ARBITRATGE CONTROVERTIT
Betancor, el VAR taronja
L'exvocal de la JEC assalariat per Cs desencadena una tempesta política
El PSOE porta una proposició al Congrés perquè no hi hagi grups amb «tracte de favor il·legal»
betancor
Des que la política, com el futbol, s’ha posat en mans del seu VAR particular per rearbitrar la majoria d’accions que passen en el terreny de joc, les suspicàcies sobre el sistema no han parat de créixer. Ja va passar al seu dia quan es va descobrir que Francisco Pérez de los Cobos, president del Tribunal Constitucional, va pagar la quota d’afiliat del PP entre el 2008 i el 2011, quan ja era magistrat de l’alt tribunal. L’escàndol d’Andrés Betancor ha fet un pas més en les suspicàcies perquè no és que el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) pagués a un partit, sinó que va rebre un sou de Ciutadans mentre va exercir com a vocal en la Junta Electoral Central (JEC).
‘Eldiario.es’, que va destapar la notícia, explicava que entre l’octubre del 2017 i el juliol del 2019 (quan va deixar el seu càrrec) Betancor va participar en gairebé una cinquantena de reunions de la JEC en què es van adoptar 744 acords i es van debatre diverses peticions de Ciutadans. Betancor no es va inhibir en cap de les que afectaven el partit que li pagava com a assessor jurídic.
El vot particular amb Arrimadas
El cas més eloqüent va ser un dels primers que va haver d’afrontar. Inés Arrimadas va concedir una entrevista al diari ‘ABC’ que es va publicar dissabte 20 de desembre del 2017, el dia abans de les últimes eleccions catalanes (que acabaria guanyant). A l’haver-se publicat durant la jornada de reflexió, la JEC es va reunir per debatre què fer. Betancor es va afanyar per intentar evitar que el VAR de la JEC sancionés l’entrevista de la líder catalana del partit. «La neteja de les eleccions no pot ser un altar en el qual sacrificar, mitjançant l’establiment d’una censura administrativa, un dret fonamental, com el d’informació», concloïa en el seu vot particular. En aquesta ocasió no va servir de res, perquè no el van secundar i l’organisme administratiu va imposar una multa de 1.000 euros al diari.
Puigdemont contraataca
El seu vot particular va passar desapercebut llavors. No va passar el mateix quan el 28 d’abril del 2019 la JEC va acceptar, en una disputada votació (set vots a favor i dos en contra), la petició de Ciutadans i el PP d’excloure Carles Puigdemont de les eleccions europees. L’expresident es va querellar contra Betancor i Carlos Vidal, designats a proposta de Cs i PP respectivament, després que votessin a favor d’excloure Puigdemont i els seus exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí al considerar que, per ser fugits de la justícia espanyola, no estaven inscrits correctament al cens. El Jutjat d’Instrucció número 51 de Madrid va rebutjar la querella de Puigdemont, que ha anunciat ara noves accions legals després que hagi esclatat el ‘cas Betancor’.
Puigdemont, Comín i Ponsatí van enviar aquest divendres una carta al president del Parlament Europeu, David Sassoli, sentenciant que, després de l’ocorregut, Ciutadans no té «legitimitat» per presidir la comissió d’Afers Legals de la institució, que s’encarrega del seu suplicatori. En la mateixa missiva expliquen a Sassoli en la seva carta que el fill de Betancor, Gabriel Betancor Jiménez de Parga, està contractat com a assessor de l’eurodiputat de Ciutadans Luis Garicano.
El cas no només arriba al Parlament Europeu, sinó també al Congrés. Els socialistes van presentar aquest divendres una proposició no de llei perquè el Congrés es comprometi a impedir que qualsevol grup «busqui una influència il·legítima o un tracte de favor il·legal en els òrgans institucionals». La llei que regula la composició i el funcionament de la JEC no estableix aquest tipus d’incompatibilitats, però Ciutadans ha fet sempre bandera de la separació de poders i ha criticat la politització de determinats òrgans, sobretot per part del PSOE i el PP.
Notícies relacionadesCs ha defensat des de l’inici de l’escàndol que, en qualsevol cas, no es tracta d’una cosa il·legal. La pregunta és si és ètic. La UPF ja obert un expedient a Betancor per aclarir si les seves actuacions, que el rector va qualificar d’«èticament reprovables», poden ser també sancionables.
