L'exdirector dels Mossos nega haver donat o rebut instruccions per defensar l'1-O

La defensa del director general dels Mossos l’1-O, Pere Soler, es va diferenciar de la del major Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana. Ells són policies i ell és polític i en aquesta condició el va interrogar el tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, que semblava pretendre que es responsabilitzés de cada decisió del Govern al qual va pertànyer i que ell sempre va situar en un horitzó de referèndum pactat o convocatòria electoral. En l’estira-i-arronsa verbal que van protagonitzar, Soler va afirmar que en cap moment el llavors conseller Joaquim Forn, ni per descomptat ell mateix, van donar cap instrucció als Mossos d’afavorir el referèndum il·legal. «Ningú em va demanar que fes una cosa il·legal. Hauria dimitit», va assegurar amb tota la contundència de què va ser capaç.

També va ser taxatiu al defensar Trapero i això que el seu company de banc li havia retret un correu electrònic «extravagant» que ni tan sols va llegir. «Esclar que (el major) estava en contra (de l’1-O), per possibles problemes d’ordre públic. Mai se li va demanar que estigués a favor ni que desobeís el jutge», va afegir en un dels moments més tensos de la seva picabaralla amb Carballo, que va fer que la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, reconvenís el fiscal perquè no fes conjectures i el deixés respondre. Soler va aprofitar per mostrar la seva estranyesa per les preguntes del ministeri públic: «¿Com li demanaria al (president de la Generalitat, Carles) Puigdemont que ho desconvoqués? No soc el seu superior jeràrquic. En un govern no es concep» desautoritzar el president.

«Millor no facis tuits»

El fiscal ja s’havia interessat pels seus tuits. Soler va emmarcar en l’abstenció del PSOE per investir Mariano Rajoy com a president del Govern el de «La mare de Déu. Sort que marxem ja» i va explicar que li «sabia greu pels espanyols» que governés el PP. A l’altre va dir que els Mossos complirien la llei i que la llei no s’acabava en la Constitució, sinó en la Carta de Drets Humans de la Unió Europea. Segons ell, la premsa el va malinterpretar fins al punt que el mateix major li va dir que «millor no fes més tuits» per evitar posar en dubte l’actuació dels agents.

Soler va situar les declaracions polítiques de l’estiu del 2017 en un horitzó de la celebració de referèndum pactat amb l’Estat o unes eleccions. En tot cas «les declaracions polítiques es mantenien al marge de l’activitat» dels mossos, «perquè tothom sabia on era el cos», i una cosa eren les «declaracions i una altra, els fets».

Cap instrucció

Va afirmar que ell creia no haver dictat cap instrucció al capdavant dels Mossos, responsabilitat en la qual va substituir Albert Batlle al juliol, i si alguna en va fer va ser referida a material o de caràcter organitzatiu. I va emmarcar el trasllat d’instruccions que li feia Trapero de les instruccions donades pel fiscal en la necessitat de proporcionar-li prou mitjans personals i materials, que depenien d’ell, per poder complir-les. «La dependència judicial preval sobre l’orgànica, però això ho sap tothom», va voler retreure al fiscal.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Va negar que «els Mossos puguin qüestionar en cap moment les ordres del fiscal», però ell entenia que les instruccions per impedir l’1-O que al principi va donar la fiscalia només podien ser donades per un jutge, motiu pel qual fins i tot va proposar al Govern querellar-se contra el ministeri públic per això. En el que sí que va distribuir responsabilitat va ser en l’oposició «del departament» contra la designació del coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu per impedir el referèndum. 

Va acabar la seva declaració contestant al seu advocat, Cristóbal Martell, que ell no va votar l’1-O, perquè va entendre que tot i que fos com a acte simbòlic no volia perjudicar el cos policial.