Torra recorre al Suprem la seva condemna per desobediència

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat aquest dimarts un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem (TS) contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el condemna a un any i mig d’inhabilitació per desobediència, al·legant que el volen apartar «il·legalment i il·legítimament» del seu càrrec.

En el seu recurs, presentat aquest dimarts davant del Tribunal Suprem, Torra denuncia que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va condemnar a any i mig d’inhabilitació per negar-se a retirar a temps els llaços grocs vulnera fins a onze principis legals, entre els quals el dret a un jutge imparcial, la llibertat d’expressió i la presumpció d’innocència.

El president català sol·licita al Suprem que, mentre no resolgui el seu recurs, deixi en suspens els efectes de la seva condemna, entre els quals la pèrdua de la seva condició de diputat, que va acordar la Junta Electoral Central (JEC) i va avalar la sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal, tot i que puntualitza que no mantenir l’escó no li impedeix seguir al capdavant del Govern.

«Diferència de tracte»

Els advocats de Torra, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, denuncien en el recurs, que han interposat al límit que expirés el termini, la «diferència de tracte» que creuen que el seu client ha patit respecte del president del Govern, Pedro Sánchez, que també va ser multat per la JEC tot i que en el seu cas no s’ha obert cap causa penal.

Això obeeix, segons la defensa, al «grau de malvolença» que genera Torra, que no es pot desvincular de les seves posicions polítiques i ideològiques, cosa que suposa una «evident discriminació» que «salta a la vista», provocada per l’«absoluta parcialitat» tant dels membres de la JEC com del tribunal que el va jutjar i va condemnar.

I és que, segons al·lega Torra –que d’aquí dos dies s’entrevistarà amb Sánchez al Palau de la Generalitat–, en el seu cas s’ha produït una «palmària persecució política» en la qual ni la JEC ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya «no han guardat la més mínima aparença d’imparcialitat».

«Ens trobem davant de decisions que, revestides de resolucions administratives i judicials, no han pretès sinó apartar il·legalment i il·legítimament Torra dels càrrecs que democràticament té», exposa el recurs, que denuncia que els membres de la JEC van actuar «animats pel seu desig d’aniquilar els seus enemics polítics», aprofitant-se del seu «infinit poder».

Apartar-lo de la vida política

Segons el recurs, l’«enorme desproporció» de la pena imposada a Torra, que ja li ha comportat la suspensió de la seva acta de diputat, no respon sinó a l’«evident voluntat» d’apartar el president català de la «vida política».

«En cap cas uns fets com els atribuïts a Torra donarien lloc, en cap societat democràtica del nostre entorn, a la pèrdua de la condició de diputat o de president», alerta el recurs, que afirma que la condemna és «absolutament excepcional» i «sense parió» en l’entorn europeu.

Després de denunciar la falta d’imparcialitat del tribunal que va jutjar Torra, el recurs argumenta que la condemna que li va imposar el TSJC és una manifestació de l’«obcecada voluntat» de la sala d’apartar-lo de la seva condició de president i de diputat, «prescindint» per a això de qualsevol suport jurisprudencial.

Especialment crític es mostra amb el president del TSJC, Jesús María Barrientos, que va presidir el tribunal que el va jutjar i va condemnar i que va assegurar abans que el cas arribés a la justícia que l’ordre que havia imposat la JEC perquè es retiressin els llaços grocs d’edificis públics en període electoral era «tan òbvia que no hauria de ser necessària».

Cas Otegi

En aquest sentit, la defensa invoca el cas Otegi, en el qual el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar Espanya per no reconèixer la parcialitat de la jutge de l’Audiència Nacional que va condemnar el líder abertzale, i es pregunta: «¿Què passarà en el supòsit que ens veiem obligats a recórrer fins a aquestes instàncies europees?».

«Per molt que es pretengui tapar el sol amb les mans, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea haurà de pronunciar-se sobre aquest cas», anticipa la defensa de Torra, que veu «tècnicament deplorable» i «jurídicament insostenible» la metodologia per condemnar-lo.

Denuncia, a més, que Barrientos es va dirigir en el judici al president català amb l’expressió de «senyor Torra», sense atorgar-li el tractament de Molt Honorable al qual «estava obligat», fet que va suposar una «intolerable anticipació de la sentència condemnatòria i de la seva execució».

«L’exhibició de menyspreu, perquè no va ser res més que això, per part de la sala d’enjudiciament (cap a Torra), no només desposseint-lo del seu tractament honorífic de forma anticipada sinó amb l’irrespecte que això va suposar, no va fer patent que ja es tenia una convicció de condemna», raona el recurs.

«Afany de protagonisme» de la JEC

La defensa de Torra denuncia el «desmesurat afany de protagonisme» de la JEC en la vida política espanyola i insisteix que l’àrbitre electoral no era una «autoritat superior» ni era «competent» per ordenar al president català que retirés els llaços grocs dels edificis públics, cosa que era «de compliment impossible».

Segons el recurs, l’ordre de la JEC era «obertament il·legal, arbitrària i injusta», ja que perseguia «reprimir la llibertat d’expressió» de Torra i dels ciutadans «sense causa que ho legitimés».

«Cap òrgan administratiu es pot atribuir caràcter de superioritat sobre la presidència del poder executiu», apunta el recurs, que remarca que Torra estava emparat, a més, per la llibertat d’expressió, el dret de representació política i la inviolabilitat parlamentària.

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Per això, considera que la seva «criminalització» no només no respon a una «interpretació antidemocràtica» del Codi Penal, sinó que «infringeix preceptes constitucionals i drets fonamentals» protegits pels tractats internacionals subscrits i ratificats per l’Estat espanyol.

Es dona el cas que el TSJC va acordar ahir obrir una nova investigació a Torra per desatendre una ordre seva que l’obligava a retirar del Palau de la Generalitat una pancarta de recolzament als líders independentistes presos amb un llaç groc.