EL LABERINT CATALÀ
Torra recorre davant del TSJC la nova causa per desobediència
El president va desatendre al setembre una ordre del tribunal perquè retirés de la Generalitat una pancarta sobre els presos
El cap del Govern al·lega «falta d'imparcialitat» i «una ingerència il·legítima» en el dret a la llibertat d'expressió
zentauroepp51991227 leader of catalonia s regional government quim torra speaks 200127152153 /
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat un recurs de súplica contra la nova causa per desobediència oberta contra ell pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta investigació incumbeix a la negativa del president a retirar una altra pancarta, en aquest cas, el setembre passat, amb el lema ‘Llibertat presos polítics i exiliats’.
El TSJC va acordar en una interlocutòria, el 3 de febrer, investigar Torra per haver desatès una ordre dictada pel tribunal per treure del balcó del Palau de la Generalitat aquesta pancarta, finalment retirada pels Mossos d’Esquadra. En el seu recurs, el president demana «revocar» la resolució per «falta d’imparcialitat i per constituir una ingerència il·legítima en el dret fonamental a la llibertat d’expressió».
Torra, que ja va ser condemnat pel TSJC a any i mig d’inhabilitació, tot i que la sentència encara no és ferma, per negar-se a retirar a temps en període electoral una pancarta en favor dels presos, al·lega que els tres magistrats signants de la interlocutòria «han participat en una altra causa per delicte de desobediència» contra ell: Jesús Barrientos, Mercedes Armas i Carlos Ramos.
Sobre Ramos –que «ocupa la seva plaça al TSJC gràcies a la proposta formulada pel PSC» al Parlament–, el recurs assenyala que, al ser «designat per segona vegada instructor d’una causa que versarà sobre el mateix objecte que l’anterior, està clarament contaminat».
Torra invoca, a més, l’article 57 de l’Estatut per remarcar que, com a diputat del Parlament en el moment dels fets, disposava d’«inviolabilitat» pels vots i les opinions que pogués emetre en exercici del seu càrrec. Segons Torra, hi ha en aquest cas una «insuportable ingerència del poder judicial en l’activitat del poder legislatiu i executiu».
«Persecució política»
Notícies relacionadesArgumenta així mateix que «l’exhibició de símbols o missatges no és una activitat administrativa» i remarca que la pancarta «no és diferent del llaç groc» que llueix Torra a la solapa en els seus actes públics o de «els colors d’Espanya que altres autoritats llueixen al canell». El president denuncia que «aquesta resolució, dictada per magistrats no imparcials», és una nova expressió de «persecució política de caràcter ideològic».
«Les pancartes no agraden, el missatge polític disgusta enormement i sobretot, més que apartar el president, es persegueix un efecte descoratjament. Vingui qui vingui a presidir la Generalitat en els anys que venen, el que haurà de tenir en compte és que no tots els cartells i simbologia exhibida en edificis públics seran del gust del poder judicial, elegits molts dels seus membres per extracció partidista», afegeix.
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ( TSJC ) Catalunya Generalitat Quim Torra Polítics catalans presos
- Més traçat del metro sense nous combois
- La cultura que ve 15 pel·lícules que marcaran el 2026 a les sales de cine
- Badalona Albiol oblida el desallotjament de l’antic B9 en el missatge de Cap d’Any
- Campanades L'enginyeria artesanal del vestit de les campanades de Pedroche: dotze anys d'història i una tiara de mascareta
- Multes per als cotxes B en les zones de baixes emissions
- Finançament autonòmic La Generalitat calcula que ingressarà 1.700 euros més per català amb el nou model de finançament
- Conflicte al Pròxim Orient Almenys 14 morts, entre ells cinc nens, a Gaza per atacs aeris d’Israel malgrat l’alto el foc
- Reunió al Vaticà Els bisbes espanyols confirmen que el Papa vol visitar Espanya aquest any: «Les dates no estan tancades»
- Natura L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic
- Després del pacte amb ERC El Govern proposa donar 21.000 milions més a les comunitats amb el nou model de finançament autonòmic
