, sense abusar més de l’excepcionalitat constitucional». 

En la reunión con los presidentes de CCAA del PP coincidimos en el rechazo al anuncio de Sánchez para prorrogar “alrededor de un mes” más el estado de alarma. Se puede proteger la salud y el empleo con la legislación en vigor, sin abusar más de la excepcionalidad constitucional. pic.twitter.com/zEXGouZckM

— Pablo Casado Blanco (@pablocasado_) 16 de mayo de 2020

 Minuts abans de la compareixença de Sánchez, la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso, havia acusat l’Executiu de deixar Madrid en la fase 0 condemnant-la a la «ruïna». El president del Govern s’ha defensat explicant que «la desescalada no és una carrera per veure quines són les autonomies que hi arriben abans» i que el Govern ja va advertir que el procés seria «gradual i asimètric». «Tots els indicadors que s’estan utilitzant per analitzar el canvi de fase han sigut acordats amb les CCAA i sota el criteri dels experts», ha assenyalat.

Economia i salut

Sánchez ha volgut deixar clar que la crisi del coronavirus no es pot traslladar a una dicotomia entre salut i economia. «Salvant vides, també se salven empreses i ocupació», ha sentenciat. En aquest sentit, ha apuntat que l’«únic camí cap a la reactivació econòmica i laboral passa per superar d’una vegada aquesta emergència sanitària».

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

En aquest sentit, el president del Govern ha fet referència al turisme, un dels sectors econòmics més importants d’Espanya i que suposa un 12% del PIB. Segons ha explicat és necessari superar l’epidèmia per «poder rellançar» el turisme: «La gent ens visitarà si tenen la seguretat que viatgen a destinacions segures, controlades». Amb aquest plantejament ha defensat la polèmica mesura de posar en quarantena tots els viatgers que arribin a Espanya. «Si ens precipitem podríem posar en risc el crèdit internacional que ens ha costat dècades aconseguir», ha assegurat. 

També s’ha pronunciat sobre els ajuts europeus que demanarà Espanya. Sobre això, el líder dels socialistes ha afirmat que aniran als diferents instruments aprovats per la Unió Europea per fer front al pagament dels ertos i no ha descartat que sigui necessari recórrer al Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE). No obstant, ha matisat que això no es tracta d’un rescat. «Aquestes línies que s’estan posant en marxa afortunadament, i sota l’impuls també del Govern d’Espanya, no tenen res a veure amb rescats, tenen a veure amb línies precautòries amb una condicionalitat vinculada a la crisi de la Covid-19, que no només és sanitària, sinó també social, laboral i econòmica», ha apuntat.