Els jutges no veuen cap problema a prendre la temperatura a la feina perquè preval la salut pública

Les associacions de jutges coincideixen a afirmar que en cas que les empreses decideixin controlar la temperatura dels seus treballadors a l’entrada del centre de treball no vulneraran el dret de les persones a la seva intimitat ja que es tracta de prevenir nous contagis, i la salut pública preval sobre els drets individuals.

En aquest sentit, el portaveu de l’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), Jorge Fernández Vaquero, ha indicat en declaracions a Europa Press que no veu cap problema en aquest control de la temperatura i recorda a més que hi ha l’obligació de prevenir riscos laborals.

Segons el parer de l’AJFV el control no és invasiu i es tracta d’una mesura sanitària que té l’objectiu d’evitar els contagis per la pandèmia de la Covid-19. A més, recorda que aquesta dada personal que es reculli està subjecta a la Llei de Protecció de Dades, i que per tant no es difon si no és per a les finalitats adequades.

Així, segons l’article 14 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals de 1995, els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut a la feina, i alerta que aquest dret suposa l’existència d’un deure correlatiu de l’empresari de protegir els treballadors.

D’altra banda, l’article 33 de la Llei General de Salut Pública preveu que l’actuació sanitària en l’àmbit de la salut laboral s’ha de desenvolupar «de forma coordinada amb els empresaris i els representants dels treballadors» quan es donin unes circumstàncies concretes, com pot ser «en cas de pandèmies o altres crisis sanitàries, en especial per al desenvolupament d’accions preventives i de vacunació».

A més, tant la Llei de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals com la Llei General de Salut Pública adverteixen que l’«accés a la història clínica» per raons epidemiològiques o de salut pública «obliga a preservar les dades d’identificació personal del pacient, separats dels de caràcter clinicoassistencial, de manera que, com a regla general, quedi assegurat l’anonimat, tret que el mateix pacient hagi donat el seu consentiment per no separar-los».

Afegeix que quan les administracions sanitàries necessitin accedir a aquestes dades per les raons esmentades, es farà a través d’«un professional sanitari subjecte al secret professional o per una altra persona subjecta, així mateix, a una obligació equivalent de secret, prèvia motivació per part de l’administració que sol·licités l’accés a les dades».

La mesura «no és invasiva»  

Per tot això, des de l’AJFV incideixen que, «a priori, no hi ha cap problema especial» i afegeixen que el control de la temperatura està justificat, és proporcionat i no és especialment invasiu des del punt de vista de la intimitat. No obstant, afegeixen que el control de la temperatura als comerços on el ciutadà accedeixi per consumir, és un cas diferent perquè s’ha de partir de la voluntarietat.

Per la seva banda, des del Fòrum Judicial Independent (FJI), la seva portaveu Concepción Rodríguez apunta que en aquest control als centres de treball «hi ha dos drets fonamentals contraposats», el de la privacitat i el del dret a la salut, i recorda que quan això passa, un dels dos pot ser limitat per l’altre.

«Hi ha un dret prevalent, el dret a la salut pública preval sobre el de la privacitat», ha afegit per després assegurar que es pot controlar la temperatura dels treballadors ja que «la salut és prioritària». En aquest sentit, ha afegit que quan el treballador doni positiu en un test, també es podrà restringir el seu dret deambulatori per la mateixa raó: «La salut pública preval als drets individuals».

No hi ha cap problema, tot i que el mesurament sigui voluntari 

El portaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD), Ignacio González Vega, tampoc veu cap problema en què s’instauri prendre la temperatura com a mesura per a la prevenció d’un risc per a la salut pública. Considera que no es vulnera cap dret, ni quan el mesurament sigui «obligatori», com pot passar amb un detingut en una comissaria, ni quan sigui «voluntària», ja que l’objectiu és «evitar els contagis».

Així, ha explicat que l’amo d’un establiment pot posar com a requisit en el dret d’admissió la comprovació de la temperatura i que el client pot decidir si s’hi exposa o no. «Si no vols que et prenguin la temperatura, no entres. Això és una cosa voluntària», ha indicat González Vega.

Una cosa diferent podria passar amb les aplicacions telefòniques que controlen el moviment dels usuaris, com les creades per alertar si no es mantenen les distàncies mínimes de seguretat recomanades per les autoritats sanitàries. González Vega afirma que si aquestes utilitzen uns «codis anònims» que no estiguin vinculats a les persones, no vulneraria ni el seu dret a la intimitat ni la protecció de dades.

«Utilitat i proporcionalitat» 

Finalment, el president de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), Manuel Almenar, ha incidit que «no hi ha cap problema de legalitat» en l’ús dels termòmetres o càmeres tèrmiques, sempre que responguin als paràmetres d’«utilitat i proporcionalitat».

Segons ha explicat, tant en els casos que sigui «obligatori» fer la prova (com pot ser en empreses, en virtut de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals) com en els «voluntaris» (l’accés a una botiga), l’ús d’aquests mecanismes han de ser anunciats; no poden emmagatzemar cap tipus de dades, com podria passar amb les càmeres; i s’han de cenyir al temps necessari per controlar una crisi sanitària o pandèmia.

En aquest sentit, remarca que a l’hora de fer la prova s’ha «de protegir l’anonimat» i que en cas que una persona tingui febre, hauria de tenir l’oportunitat d’«explicar-se i justificar-se, ja que la temperatura corporal elevada no és un símptoma exclusiu de la Covid-19», sinó que pot ser provocada per altres malalties o infeccions.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Així, sobre les aplicacions telefòniques que s’estan desenvolupant per garantir les distàncies interpersonals de seguretat, ha assenyalat que no vulneren el dret a la intimitat si únicament funcionen com a «sensor de moviment».

El «problema», ha puntualitzat, seria que els aparells o aplicacions «t’identifiquin o et puguin fer un seguiment» perquè «això sí que afecta drets de caràcter personal i necessita una regulació específica».