La comunicació del Govern, a examen

Si el llenguatge militar i la presència d’uniformats en les rodes de premsa ja havia despertat veus crítiques, el lapsus del cap de l’Estat Major de la Guàrdia Civil, José Manuel Santiago, ha acabat de posar la comunicació política del Govern en el punt de mira. 

Santiago es va excusar dilluns en una conferència de premsa en la qual es van evitar els termes bèl·lics a què havia recorregut fins ara el Govern de Pedro Sánchez. Però no tots els líders mundials han optat per aquesta estratègia. «Aquesta pandèmia no és una guerra», sentenciava Frank-Walter Steinmeier, president d’Alemanya, on Angela Merkel ha apostat per una política comunicativa sense portaveus ni terminologia militar.

«És un error posar a parlar militars. No aporten res i estan generant més problemes que solucions», opina David Espinós, consultor de comunicació. «Tampoc entenc que Sánchez recorri al llenguatge bèl·lic. Em fa pensar més en la dreta que en l’esquerra. Em sembla sobreactuat i a la majoria de la població el llenguatge bèl·lic l’ofèn», afegeix. 

La presidenta de l’Associació de Comunicació Política, Verónica Fumanal, apunta que els uniformats «no estan acostumats a fer exercicis de comunicació que comporten expectació i pressió pública», i que, a més, el problema és que «estan socialitzats lingüísticament en una retòrica militar, amb paraules exclusives que generen distorsions» al públic.

El consultor especialitzat en comunicació de crisi, Joan Francesc Cánovas, creu que el discurs del Govern es tenyeix de massa èpica: «Tenir un enemic, unes forces i un combat fa necessaris triomfadors. Cridar a guanyar la guerra. I això permet posar militars en les rodes de premsa. Va lligat a l’actuació», opina, i critica que en una compareixença el cap de l’Estat Major de Defensa, el general Miguel Ángel Villarroya, es referís a la pandèmia com «el virus estimat». «Estimat perquè, clar, un militar sense enemic no existeix», postil·la.

Fumanal insisteix que la metàfora de la guerra no ha de ser retroalimentada pel Govern perquè distorsiona el fons d’aquesta crisi, que es deu a «un fenomen biològic que contagia i mata sense motivació». «Això és la llei natural, no la guerra», puntualitza. 

El tàndem perfecte

Els tres experts coincideixen que es convoquen massa rodes de premsa per part del Govern i que, en aquestes, hi ha un excés de portaveus que afavoreix que es dilueixi el missatge. Fumanal recomana que les compareixences en temps de crisi combinin el perfil polític amb el perfil tècnic i redueixin el nombre de compareixents per dissuadir la probabilitat de dissonància i contradicció que pugui traslladar un missatge d’incertesa a la ciutadania.

«És un tàndem que acull totes les variables. El perfil tècnic té el poder i la legitimitat de l’experiència i el coneixement, però no tenen per què saber comunicar ni tenir empatia. El polític té la legitimació del poder i se li dona més credibilitat perquè té els poders per executar el que diu, cosa que no té el tècnic», raona Fumanal. 

Notícies relacionades

Dimiteix la cúpula d’ERC a Igualada després del fracàs de la ‘fórmula Rufián’ al municipi

Espadaler demana 35 fiscals a Peramato per a Catalunya i signa amb el CGPJ un conveni per ensenyar català als jutges

Cánovas inquireix que les quotes de pantalla disminueixen quan apareixen polítics i pugen quan parlen els experts.  La seva recepta és celebrar trobades a porta tancada amb els periodistes per poder documentar-se sobre la pandèmia amb els científics i la intervenció pública d’un tècnic, que pot anar acompanyat d’un polític a l’hora d’anunciar decisions de pes. Això sí, recomana que les compareixences siguin d’uns 30 minuts i que es guardi molt temps a les preguntes.

Per la seva part, Espinós lamenta la competició entre administracions. «Com a ciutadà resulta penós. ¿Quin sentit té la competició constant a veure qui és més enginyós?».