El tribunal de la UE rebutja l'extradició automàtica de Valtònyc

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat la raó aquest dimarts al raper mallorquí fugit a Bèlgica Josep Miquel Arena, conegut com a Valtònyc, que va recórrer contra la petició d’extradició cursada per Espanya. El TJUE afirma que no se li pot aplicar de manera retroactiva la llei penal espanyola del 2015, que castiga de manera més severa l’apologia del terrorisme i, en canvi, se li ha d’aplicar la llei del 2012, que implica una condemna a priori insuficient per ser extradit.

En la seva sentència, el TJUE conclou que Espanya va utilitzar de manera incorrecta l’euroordre automàtica i remarca que no es pot aplicar de manera retroactiva el Codi Penal per demanar una extradició per la via ràpida. És a dir, apunta, la llei de referència ha de ser la que regia en el moment en què es van cometre els fets. El tribunal amb seu a Luxemburg recorda que per decidir sobre l’euroordre els tribunals belgues encara han d’avaluar si els delictes pels quals Valtònyc ha sigut condemnat a Espanya són equivalents a Bèlgica.

El novembre passat, l’Advocat General del Tribunal de la UE Michal Bobek ja va donar la raó al raper mallorquí en el seu dictamen al considerar que Espanya no va haver d’aplicar de manera retroactiva la llei penal espanyola de 2015 per sol·licitar la seva extradició a les autoritats judicials belgues. Les opinions dels advocats generals no són vinculants per al TJUE, tot i que en la gran majoria dels casos les sentències dictades segueixen la línia marcada per aquests dictàmens.

El mallorquí, que es troba a Bèlgica des del juny del 2018, va ser condemnat per l’Audiència Nacional a tres anys i mig de presó per delictes d’amenaces, enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, una sentència posteriorment confirmada per la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Notícies relacionades

Junqueras exigeix avenços en l’IRPF

Dues falsedats flagrants

La justícia belga va rebutjar en primera instància l’entrega de Valtònyc el setembre del 2018 al·legant que no existia la doble incriminació, és a dir, rebutjant que cap dels tres càrrecs pels quals va ser condemnat a Espanya estiguin tipificats com a delicte tant a Espanya com a Bèlgica, decisió que va recórrer la Fiscalia de Gant.

Després del dictamen del TJUE, el Tribunal d’Apel·lacions de Gant serà el que decideixi si accepta o no l’extradició. En qualsevol cas, l’eventual sentència encara podria ser recorreguda en una tercera instància judicial.