Aznar creu que la taula de diàleg és «devastadora» i González la titlla de «performance»

Felipe González farà campanya contra qualsevol modificació de la Constitució que inclogui fer espai al dret d’autodeterminació. És una advertència que ha fet l’expresident socialista aquest dijous durant una xerrada que ha mantingut amb el també expresident José María Aznar en l’obertura del I Congrés Nacional de la Societat Civil, que se celebra a Madrid.

González ha qualificat a la taula de diàleg entre el Govern d’Espanya i la Generalitat catalana de «’performance’ de cara a les eleccions catalanes. Tothom sap que no hi ha un espai per a l’amnistia i no hi ha un espai per a l’autodeterminació. I si algú vol reformar la constitució per a això, jo faré campanya en contra», ha dit.

Abans, s’havia referit també a la trobada de Moncloa encapçalada per Pedro Sánchez i Quim Torra fent una altra advertència: «L’àmbit de la Constitució i l’ordenament jurídic és l’àmbit en el qual pot i ha de parlar un representant polític. Si algú trenca o pretén trencar el perímetre de la Constitució i l’ordenament jurídic, convidarà que un altre el trenqui des d’una altra banda. I entrarem en la dinàmica inestable d’altres èpoques de la història d’Espanya».

La transcendència de la taula de diàleg ha sigut l’únic gran dissentiment en la conversa entre els dos presidents. Per a Felipe González «ahir hi va haver una reunió en la qual no va passar res. I en la següent continuarà no passant res». Per a José María Aznar va tenir un altre significat molt pitjor:  «El pacte de lleialtat a la Constitució ha sigut trencat, i això té els seus responsables –ha sentenciat–. El que va passar ahir té conseqüències molt greus. El sol fet de la reunió és un element devastador per al sistema constitucional espanyol».

González ha tornat a treure-li ferro a la taula recordant un altre diàleg passat sobre Catalunya. «El 2014, una part dels punts que avui es pretén que siguin matèria de diàleg estaven sobre la taula del senyor Rajoy i el senyor Mas, i hi havia en ells una excentricitat constitucional».

Codi Penal

Els dos expresidents han parlat al Casino de Madrid, davant d’un públic majoritàriament conservador, amb molts lectors de Pérez Reverte i no pocs oients de Jiménez Losantos. En una de les sales del Congrés es va desplegar una exposició de banderes d’Espanya, inclosa una creu de la Borgonya dels terços, un estendard de la Legió i una bandera de la Infanteria de la II República.

En l’esdeveniment, que se celebra amb el lema «Repensar Espanya» i ha sigut organitzat per l’Asociación Nacional Sociedad Civil Ahora, que presideix l’economista i acadèmic Aldo Olcese, Aznar i González s’han referit a una possible reforma del Codi Penal entorn dels delictes de rebel·lió i sedició. Per a González, «si es reforma el Codi Penal, ha de garantir amb més claredat política el preu a pagar per la deslleialtat institucional».

Com a ciutadà –«no represento a ningú més que a mi mateix», ha dit al començament de l’acte–, l’home que va governar Espanya entre 1982 i 1996 proposaria «que es penalitzi políticament d’una manera seriosa la deslleialtat», ha dit, abans de considerar que «tenim un Codi Penal que tipifica la rebel·lió i la sedició d’una manera que no es correspon amb les situacions que es produeixen» i afegir que «reformar-lo ara és tan necessari com inoportú».

Aznar ha reblat llavors que «la deslleialtat ha de tenir un preu. Un no pot pretendre trencar la taula i que la responsabilitat la paguin els ciutadans».

Descentralització i lleialtat

Quan González parlava sobre la taula de diàleg, Aznar l’ha interromput amb una breu però directa al·lusió: «Tu no ho faries, i jo tampoc», que l’al·ludit ha respost així: «Són situacions diferents».

A la trobada, moderada pel president del Real Institut Elcano, Emilio Lamo d’Espinosa, i que els organitzadors es van plantejar titular «debat de la concòrdia», els dos expresidents han compartit un to crític sobre l’estat actual de la relació entre el centre i les perifèries de l’Espanya democràtica. Sobretot Aznar:  «Una relació bilateral entre una comunitat i el Govern d’Espanya i que aquest diàleg es produeixi entre iguals xoca amb la idea dels constituents», ha dit, per ratificar la seva impressió que el pacte del 78 «no s’ha trencat: ha sigut trencat».

González ha descrit una desnaturalització de la descentralització que inclou el pacte constitucional del 78: «Durant un temps, la descentralització política s’entenia com una descentralització lleial –ha dit–. La representació del Govern de Catalunya no negociava amb l’Estat, era representant de l’Estat. En algun moment, la descentralització comença a confondre’s amb centrifugació del poder, i per tant esfilagarsament de la ciutadania».

«Em sento angoixat com a ciutadà espanyol –ha argumentat Aznar–. No m’agrada gens el que estic veient». Entre altres coses, «que es doni les claus de la governabilitat a algú que està pres per sedició». El president que va governar Espanya entre 1996 i 2004 ha recordat una de les seves frases: «De la España del futur, el que més em preocupa és que ens cansem de ser normals», i ha afegit una paràbola: «No podem tornar a llançar els daus, perquè podrien no caure bé».

Felipe González també ha fet servir metàfores. Segons la seva opinió, el model de consens espanyol que havia regit des de 1978 «sembla que es va acabar el 2015, amb un parlament a la italiana, però sense italians». No obstant, ha expressat una confiança en el futur d’Espanya com a país: «La resiliència d’Espanya és molt més gran del que molts imaginen. Això tirarà endavant per molt que molts s’entossudeixin que no surti endavant». 

Societat en congrés

 La reunió que es fa a Madrid concitarà fins aquest divendres 120 ponents en 19 taules de discussió sobre temes com la família, la societat civil, l’enfortiment d’Espanya com a nació o la democràcia constitucional, termes que donen títols a sessions de debat.

El congrés amb el qual es presenta l’ASOCIA (Associació Societat Civil Ara) es basa en una preocupació sobre l’estat actual de la política a Espanya. Una cosa que Felipe González ha subscrit: «Als polítics no se’ls sent parlar, perquè tenen el ganivet a la boca. Per parlar, cal treure’s el ganivet de la boca». 

Aznar ha lamentat que «al món d’avui, la democràcia liberal està amenaçada», i a Espanya «els elements bàsics que han guiat la vida espanyola des de 1978 han quedat trencats».

Ara, com en les últimes ocasions en què han coincidit, Aznar i González no han exhibit una mala relació ni les enverinades diferències que van caracteritzar la seva relació quan estaven en la política activa.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

L’obertura del Congrés, al Casino de Madrid, s’ha dut a terme amb una intervenció de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, per a qui «això de desjudicialitzar la política és el pretext i l’instrument per soscavar l’Estat de dret». Aquest divendres tancarà el congrés la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

Entre els cridats a reflexionar sobre el present i futur d’Espanya, Félix Sanz Roldán, Juan Costa, Antonio Garrigues, Consuelo Madrigal, Jordi Sevilla, Victoria Prego, Gabriel Albiac, Trinidad Jiménez, Rosa Díez, Victoria Ortega, Nicolás Redondo Terreros, Teresa Freixas, Manuel Pimentel, Jaime Mayor Oreja i Inocencio Arias.