SUPOSATS COMPTES A SUÏSSA

Els lletrats del Congrés, contraris a la comissió d'investigació a Joan Carles I

La Mesa de la Cambra estudia aquest dimarts la viabilitat parlamentària de la iniciativa, a la qual s'oposen PSOE i PP

zentauroepp46158691 graf2556  madrid  06 12 2018   el rey em rito juan carlos i 181206122218

zentauroepp46158691 graf2556 madrid 06 12 2018 el rey em rito juan carlos i 181206122218 / JuanJo Martin

1
Es llegeix en minuts
Europa Press

Els lletrats del Congrés es mostren contraris a la comissió d’investigació sobre suposats comptes i donacions atribuïdes al rei Joan Carles I. Assenyalen que, conforme als antecedents i la interpretació que ve fent el Tribunal Constitucional sobre la posició de la direcció de l’Estat, no procedeix la seva tramitació, segons fonts parlamentàries.

En la seva reunió d’aquest dimarts, la Mesa del Congrés haurà de decidir si admet o no a tràmit analitzar dues sol·licituds, a les quals s’oposen el PSOE i el PP, per crear una comissió sobre el Rei emèrit, presentades després de saber-se que la fiscalia suïssa investiga una suposada donació de 100 milions de dòlars atribuïda a Joan Carles I amb destinació a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, xifra presumptament vinculada amb comissions de l’Aràbia Saudita. Aquesta donació correspon al 2012, quan encara era cap d’Estat.

Una de les peticions la van registrar ERC i el Grup Plural, que comparteixen JuntsCompromísMés País i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG). El seu objectiu és investigar els presumptes comptes irregulars de Joan Carles I a Suïssa i altres paradisos fiscals a nom de tercers, així com determinar les consegüents responsabilitats «civils, ètiques i polítiques» de l’excap de l’Estat.

L’altra sol·licitud la va firmar Unides Podem, que en un primer moment l’anava a subscriure amb el PNB tot i que finalment no va ser possible per problemes d’agenda del grup nacionalista. Per això es va registrar amb la firma també d’ERC.

En aquest text es parla de la «presumpta comissió de, entre d’altres, possibles delictes de blanqueig de capitals» i s’indica que «no resulta descartable que els mateixos s’estiguin executant actualment o s’haurien executat posteriorment» a l’abdicació del Rei emèrit, que va tenir lloc el juny del 2014. Un moment, subratllen, «en el qual va deixar de ser inviolable conforme a l’article 56.3 la CE».

Notícies relacionades

En aquest context argumenten que «l’obstacle formal de ser actes comesos durant el període d’inviolabilitat no pot ser al·legat en aquest cas» ja que el que proposen és que s’investigui si, després de deixar la direcció de l’Estat, ha posseït, adquirit, utilitzat o transmès «capitals de presumptes comissions il·lícites».

La posició del PSOE

La presentació d’aquesta iniciativa es va endinsar en les diferències entre PSOE i Unides Podem. Els socialistes es van desmarcar de la petició i van recordar que els lletrats sempre s’han oposat a qualificar iniciatives de control de la Corona. «És simplement llegir-se la Constitució i saber que el Rei és inviolable», va resumir la portaveu del Grup Socialista, Adriana Lastra.