El Govern admet que adaptarà els Pressupostos a les eleccions catalanes

El Govern va rebre amb fred malestar l’anunci de Quim Torra d’una convocatòria electoral a Catalunya sense data exacta. Va entendre que el president no només exhibia el poder de fixar els comicis quan més li convingui a l’ala hiperventilada de l’independentisme, sinó que demostrava també la seva capacitat per interferir en el projecte que Pedro Sánchez necessita per a la seva supervivència, els Pressupostos Generals de l’Estat. Davant del temor de perdre el recolzament d’ERC per la proximitat de les urnes, l’Executiu va admetre aquest dimarts que ajustarà el calendari de tramitació dels comptes públics al pols català. La Moncloa vol evitar riscos innecessaris.

«El Govern intenta adaptar-se a la realitat dels entorns que tenim en l’actualitat política», va explicar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Va admetre que fins que el president no convoqui les eleccions no es poden fer càlculs i va remarcar la «urgència» que l’administració central pugui també validar uns comptes que substitueixin els del PP perquè «que ja no donen resposta als problemes» actuals. «Quan la tinguem [la data electoral] comptarem amb ella a efectes de la nostra planificació particular», va reconèixer la ministra en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en què va admetre que validar els Pressupostos és «prioritat» del Govern.

La intenció de Sánchez, com va avançar aquest diari, era presentar al març el projecte al Congrés per iniciar una tramitació parlamentària d’uns tres mesos de durada i tenir-los aprovats abans de l’estiu. Si aquest calendari es retarda depèn, ara, del que decideixi Torra. Avançar-lo sembla difícil perquè el Govern ha d’aprovar el sostre de despesa.

Consell de Política Fiscal

En el ‘mentrestant’ fins que el president elegeixi data, hi haurà altres moments decisius. El primer, aquest divendres. Montero va convocar aquest dimarts els consellers autonòmics de Finances en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), per traslladar-los el nou camí d’objectius de dèficit i deute públic que han de complir aquest exercici i els tres següents, fins al 2023.

La convocatòria del CPFF –-que no es reunia des de l’agost del 2018-– constitueix el primer tràmit, imprescindible, perquè el Govern central pugui elaborar el projecte de llei de Pressupostos per al 2020. A partir del repartiment dels objectius de dèficit entre els diferents nivells de l’administració pública, Hisenda ja podrà presentar al Parlament, per a la seva aprovació pel Senat, el sostre de despesa al qual s’haurà de cenyir el projecte.

La ministra va expressar que confia que en la reunió de divendres hi assisteixin els representants de totes les comunitats autònomes, també de Catalunya, després que en l’última convocatòria s’absentés el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès. «Tant de bo la normalitat institucional sigui la nota dominant en les relacions entre el Govern i la Generalitat», va dir la ministra. El responsable econòmic de la Generalitat va respondre que no hi acudirà, després de conèixer l’existència de la reunió per la roda de premsa de Montero.

Sostre de despesa

La ministra Montero va refusar avançar quins seran els objectius de dèficit i deute que presentarà en el CPFF. Fonts governamentals van confirmar que ja s’ha arribat a un acord «satisfactori» amb Brussel·les per a la determinació d’aquests objectius, però no es coneix encara el marge fiscal més gran que la Comissió Europea hauria atorgat a l’Espanya, atès que l’objectiu fins i tot vigent per a aquest any és del 0,5% del PIB (per al conjunt de les administracions)

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

En unes declaracions posteriors, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño —que és qui lidera les converses amb la CE— va negar, no obstant que existeixi un pacte amb Brussel·les sobre els nous objectius de dèficit.  Segons Calviño, una vegada que Espanya ha abandonat el ‘braç correctiu’ del Pacte Estabilitat i Creixement (per haver situat el seu dèficit per sota del 3% del PIB), la CE ja no posa l’èmfasi en els objectius de dèficit sinó «en quins són els ajustaments estructurals que hem de fer en els pròxims anys per aconseguir els objectius de sostenibilitat, des del punt de vista del dèficit i del deute».

Segons Calviño, és en aquest marc en el qual s’està produint el diàleg amb la Comissió Europea, «que en aquest moment no s’ha de pronunciar sobre cap camí, cap de proposada, ni cap xifra». «Estarem en un constant diàleg mentre preparem el pla pressupostari i el projecte de Pressupostos i en el moment oportú la Comissió Europea expressarà la seva opinió», ha afegit la vicepresidenta matisant així la informació proporcionada per altres fonts del Govern que havien avançat un acord «satisfactori» amb Brussel·les sobre el camí d’objectius.