EL LABERINT CATALÀ

Torra recorre davant del TSJC la nova causa per desobediència

El president va desatendre al setembre una ordre del tribunal perquè retirés de la Generalitat una pancarta sobre els presos

El cap del Govern al·lega «falta d'imparcialitat» i «una ingerència il·legítima» en el dret a la llibertat d'expressió

zentauroepp51991227 leader of catalonia s regional government quim torra speaks 200127152153

zentauroepp51991227 leader of catalonia s regional government quim torra speaks 200127152153 / ALBERT GEA

2
Es llegeix en minuts
Efe

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat un recurs de súplica contra la nova causa per desobediència oberta contra ell pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta investigació incumbeix a la negativa del president a retirar una altra pancarta, en aquest cas, el setembre passat, amb el lema ‘Llibertat presos polítics i exiliats’.

El TSJC va acordar en una interlocutòria, el 3 de febrer, investigar Torra per haver desatès una ordre dictada pel tribunal per treure del balcó del Palau de la Generalitat aquesta pancarta, finalment retirada pels Mossos d’Esquadra. En el seu recurs, el president demana «revocar» la resolució per «falta d’imparcialitat i per constituir una ingerència il·legítima en el dret fonamental a la llibertat d’expressió».

Torra, que ja va ser condemnat pel TSJC a any i mig d’inhabilitació, tot i que la sentència encara no és ferma, per negar-se a retirar a temps en període electoral una pancarta en favor dels presos, al·lega que els tres magistrats signants de la interlocutòria «han participat en una altra causa per delicte de desobediència» contra ell: Jesús Barrientos, Mercedes Armas i Carlos Ramos.

Sobre Ramos –que «ocupa la seva plaça al TSJC gràcies a la proposta formulada pel PSC» al Parlament–, el recurs assenyala que, al ser «designat per segona vegada instructor d’una causa que versarà sobre el mateix objecte que l’anterior, està clarament contaminat».

Torra invoca, a més, l’article 57 de l’Estatut per remarcar que, com a diputat del Parlament en el moment dels fets, disposava d’«inviolabilitat» pels vots i les opinions que pogués emetre en exercici del seu càrrec. Segons Torra, hi ha en aquest cas una «insuportable ingerència del poder judicial en l’activitat del poder legislatiu i executiu».

«Persecució política»

Notícies relacionades

Argumenta així mateix que «l’exhibició de símbols o missatges no és una activitat administrativa» i remarca que la pancarta «no és diferent del llaç groc» que llueix Torra a la solapa en els seus actes públics o de «els colors d’Espanya que altres autoritats llueixen al canell». El president denuncia que «aquesta resolució, dictada per magistrats no imparcials», és una nova expressió de «persecució política de caràcter ideològic».

«Les pancartes no agraden, el missatge polític disgusta enormement i sobretot, més que apartar el president, es persegueix un efecte descoratjament. Vingui qui vingui a presidir la Generalitat en els anys que venen, el que haurà de tenir en compte és que no tots els cartells i simbologia exhibida en edificis públics seran del gust del poder judicial, elegits molts dels seus membres per extracció partidista», afegeix.