Els fotoperiodistes espanyols Brais Lorenzo, Luis Tato i Diego Ibarra Sánchez guanyen premis World Press Photo 2026

Galícia crema

És el cas de Brais Lorenzo (Ourense, 1986), guanyador d’un World Press Photo en la categoria de Reportatge Gràfic de la regió Europa, amb ‘Tierra quemada’, un projecte per a Efe, ‘Revista 5W’ i ‘El País’ sobre els incendis forestals del 2025 a Galícia, on van cremar més de 200.000 hectàrees en la que va ser la pitjor temporada de focs que ha viscut Espanya en tres dècades. La sèrie ‘Tierra quemada’ busca transmetre la urgència d’actuar sobre les causes d’aquests incendis. «Hem patit la pitjor onada d’incendis de la història de Galícia, però pràcticament no ha canviat res –diu Lorenzo–. Per a mi el prioritari seria ancorar població al medi rural, tornar una mica al d’abans, al que es va fer tota la vida als llogarrets a Galícia, al fet que la gent es relacioni amb el medi en què viu. A tenir un paisatge mosaic que permeti fer de tallafocs natural».

Revolta de la Generació Z

El fotoperiodista Luis Tato (Ciudad Real) guanya per la seva banda un World Press Photo en la categoria de Reportatge Gràfic de la regió Àfrica amb ‘Les protestes de la generació Z a Madagascar’, per a France-Press. El treball documenta la revolta estudiantil contra el deteriorament dels serveis públics, la corrupció i les dificultats econòmiques. La joventut de Madagascar va forçar un canvi de règim, però va ser exclosa de donar forma a la transició política posterior. «La joventut sempre ha complert un rol en el canvi social –assenyala Tato–, perquè mira al futur amb il·lusió, sap organitzar-se i té l’interès d’involucrar-se de manera activa en la transformació de les seves realitats, sovint generant canvis polítics importants. I és interessant veure com, en els últims dos o tres anys, han sorgit internacionalment una sèrie d’històries amb implicació de la generació Z, d’estudiants universitaris de diferents països, que s’inspiren i aprenen els uns dels altres, per transformar les seves realitats polítiques». Són joves, remarca Tato, que volen «dictaminar el seu futur». Aquesta és la tercera vegada que Tato obté un premi World Press Photo.

Dret segrestat

Diego Ibarra Sánchez (Saragossa, 1982) guanya un World Press Photo en la categoria de Projecte a Llarg Termini de la regió d’Àsia Occidental, Central i del Sud amb ‘Una educació segrestada’, un treball sobre la privació del dret a l’educació dels nens que viuen en guerra que va iniciar a la vall de Swat, al Pakistan, el 2011 i que s’ha estès a nou països. L’ONU estima que 85 milions dels 234 milions de nens en edat escolar afectats per conflictes arreu del món no tenen cap accés a l’educació. «És un projecte per mostrar les conseqüències de la violència sobre la infància –exposa Ibarra Sánchez–. Intentar mostrar que la guerra no acaba amb l’última bala, quan s’alça la bandera, sinó que les conseqüències reverberen en el temps».

Exposició al CCCB

Notícies relacionades

Rosalía practica el xinès al confessionari del seu concert a Lisboa: "¿Com es diu 'ets una gossa'?"

Una sàtira que ha acabat sent documental

El guanyador del World Press Photo de l’Any 2026 i els dos finalistes sortiran dels 42 guanyadors regionals.

La Fundació Photographic Social Vision organitzarà, per vint-i-unè any consecutiu, l’exposició World Press Photo 2026 a Barcelona, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La mostra barcelonina es podrà visitar del 6 de novembre al 13 de desembre.