Fernando Grande-Marlaska: «Espero que Torra pugi al barco de tots i remi»

Per contestar aquesta entrevista, que per motius obvis ha hagut de ser telefònica, Fernando Grande-Marlaska, ministre de l’Interior d’un país espantat, ha buscat lloc a l’avantsala del seu despatx, en una taula de reunions envoltada de quadros des dels quals el miren els seus antecessors, Francisco Silvela, Eduardo Dato, el Comte de Romanones... «ministres de la Governació del segle XIX, una època convulsa», comenta.

-Va ser convulsa, sí, però no sé jo si ells es canviarien per Grande-Marlaska ara.

-Jo tampoc em canviava per ells.

-Amb tota la informació que té, ¿quin és el seu pronòstic de durada d’aquesta situació tan calamitosa que vivim?

-Em remeto al que diuen els que en saben i coneixen, que són les autoritats sanitàries, els científics que hi treballen i tenen els elements per poder encertar en previsions. Encara tindrem dies difícils i durs, però espero que sigui el més breu possible. No vull aventurar res; el que estem intentant ara és arribar al pic de contagis com més aviat millor i que reverteixi la corba, que baixi.

-¿Espanya ha reaccionat tard davant de l’amenaça del coronavirus, com diuen algunes personalitats de l’oposició?

-En primer lloc, crec que ara el que tots hem de fer és remar per aconseguir vèncer com més aviat millor el virus i restablir la normalitat, que per a això treballem. En segon lloc, hi haurà moment per estudiar i analitzar les actituds de tots (emfatitza): del Govern, de l’oposició, de governs autonòmics, locals, de tots els que tenim responsabilitats. Però, sisplau, no és el moment. Ja hi haurà temps. Ara totes les energies han d’estar encaminades a arribar a la solució. I tercer, no evito la pregunta: entenc que no, evidentment no. Hem pres les mesures oportunes i en el moment oportú. Es parla molt de si les mesures de confinament són les necessàries o les precises. Recordar que són les mesures de confinament més dràstiques que s’han adoptat a Europa, i les segones més dràstiques a tot el món. 

-Els Mossos d’Esquadra han aturat una orgia a Barcelona, amb vuit persones juntes, poc després que la Policia interceptés una festa de joves a Madrid... ¿Què té pensat si despunten les conductes irresponsables amb el cansament del confinament?

-Hem donat instruccions de prevenir i perseguir aquests comportaments tan insolidaris. Espero que tots els ciutadans siguin conscients de la importància de mantenir una conducta de solidaritat. Quedar-se als domicilis, obeir la norma de confinament com la més eficaç per aturar l’expansió del virus, ho han de tenir tots els ciutadans ficat al cap. Els col·lectius més afectats són els que estan més en contacte amb el virus, malgrat els elements de protecció; allà hi ha les ràtios més altes de contagi, en el personal de la salut pública, i en segon lloc en les forces de seguretat... tot aquest conjunt de ciutadans que estan donant un servei públic en aquestes ocasions difícils. Doncs pensem una mica: no parlem de quant devem als metges, els infermers, els policies, mossos, guàrdies... No, no, menys paraules i més accions: si estimes algú, no surtis: puja al barco i rema amb tots. Perquè, o ens salvem tots o tots caiem. Amb aquestes conductes irresponsables el que manifestem és que no estimem ningú. Provarem de continuar sancionant qui tingui una conducta insolidària. Sancionar i detenir l’insolidari és una mostra de respecte a la resta de la societat, que es mostra solidària i que també pateix el confinament.

-¿Descarta que calgui imposar en algun moment un toc de queda?

-Això seria elevar l’estat d’alarma a altres estats que també els preveu la llei. Això ja seria qüestió no del ministre, sinó del Govern i del Parlament, depenent de les mesures a adoptar.

-¿Com van les investigacions contra els acaparadors de material sanitari?

-Treballem en diferents investigacions, amb una finalitat concreta: hem de controlar que el proveïment dels elements de protecció arriben on han d’arribar, a l’autoritat sanitària i els funcionaris públics on han de ser dirigits, i que no hi ha una utilització fraudulenta del mercat, dels preus. Nosaltres no hem fet requises indegudes, ni immobilitzacions de material de les comunitats autònomes, res d’això. Les forces de seguretat garanteixen que aquests efectes vagin immediatament on han d’anar.

-¿Fins a quin punt mereixen l’atenció d’aquest ministeri les cadenes de mentides?

-Contra el virus de la desinformació és molt difícil que puguem vacunar, però ho intentem. Estem monitorant totes les xarxes, la Policia, la Guàrdia Civil, detectem les mentides, en deixem constància i aquelles que puguin tenir una naturalesa criminal són posades en coneixement de la fiscalia.  Però el nostre objectiu principal és protegir els centres de salut, evitar les burles del confinament i assegurar el proveïment.

