Mor per coronavirus un dels arquitectes de l'Estadi Olímpic de Montjuïc
Vittorio Gregotti, un dels més reconeguts del país, va morir aquest diumenge als 92 anys
dcaminal34909157 barcelona 2016 08 03 sociedad para un reportaje sobre ru160808112046 /
L’arquitecte italià Vittorio Gregotti, un dels més reconeguts del país, va morir aquest diumenge als 92 anys d’edat a un hospital de Milà (nord) per les complicacions d’una pulmonia després d’haver contret el coronavirus.
Va participar en el projecte de l’estadi olímpic de Montjuïc a Barcelona i altres instal·lacions esportives com l’estadi de futbol de la francesa Nimes o de la italiana Gènova.
En concret, Gregotti va estar en el projecte de remodelació de l’Estadi Olímpic de Barcelona i el disseny general del Anella Olímpica de Montjuïc per als Jocs de 1992 al costat dels arquitectes Carles Buxade, Joan Margarit, Alfonso Milà i Federico Correa.
El president de la Trienal milanesa, l’arquitecte Stefano Boeri, va informar a les xarxes socials de la mort de Gregotti, a qui va encomiar com «un mestre de l’arquitectura internacional». Però també com un «assagista, crític, editorialista, polemista, home d’Estat» que «ha contribuït a la història de la nostra cultura» sobretot com a arquitecte. «Quina gran tristesa», va apuntar.
L’arquitecte es trobava ingressat a la clínica milanesa San Giuseppe per una pulmonia agreujada amb el coronavirus, que afecta especialment la zona nord d’Itàlia, recullen els mitjans locals.
Gregotti (Novara, 1927) va ser un dels grans arquitectes italians, considerat un dels mestres del segle XX, amb els seus dissenys marcats per la simplicitat de forma, l’ordre i la precisió.
Es va llicenciar en Arquitectura el 1952 al Politècnic de Milà i, al llarg de les seves més de sis dècades d’activitat, ha exercit com a docent en facultats de Venècia, Milà o Palerm, a més de donar lliçons a mig món, des de Buenos Aires a Harvard i Cambridge.
Va participar en nombroses exposicions internacionals i va ser el responsable de la secció introductòria de la XIII Trienal de Milà el 1964, que li va atorgar el Gran Premi internacional.
També ha sigut director de la secció Arts Visuals i Arquitectura de la Biennal veneciana, va ser nomenat «honoris causa» a Praga i Romania i és membre honorari de l’American Institute of Architects.
Gran part del seu pensament el va abocar a la prestigiosa revista ‘Casabella’, que ell mateix va dirigir entre 1982 i 1996, a més d’a diversos diaris italians en els quals col·laborava esporàdicament
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Addicció als estupefaents Nitazens: així és la potent droga molt més perillosa que el fentanil que ja ha provocat una mort a Espanya
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Potatges Recepta de potatge de cigrons amb espinacs i patates: un guisat casolà fàcil, econòmic i molt reconfortant
- ETS fa que el Palau Sant Jordi canti en eusquera