Torra posposa 'sine die' l'avanç electoral

El president no ha consultat Salut quan podria celebrar uns comicis

El Govern ha testejat el 91% de les residències, uns 66.000 residents.

budo / periodico

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

El 29 de gener, 45 dias abans de l’inici de l’era de la pandèmia, Quim Torra va anunciar que Catalunya aniria a eleccions. El motiu no era cap altre que el cisma permanent en què vivia un Executiu dividit en dues meitats perfectes entre la postconvergència i ERC. Torra, de mala gana, perquè la seva primera intenció era convocar immediatament després de sentir-se ofès per la retirada de la seva acta de diputat, finalment va accedir a posposar la comunicació de la data electoral fins que s’haguessin aprovat els pressupostos. Ja fa set setmanes que els comptes van aparèixer en el DOGC i en l’horitzó encara no s’entreveu cap cita amb les urnes.

La roda de premsa del Govern d’aquest dimarts no va oferir cap novetat respecte al frontó en què s’ha convertit l’Executiu, especialment la part de Junts per Catalunya. La portaveu, Meritxell Budó, va repetir una i altra vegada que no hi ha cap previsió per a la celebració de les eleccions i que la seva convocatòria és atribució exclusiva del president. És a dir, avanç electoral ajornat ‘sine die’.

El prec de la secretària general adjunta d’ERC, de celebrar una reunió per trobar un consens que impedeixi que sigui el Tribunal Suprem, quan decideixi sobre el recurs de Quim Torra a la seva inhabilitació fixada pel TSJC, va caure també en sac foradat. «És una proposta de partit que té la seva col·locació en el diàleg entre forces, el Govern no intervé».

Sense consultes a Salut

La portaveu no va desistir en el seu afany de remarcar l’excepcional de la situació, a nivell sanitari, econòmic i social. No obstant, la seva companya de Govern, la titular de Salut, Alba Vergés, va respondre a preguntes dels mitjans que el president ni tan sols havia preguntat al seu departament sobre quins paràmetres tècnics es necessiten per dur a terme unes eleccions a Catalunya. Vergés sí que va insinuar que, mentre es mantingui la distància social de metre i mig i es netegin les superfícies, per exemple les meses electorals, una jornada electoral podria celebrar-se en la fase 2 de desconfinament.

Fonts d’ERC, no obstant, afirmen ser conscients que aquesta, la possibilitat tècnica, no és la qüestió. «Si la gestió de la pandèmia els estigués donant bones dades demoscòpiques, segur que ja estarien fixant dates al voltant de l’1 d’octubre. ¿Algú es creu que JxCat convocarà amb males enquestes?». Com és obvi, la postconvergència acusa exactament del mateix, d’electoralisme, els seus socis. És a dir, de pensar només a guanyar les eleccions encara que la situació social i econòmica sembli dantesca en un futur immediat.

Dard del soci 

Notícies relacionades

La meitat de JxCat, és a dir, el PDECat, no va deixar passar l’oportunitat dilluns de sumar-se a les veus que reclamen i donen suport a una comissió d’investigació que estudiï la tragèdia succeïda a les residències per a la tercera edat. I és que la pandèmia no ha fet sinó que empitjorar les relacions ja per si dolentes entre els dos espais polítics.

Unes residències que, per cert i segons va explicar Vergés, han sigut ja testejades en un 91%, fet que inclou 66.000 residents i 4.000 membres del personal d’atenció. A més, el Govern  va aprovar aquest dimarts un decret pel qual l’historial dels residents es fusionarà amb el seu historial clínic per millorar l’atenció sanitària.