26 maig 2020

Anar al contingut

DES DE MADRID

El Govern central, desbordat

Un CIS crític, el fiasco dels tests defectuosos i el fracàs de la cimera de la UE llasten l'Executiu

Catalunya ofereix des de la Generalitat i les seves terminals un panorama dantesc i crític amb Sánchez

José Antonio Zarzalejos

El Govern central, desbordat

Jose Maria Cuadrado Jimenez

Dimecres va ser un dia dramàtic a la Moncloa. El baròmetre del CIS del mes de març retreia al Govern (67% dels consultats) la seva tardana resposta a la pandèmia abans de l’estat d’alarma. Aquell mateix dia, es coneixia el retardat positiu en el Covid-19 de la vicepresidenta  Carmen Calvo, a sumar als de les ministres Irene Montero i Carolina Darias. Alleujament, no obstant, perquè la titular de Presidència seguirà al capdavant de la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris, preparatòria del Consell de Ministres.

Aquell dia el ministre Salvador Illa va anunciar una important compra de material sanitari per un import de 432 milions d’euros (ahir va augmentar a 570), però la disponibilitat del qual serà entre els mesos d’abril i juny, adquisició diluïda pel fiasco de més 50.000 tests de detecció ràpida defectuosos i tornats al proveïdor, encara anònim.

Alhora, una jutge de Madrid incoava diligències per investigar el delegat del Govern a la regió per possible comissió de lesions i prevaricació per l’autorització de la concentració del 8-M, i començaven a sorgir plataformes per exercir l’acció penal popular contra l’Executiu. El Congrés també prorrogava el reial decret d’estat d’alarma, però entre àcides crítiques a Pedro Sánchez i amb l’abstenció de tot l’independentisme català i d’EH Bildu, formalment, socis del líder socialista i del PSOE.

Confinament unilateral

Mentre a Catalunya forja una radical contestació al Govern, primer mitjançant l’abstenció al Congrés sobre la continuació de l’estat d’alarma i, després, amb un informe d’experts que propugna la necessitat d’un tancament total de l’activitat econòmica «no essencial» i mesures unilaterals de confinament expressament desautoritzades per Madrid, amb la intervenció –al marge de la Generalitat– d’efectius de l’UME  per desinfectar residències de gent gran.

Des del Govern s’assumeix que Catalunya aviat entrarà en un escenari dantesc (el 24 d’abril, entre 8.000 i 13.000 morts al país) i les relacions amb la Moncloa arriben a una alta tensió a què va donar carta de naturalització el discurs de Gabriel Rufián a la Cambra baixa. El republicà no es va abstenir de ridiculitzar, fins i tot, els comandaments militars que compareixen diàriament per oferir la informació de la jornada en els seus diferents àmbits de competència (senyors condecorats, els va denominar).

La centralització sota l’autoritat única que estableix el reial decret d’alarma –el Govern i els ministres, per delegació, de Defensa, Interior, Transports i Sanitat– no està funcionant satisfactòriament. Les comunitats autònomes, lluny d’una coordinació adequada, actuen pel seu compte. Fan compres en el mercat internacional de material sanitari al marge del Govern que s’ha de recolzar en un consorci d’empreses de l’Ibex (Telefónica, Santander, Iberdrola, Inditex i BBVA) que han posat les seves plataformes internacionals d’adquisició de subministraments a disposició de l’Administració General de l’Estat, amb una aportació de 150 milions d’euros. 

Residències fantasmals

Per a l’Executiu van ser un cop a la seva capacitat de control de la situació les declaracions de la ministra de Defensa, Margarita Robles, segons les quals, l’Exèrcit estava localitzant cadàvers d’octogenaris en residències fantasmals. «Serem implacables», va anunciar la ministra, però fins al moment només s’ha obert a Burgos una investigació judicial. Robles va posar el sector en peu de guerra com ho està el personal sanitari que registra un nombre de contagis tan alt que només s’explica per la indigència en la disposició de mitjans de protecció personal (mascaretes, guants, ulleres).

D’altra banda, els missatges governamentals es multipliquen a través d’una infinitat de portaveus –ministres, secretaris d’Estat, militars, policies, experts– que en moltes ocasions entren en contradiccions o en confusions que provoquen atordiment sobre una ciutadania que està consumint informació amb desordenada avidesa.

El quadro de situació és encara més fosc si es té en compte que, malgrat que cada dia s’avança en la derrota del Covid-19, l’opinió pública suporta, d’una part, un confinament llarg i tediós en què comencen a abundar problemes físics i psíquics, i, d’una altra, notícies impactants i colpidores de més morts i contagis. Es presenta, a més, la desassossegant sensació que l’extremada vulnerabilitat de les persones amb edats superiors a vuitanta anys les converteix en irremeiables víctimes de la pandèmia però també de la insuficiència de mitjans sanitaris i terapèutics.

El Govern, no sense cert estoïcisme però també amb una empenta cada dia més minvada, està sent apallissat pels esdeveniments, per la competència que li plantegen les comunitats autònomes, per les crítiques a la tardança a prendre mesures anteriors a l’estat d’alarma i per la sospita que les relacions entre el PSOE i Unides Podem són difícils, tot i que ahir el Consell de Ministres va adoptar una mesura crucial i compartida: la prohibició temporal d’acomiadaments basats en la crisi sanitària.  

Emergència social i política

La sortida d’aquesta conjuntura tan crítica –es dona per trencat el pacte entre el PSOE i ERC, l’exercici del 2020 sense Pressupostos i l’agenda social, naufragada– es produirà en un escenari d’emergència social i política que és possible que aconselli un recolzament transversal a Sánchez fins a arribar a un nivell de suportable normalitat. Mentrestant, el sacseig al Govern està resultant un espectacle tan lamentable com penós que pot ser que hagués remeiat una frustrada cimera de la Unió Europea (UE) aquest dijous, que, entre tensions i retrets, va ajornar qualsevol decisió fins a l’abril. Massa tard per a un Executiu que, com aquest de coalició, reconeix estar ja desbordat.