-Molts ciutadans es proveeixen per internet. ¿S’ha multiplicat la ciberestafa amb aquesta situació?

-Hi treballem de forma permanent. S’han donat les instruccions per endinsar-se en els plans de protecció a l’engròs en aquells delictes dels quals són víctimes preferents. Però ja abans de declarar-se l’estat d’alarma ja hi vam començar a aprofundir. Com en la violència de gènere; al seu entorn vam ampliar els mitjans de seguiment de tots els expedients donats d’alta en el sistema Viogen. 

-Perquè amb el confinament puja la temptació de l’agressor. ¿S’agreujarà aquesta violència?

-Prevenim que pugui passar. Són situacions d’estrès per a tot el món, i per això prenem mesures extraordinàries. Ja portem més de 3.500 actuacions de seguiment i control específic.

-¿S’acabaran tancant ports i aeroports?

-Encara no; es farà si és el moment oportú. Els ports ja s’han tancat bastant: els ferris i creuers no atraquen. Estan exclusivament per a mercaderies. I per via aèria ha disminuït molt el trànsit...

-Per algun lloc ens han d’arribar les mascaretes i els respiradors...

-Per a això tenim els avions de l’Estat i de l’Exèrcit si és precís, i en això estem. Tots els mitjans de l’Estat estan per a això. 

-Ha vist el salconduit català, el «certificat autoresponsable» per als que han de sortir de casa? ¿És útil?

-No és un document públic, és un document a omplir pel mateix ciutadà, que s’autoresponsabilitza. Això és un document privat. Un document públic és aquell en el qual una autoritat competent dona fe del que està escrit. Aquest document és com quan un treballa i, en comptes de dir-l’hi de viva veu a l’agent, l’hi exposa. M’agrada l’autoresponsabilitat, això és important. Però també ho és la solidaritat amb el tercer: que els trasllats fora del domicili siguin els extraordinaris i excepcionals. Jo diria al ciutadà: no busquem causes per justificar la mobilitat, sortim només quan no hi hagi cap altre remei.

-El president Torra es queixa de les mesures del Govern, ¿està Catalunya més insegura que la resta d’Espanya?

-¿Com ha d’estar Catalunya més insegura que la resta? El Govern d’Espanya ha agafat les regnes al declarar l’estat d’alarma, i tots els territoris espanyols estan igual de segurs. En aquest moment, el Govern té una cosa clara: tots els pensaments s’enfoquen a aconseguir que la corba baixi. Espero que Torra tingui la consciència de pujar a la barca en la qual estem tots i remar. No perdré ni un minut en aquells que no volen pujar al barco. Estem corrent la marató per arribar com més aviat millor a la meta. Assemblar-nos a un corredor kenyà; volem batre el seu rècord. I per arribar a la meta, no mirarem a qui ens vulgui posar obstacles. Espero que Torra sigui part de la solució.

-Ja hi ha 157 encomanats a les forces de seguretat. ¿Arribarem en algun moment a haver de cridar els agents a la reserva o a les acadèmies de policia?

-En proporció, el contagi és una mica més gran entre els membres de les forces de seguretat. Per això demano als ciutadans que no facin tonteries, perquè les seves forces de seguretat i els seus metges s’hi juguen la vida. Si hi ha un positiu en una unitat, aïllem els policies, guàrdies, mossos que hagin tingut contacte amb una persona contagiada, per protegir-los. Perquè la seva protecció és el primer. Però no ens veurem sotmesos a la necessitat que indica.

-El món de les presons viu hores d’angoixa, de tensió...

-Alguns dels responsables del ministeri venim de la judicatura, i sabem el que és el món penitenciari, i el que és la privació de llibertat. Per això adoptem mesures amb sensibilitat màxima, restringint les comunciaciones dels interns, però ampliant les trucades. I ells entenen perfectament que se’ls hagin limitat les comunicacions, perquè ells també són solidaris amb els que són fora, amb les seves famílies i els seus amics que són fora. Coneixem el treball que estan desenvolupant els funcionaris, i els protegim des del minut u, perquè són la nostra preocupació, faltaria més. 

Notícies relacionades

El Govern crea un «certificat autoresponsable» per justificar els desplaçaments

Ja hi ha 315 irresponsables detinguts i 157 policies encomanats

-‘Ni pena ni miedo’ es titulava un llibre seu de reflexions. ¿Fins a quin punt la pena i la por són una càrrega per a aquest país en aquesta situació?

-La pena i la por sempre s’han de deixar. Tinc nebots i nebots nets, i només vull veure la meta, jo en aquesta marató estic visualitzant la meta, dosificant forces. Per això li deia que no volia gastar energies en el president Torra. No les gasto en la meva família, la gent que més estimo... com per gastar-les en aquells que no volen que arribem a la meta. Arribarà el moment de la reflexió, i espero traslladar a aquests nebots que de tot això en sortim units, més forts... millors.