Borràs renuncia a declarar voluntàriament davant el Suprem

La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs, ha esperat fins a les 21.30 hores d’aquest dijous per anunciar via Twitter que no compareixerà voluntàriament com a imputada davant l’instructor de la causa oberta per la fragmentació de contractes mentre va estar al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre el gener del 2013 i el mateix mes del 2018.

La diputada catalana afirma haver comunicat a l’alt tribunal que no compareixerà, perquè entén que aquesta causa no existiria si ella no fos una «coneguda independentista». A través de diversos tuits, es declara satisfeta amb la tasca exercida en la ILC i mira de vincular el seu cas amb el procediment que va acabar amb la condemna dels líders del procés, perquè el fiscal corresponent, Javier Zaragoza, va ser un dels quatre que van representar el ministeri públic en el judici.

L’instructor del procediment contra Borràs, el magistrat Eduardo de Porres, li va oferir la possibilitat de comparèixer davant d’ell aquest divendres per prestar declaració i justificar els fets que se li imputen, sense necessitat de lliurar un suplicatori al Congrés, opció per la qual s’han inclinat tots els aforats des de la reforma de la llei d’enjudiciament criminal que el 2002 va permetre aquestes compareixences voluntàries. Ara De Porres procedirà a demanar a la Sala Penal que el cursi, cosa que es materialitzarà a través del president de l’alt tribunal.

Fonts de l’alt tribunal assenyalen que, des de la introducció de l’article 118 bis, que permet eludir el tràmit del suplicatori al Congrés o al Senat, només el diputat d’Unides Podem Diego Cañamero ha renunciat a comparèixer voluntàriament, malgrat donar-se-li l’oportunitat. Li va sortir bé la jugada perquè el Suprem no va arribar a tramitar el seu suplicatori a l’entendre menors els fets que se li imputaven relatius a unes presumptes coaccions durant una vaga.

Mer retard

No obstant, en el cas de Borràs, el fet de plantar el Suprem, i renunciar així a la possibilitat de col·laborar amb la justícia, l’únic que farà serà retardar la tramitació de la seva causa. Una vegada cursat el corresponent suplicatori, res la salvarà de declarar com a imputada per quatre delictes de corrupció: prevaricació, frau a l’Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental.

Les proves contra la portaveu de JxCat són tan aclaparadores que és altament improbable que li passi el que li va passar al llavors diputat del PSOE José Blanco; en el seu cas, el seu suplicatori finalment no va ser tramitat per la Sala Penal, malgrat la proposta de l’instructor. Es va entendre que la seva intermediació en el ‘cas Campió’ no va ser constitutiva del delicte de tràfic d’influències del qual se l’acusava, perquè només va propiciar una entrevista i no va collar per aconseguir la consegüent adjudicació.

En l’exposició raonada que va fer que el Suprem assumís la causa contra Borràs hi ha fins i tot correus electrònics seus en els quals diu com s’ha de trossejar i presentar un pressupost per ser adjudicatari d’un contracte de l’entitat que ella dirigia.

Aquests correus van aparèixer en la causa per narcotràfic que es va seguir contra l’informàtic Isaías Herrero, també imputat davant el Suprem a l’arrossegar-lo la mateixa Borràs. Ell era el beneficiari de la fragmentació dels contractes. En una de les converses que es li van intervenir confessa al seu soci que amb Borràs tenia uns «trapis». També li augurava un futur prometedor en política que podia conduir-la fins al Ministeri de Cultura, on esperava continuar la relació que resultava tan beneficiosa per als seus interessos.