Coronavirus: Torra es desmarca de la «unitat d'acció» de la conferència de presidents

Pedro Sánchez ha dirigit al matí de diumenge una Conferència de Presidents virtual en la qual van abordar la greu crisi sanitària amb els dirigents dels governs autonòmics. No estaven tots junts des del 2012 ja que en l’última, el 2017 amb Mariano Rajoy a la Moncloa, no hi van anar els presidents d’Euskadi i Catalunya. En aquesta ocasió, malgrat les crítiques a la gestió de la pandèmia, tant Íñigo Urkullu com Quim Torra van acudir a la cita virtual, en la qual tots dos van airejar les seves crítiques al Govern. Però mentre el lehendakari va firmar el comunicat compartit que apel·lava a la «unitat d’acció», el president es va negar a rubricar-lo, provocant una nova tempesta política.

Després de gairebé quatre hores de reunió telemàtica, la Moncloa ha informat en un comunicat que Sánchez ha vist tots els presidents autonòmics conscienciats de la necessitat de la «unitat d’acció» per frenar el contagi del coronavirus. Hores després es coneixia que Torra no havia volgut subscriure el text unitari, en el qual els presidents es comprometien a treballar des de la «coordinació, la col·laboració i la solidaritat» i mantenir una comunicació «fluida i eficaç sobre tots els assumptes que afectin a la pandèmia».

Enuig governamental

«Quan es prenguin les mesures necessàries i s’atenguin les demandes urgents que hem fet, entrarem en valorar comunicats», van explicar fonts de Presidència de la Generalitat. El gest li ha costat a Torra moltes crítiques. La roda de premsa que van oferir a la nit els ministres de Salut, Salvador Illava evidenciar el profund malestar que havia generat. «No concebo que el senyor Torra pugui quedar molt per darrere dels ciutadans de Catalunya», va denunciar Robles. La titular de Defensa va assenyalar que si algun responsable públic fa un plantejament «purament polític» d’aquesta situació «no mereix ser anomenat responsable polític». «No concebo aquest posicionament i si aquest posicionament hagués de tenir lloc hauria de quedar al marge de la vida pública».  

Crítiques d’Iceta i Arrimadas

Miquel Iceta i Inés Arrimadas van airejar també el seu enuig amb Torra. «Els socialistes catalans estem indignats pel fet que el president de la Generalitat sigui l’únic president de comunitat autònoma que no subscriu el comunicat de la reunió entre el president del Govern d’Espanya i els presidents de les comunitats autònomes», va clamar el primer secretari del PSC. «Una vegada més queda clar qui està a l’altura i qui no». La líder de Ciutadans va coincidir a lamentar que hi hagi dirigents que «no sàpiguen estar a l’altura». «No crec que sorprengui ningú que els partits nacionalistes o secessionistes siguin incapaços d’apartar, tot i que sigui en un moment com aquest, les seves reivindicacions territorials», va assestar.

Tant Torra com Urkullu van manifestar les seves crítiques al decret en la reunió. El president va comentar després de la cita que havia fet saber que veu insuficients les mesures aprovades per Sánchez i va reclamar mesures més dràstiques. Però no va respondre que desobeirà quan se li va preguntar si ho farà, només va reclamar els catalans que siguin «cívics» i «solidaris» per no posar en risc més vides.

Encara que la queixa d’Urkullu a la reunió de presidents només durés 10 segons, li va donar molta importància a la roda de premsa posterior, mostrant la seva disconformitat amb diversos aspectes del reial decret que estableix l’estat d’alarma i va dir que l’assumpció per part del Govern central del comandament de la Ertzaintza era una mesura «innecessària». Però, tot seguit, va deixar clar que el seu Executiu «complirà amb responsabilitat» aquesta norma. «El primer per al Govern Basc és l’interès general de la ciutadania davant de la gravetat de la situació», va afirmar Urkullu.

Pla Marshall

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

En principi, la reunió de presidents s’havia de fer dissabte però el Consell de Ministres que va debatre l’estat d’alarma es va allargar més del previst i va haver d’ajornar-se. En ella, el dirigent valencià Ximo Puig va demanar que plantegi a la Unió Europea que elabori un «pla Marshall» tan «potent» com el que es va aplicar després de la segona guerra mundial per sortir d’aquesta greu crisi transversal. També ha reclamat que es pensi en les possibles conseqüències psicològiques que pot tenir el confinament temporal dels espanyols, acostumats als ritmes d’una societat mediterrània que passa moltes hores al carrer i als espais públics. Puig va admetre que al debat hi havia hagut algunes dissensions, però que en general va ser positiu. «En el fons hi ha un combat comú i això és el que representa avui la conferència de presidents: tots junts contra la pandèmia, tots junts per salvar vides», ha afirmat. 

Ayuso: «Aquest virus no entén de comunitats»

A més d’Urkullu i Torra, també alguns més, entre d’altres els populars Fernando López Miras (Múrcia). Juanma Moreno (Andalusia) i Isabel Díaz Ayuso (Madrid) exhibissin les seves discrepàncies. Malgrat això, aquesta última va reclamar una «acció conjunta» que creu que s’hauria d’haver posat en marxa «fa temps», després d’afirmar en la Conferència que «Espanya no és una nació de nacions» i  que aquest virus «no entén de comunitats».