Urkullu i Feijóo fugen del 'soroll català' i convoquen per al 5-A

Euskadi i Galícia aniran a les urnes el pròxim 5 d’abril, Diumenge de Rams. La perspectiva que les turbulències catalanes, amb unes eleccions encara per fixar data, però que se celebraran en els pròxims mesos, puguin distorsionar les dinàmiques polítiques internes en les dues comunitats històriques han aconsellat als seus presidents buscar refugi en un mes d’abril que quedarà, segur, al marge de la contesa electoral catalana. El ‘lehendakari’ Iñigo Urkullu, que va ser el primer a anunciar l’avanç, hores abans que Alberto Núñez Feijóo, va reconèixer que la convocatòria s’havia  vist motivada per la «situació general a l’Estat i com Catalunya podria afectar el Govern espanyol i, de retruc, les altres institucions de l’Estat.

L’atomització, i per tant, la pèrdua de poder, de l’espai postconvergent a Catalunya són motiu de seguiment i estudi a Sabin Etxea, la seu central del PNB, a Bilbao. I una de les conclusions immediates que treuen els jeltzales (així es coneixen els penebistes en eusquera) és que el seu partit ha d’evitar l’abraçada als postulats més rupturistes i independentistes.

I no només això, que es pot impermeabilitzar la política basca de la influència de la catalana. La legislatura basca vencia a l’octubre el que, si hagués seguit el curs normal, hauria quedat exposada a l’ona expansiva catalana. Solució, sabent que el president Quim Torra, com a molt aviat no podrà convocar fins a mitjans de març per allò d’aprovar els pressupostos i que els comicis no serien fins mínim al maig, Urkullu va ratificar un avanç que ja es va decidir la setmana passada. 

Fortalesa electoral 

No és l’únic motiu. El PNB ha trobat en Urkullu un sinònim de fortalesa electoral. Així ho testifiquen els seus resultats i també les enquestes. Actualment governa en coalició amb el PSE, però la suma (28 i 9, respectivament) es queda a un escó de la majoria absoluta, fet que ha obligat, per aprovar els pressupostos d’aquest any, a comptar amb el recolzament extern d’Elkarrekin Podem.

Les enquestes vaticinen una pujada tant de nacionalistes com dels socialistes, cosa que satisfaria el desig d’estabilitat d’Urkullu. També EH Bildu, convertida en la força independentista de referència, puja en els pronòstics demoscòpics, tot i que la seva solitud, si més no si sumés amb Podem, amb qui comparteix programa social, el convertirà, de nou, en la consciència sobiranista del ‘lehendakari’.

El PNB, PSE i EH Bildu tenen decidits els seus candidats. Urkullu rebrà la ratificació oficial del partit el 7 de març, Idoia Mendia i Maddalen Iriarte ja han sigut formalment elegides.

A ElkarrekinPodem, el procés de primàries, que enfronta Miriam Gorrotxategi (pròxima a Pablo Iglesias) i Rosa Martínez (pròxima al que un dia va ser l’‘errejonisme’) es dilucidarà fins al 4 de març. I el PP espera si es concreta la seva aliança amb Ciutadans, com ja va passar a Navarra), una cosa que fins que el partit taronja no celebri el seu congrés no es decidirà.  

Amb aquesta serà la quarta vegada que les eleccions gallegues coincideixen amb les basques. Una cosa que sembla que ha portat sort a Feijóo ja que les tres ocasions anteriors s’han saldat amb altres tantes majories absolutes per al PP. 

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i Espanya | DIRECTE

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

Feijóo aspira a revalidar per tercera vegada la seva majoria absoluta i, segons els sondejos, la disputa serà acerada per com el PSdeG, que va guanyar els comicis generals  del 28 d’abril passat, i el BNG, que va obtenir el mes de novembre, de nou, escó a Madrid van també a l’alça.

La incògnita principal recau en el paper de Vox, és a dir, si entra en el parlament de Santiago i si això és en detriment d’aquesta majoria que anhela el PP.