Arrimadas guanya de carrer les primàries i agafa les regnes de Ciutadans

Inés Arrimadas serà la nova presidenta de Ciutadans. Els militants han decidit que l’actual portaveu al Congrés sigui la persona que agafi les regnes del partit després de la desfeta electoral de novembre, quan va caure de 57 a 10 escons. Albert Rivera va dimitir al cap de poques hores i va obrir un procés de primàries que ha conclòs aquest cap de setmana amb una votació en la qual s’han enfrontat Arrimadas, el crític Francisco Igea (vicepresident de la Junta de Castella i Lleó) i el militant valencià Ximo Aparici. Arrimadas va obtenir el 76,9% dels vots i Igea es va quedar amb el 22,3%.

En el procés van poder participar 20.979 afiliats (dels 27.402 totals), perquè estaven al corrent amb els pagaments i tenien una antiguitat d’almenys sis mesos. Durant la campanya interna, Arrimadas ha promès fer canvis perquè el partit sigui més horitzontal i la militància tingui un pes més gran, que és una de les carències que denunciava amb més afany Igea.

El vicepresident va presentar la seva candidatura després d’intentar convèncer la portaveu parlamentària que es comprometés a descentralitzar el partit i donar més poder als dirigents territorials, perquè aquests fossin elegits per la militància. Segons l’opinió d’Igea, el partit no ha fet autocrítica i no podrà generar «esperança» si la societat no veu que la direcció «ha canviat i n’ha après». Segons Arrimadas, al contrari, el canvi «és evident i està garantit», i li ha retret haver anat pels mitjans dient que aquest partit està mort, que no és democràtic, que té meningitis o que és leninista».

Coalicions i vetos

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Arrimadas va arribar a la votació després de defensar la coalició amb el PP per a les eleccions del 5 d’abril a Euskadi, una aliança que el seu principal contrincant no recolzava. La portaveu ha vist necessari aquest pacte per poder unir el «vot constitucionalista» i frenar al nacionalisme basc. A Galícia, que també celebra comicis aquell mateix dia, els taronges no van aconseguir convèncer el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, de replicar aquesta coalició, i ell només els va oferir integrar-se a les seves llistes. En el debat de dimecres passat, Arrimadas va assegurar davant d’Igea que aquestes negociacions a Galícia evidencien que ella ha rebutjat l’«absorció» per part del PP i els «càrrecs» que els oferia Feijóo.

Igea va fer bandera de la necessitat d’arribar també a acords amb el PSOE. De fet, ell va ser un dels pocs dirigents de Cs que es va manifestar en contra del veto a Pedro Sánchez quan Rivera ho va plantejar en una reunió interna després de les generals d’abril. També va estar en contra d’ajudar el PP a mantenir el Govern de Castella i Lleó després de les autonòmiques de maig, tot i que va acabar cedint i assumint la vicepresidència per ordre de la direcció nacional.