Zaplana La Justícia només troba 300.000 euros dels 9 milions desviats a Andorra

Una mica més de 300.000 euros. Aquests són els diners que queden al compte corrent que la presumpta organització criminal que el sumari del ‘cas Erial’ atribueix a Eduardo Zaplana té obert a Andorra.

Segons apunta la informació a què ha tingut accés ‘Llevant-EMV’, quan els investigadors van descobrir el dipòsit hi quedaven una mica més de 300.000 euros dels 9,1 milions d’euros que va arribar a sumar. La Justícia no podrà recuperar ni un cèntim perquè Espanya i Andorra no tenen cap conveni firmat pel qual s’entreguin els diners desviats amb la corrupció.

La minuciosa i discreta investigació que ha dirigit des del 2015 la jutge Isabel Rodríguez ha permès accedir al dipòsit domiciliat a Andorra i que va arribar a acumular 9,1 milions d’euros que haurien sigut ingressats en metàl·lic, segons ha conclòs la Guàrdia Civil.

A la recerca de la resta dels diners

En canvi, segons aquesta informació, quan els agents van arribar a Andorra al compte únicament hi figuraven poc més de 300.000 euros. La resta dels diners s’han esfumat i ara els investigadors centren els seus esforços a identificar les persones que hi han tingut accés i els projectes en què haurien invertit Zaplana i els seus col·laboradors els diners obtinguts de manera il·lícita.

L’obertura de la segona part del sumari del ‘cas Erial’ ha tret a la llum la xifra exacta que la trama va arribar a moure amb la seva presumpta activitat delictiva: més de 19 milions a través de 14 països en 20 anys. Únicament s’han recuperat els 6,4 milions de Suïssa.

A Andorra es van dipositar 9,1, gairebé el 50% obtinguts amb suborns, i Fernando Belhot, el testaferro de l’Uruguai que ha confessat davant de les autoritats judicials, va relatar les operacions que s’havien finançat amb aquests diners després de ser preguntat pels diners que quedaven a Andorra.

«Miri, no ho sé per dos motius. Primer perquè hi ha una part que li dic, hauria de llegir els llibres de Vansley –una de les societats–, que ja està dissolta des de fa temps, però una gran part, suposo que un 60%, era inversió en un banc de Grècia que va fer fallida», segons recull el sumari.

La resta, va detallar Belhot, «que eren inversions en part en fons del BPA –Banca Privada Andorrana-, la veritat que crec que han d’estar també en la situació de ‘default’ perquè el BPA es va liquidar, va fer fallida». A més, 4,9 milions d’euros van ser transferits a la societat «nuclear» de la trama, Imision Internacional, el primer trimestre del 2008, unes setmanes abans que Zaplana abandonés el Congrés.

Andorra i el seu avantatjós sistema fiscal i bancari van ser una de les nombroses cistelles en què el clan Zaplana va dipositar molts dels seus ous en forma de suborns. L’amic de la infància de Zaplana i presumpte testaferro Joaquín Barceló era el propietari de dues mercantils panamenyes amb comptes als bancs BPA i Morabanc.

Zaplana mai es va desplaçar a Andorra per retirar diners. El sumari recull que quan el clan necessitava diners en metàl·lic, el ‘cash’ s’extreia mitjançant el conegut com a «sistema de compensació»: ingressar una determinada quantitat de diners a Andorra, que el beneficiari real cobra en metàl·lic a Espanya. Un sistema basat en la confiança i l’absència de preguntes incòmodes.

Per a aquest moviment de diners, l’economista Francisco Grau va recórrer als seus contactes com a assessor fiscal a Alacant. I va utilitzar dues mercantils panamenyes més, Milliken Internacional INC i Incaina Internacional INC, amb comptes al BPA d’Andorra amb l’empresari de Novelda Enrique Pina Navarro, com a apoderat a qui la Guàrdia Civil va prendre declaració com a testimoni.

Pina va explicar als agents que «el Grupo Levantina (un potent grup empresarial del marbre) necessitava transferir fons a Andorra amb la finalitat de portar a terme inversions a Angola o altres països i Grau es va oferir a transferir aquests fons i a canvi va demanar rebre els diners en efectiu a Espanya».

Notícies relacionades

El cap de gabinet de Zaplana: «¿El teu vestit es pot pagar en bitlletets?»

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Pina va assegurar als agents que desconeixia «l’origen dels fons de Francisco», i efectivament va transferir (540.000 euros procedents d’Imison International), ja que no «va demanar cap tipus d’explicació».

Una operació tèrbola que Enrique Pina va justificar davant de la Guàrdia Civil que havia fet per evitar «haver-se de desplaçar a Andorra amb els diners en efectiu». Després d’ingressar els diners a les empreses panamenyes de les quals Pina era apoderat, aquest va entregar aquesta mateixa quantitat en efectiu a Grau. Pina va admetre als agents que els diners era en B.