L'acord d'Arrimadas amb el Govern enterboleix el partit

Ciutadans s’ha mogut pel tauler polític durant els seus 14 anys d’història pegant cops de volant ideològics i estratègics que s’han cobrat una allau de baixes. La nova cap de files, Inés Arrimadas, ha estrenat lideratge en plena pandèmia pel coronavirus amb un nou canvi. Si bé durant la seva interinitat en el càrrec animava a un ‘tamayazo’ per evitar la investidura de Pedro Sánchez, quatre mesos després ha segellat un pacte amb el Govern per garantir la quarta pròrroga de l’estat d’alarma i s’ha compromès a col·laborar amb la coalició a l’hora de dissenyar mesures per pal·liar els estralls del virus.

Un acord que no només porta un moviment al centre polític, sinó que, al seu torn, fonamenta el seu distanciament del PP i Vox, i dona modifica les directrius que va orquestrar el seu predecessor, Albert Rivera, abans de dimitir per la desfeta electoral del 10-N. Però la nova estratègia d’Arrimadas, que marca perfil propi, ha enterbolit les files del partit i ha obert una nova bretxa.

El gest d’acostament al Govern ha sigut aplaudit pel sector crític i també per l’exdirigent Toni Roldán o l’eurodiputat Luis Caricano, així com per l’ex primer ministre francès Manuel Valls, però membres del partit com el que va ser un dels pesos pesants de l’executiva de Rivera i exportaveu al Congrés Juan Carlos Girauta i l’exdiputada al Parlament i exregidora a l’Ajuntament de Barcelona Carina Mejías han decidit estripar el carnet taronja. Les mostres de rebuig de l’enèsim gir se sumen a la marxa d’un exdiputat murcià, el portaveu a la Diputació de Màlaga i dos crítics de Galícia, després que el consell general, el màxim òrgan entre congressos, quedés ocupat només per fidels a la nova líder. 

«No vam treballar tant per construir una frontissa», va reaccionar Girauta al conèixer els termes de l’acord, i el líder del sector crític, Francisco Igea, va replicar: «Les frontisses són tremendament útils». Fonts del partit consideren que aquestes baixes són un fet «puntual» del sector més a la dreta del partit i desdenyen que el seu nou posicionament comporti una allau de dimissions com la viscuda quan van forjar el veto al PSOE.

Rebuig d’una aliança estable

Arrimadas va acudir al Congrés per primera vegada des que es va decretar l’alarma, malgrat el seu avançat embaràs, per defensar personalment la nova actitud del partit argumentant que Cs és un partit «útil» i «amb sentit d’Estat». La dirigent taronja va enviar un missatge en clau interna i va defensar des de l’escó que la votació d’aquest dimecres «no és la investidura de Sánchez», sinó si la pròrroga de l’estat d’alarma es renova.

«Aquesta votació no serveix per tombar el Govern», va recordar tant a les seves files com a les del PP i Vox, i va afegir que el Govern continuarà comptant amb 155 escons (la suma de diputats del PSOE i Unides Podem), «ni un més ni un menys», de manera que va descartar una aliança estable amb Sánchez, malgrat que en diverses ocasions ha allargat la seva mà per aprovar uns pressupostos de reconstrucció. «El nostre únic objectiu ha sigut salvar vides i salvar llocs de treball i hem sigut molt crítics amb el Govern», va postil·lar, i va negar que els seus vots suposin un «xec en blanc» a l’Executiu. «El nostre vot és en consciència i assumeixo absolutament la responsabilitat», va reblar.

Tensió a la Junta d’Andalusia

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Arrimadas també va rebre durs retrets de la dreta. Els populars i els taronges governen junts a Castella i Lleó, a la Comunitat de Madrid, a Múrcia i a Andalusia (en els tres últims, amb el recolzament de Vox), i el debat es va traslladar a la sessió de control a la Junta. 

La formació ultradretana va donar a entendre una vegada més que el seu recolzament a l’Executiu de Moreno Bonilla penja d’un fil si els taronges consoliden la seva aliança amb el Govern central, «amb el qual són submisos». Moreno Bonilla va rebutjar la més major, assegurant que «no hi ha cap esquerda» entre els socis. Per la seva banda, el líder taronja Juan Marín va defensar que «Sánchez no es mereix la pròrroga, però els andalusos la necessiten. El cor ens demana votar ‘no’, però, el cap, defensar l’interès dels espanyols».