13 jul 2020

Anar al contingut

Acusacions de frau

La policia investiga la concentració «inusual» de vot a les primàries de Ciutadans a Múrcia

Un informe pericial situa el 93% dels sufragis telemàtics que va rebre la candidata oficialista a Múrcia capital al mateix punt: la seu del partit

Ciutadans està personat com a acusació particular contra el procés electoral que va acabar portant al govern l'actual vicepresidenta murciana

Juan José Fernández

La policia investiga la concentració «inusual» de vot a les primàries de Ciutadans a Múrcia

Un mapa pericial aportat a la investigació judicial sobre les primàries telemàtiques de Ciutadans a Múrcia mostra en un cercle blau el que podria ser una tremenda casualitat o, si les casualitats no existeixen, la prova d’un frau.

Segons el mapa, un 93,1 per cent dels vots emesos a Múrcia capital a favor de la candidata oficialista en les eleccions internes, Isabel Franco, tenen «la mateixa geolocalització», que no és cap altra que els voltants de la seu del partit, a l’edifici Centrofarma, segons un informe de l’agència privada Tecnoperitatges. 

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia a Múrcia investiga –partint d’aquest informe, entre altres proves– com és possible que, entre el 8 i el 9 de març del 2019, de 160 vots emesos a la ciutat a favor de Franco, 149 sortissin d’ordinadors i IP localitzats en aquest punt concret. 

Possibles irregularitats

Isabel Franco és avui vicepresidenta de la Regió de Múrcia, en virtut d’un pacte de Ciutadans amb el PP i amb recolzament de Vox. Leonardo Pérez, el seu rival a les primàries, que va ser derrotat per 599 vots contra 237, segons l’escrutini oficial, va portar a la policia possibles irregularitats i manipulació en la votació telemàtica.

24 de juny del 2019. Isabel Franco, de Ciutadans, i Fernando López Miras, del Partit Popular, firmen l’acord pel qual actualment governen Múrcia. / MARCIAL guillén (EFE)

A finals d’abril del 2019, Pérez va prestar declaració davant del Grup de Delictes Tecnològics de la Policia Nacional, i va donar inici a una investigació que ara continua al Jutjat d’Instrucció 5 de Múrcia. En aquella compareixença a la comissaria, Pérez, funcionari del Ministeri per a la Transició Ecològica, va explicar altres detalls estranys en les votacions, com que una bona part dels presumptes votants de Franco estaven fora de la regió durant les 48 hores de les primàries: el seu vot almenys es va emetre des de ciutats com Barcelona (14%) i Madrid (12%).

La policia va rebre un primer informe pericial encarregat pel candidat derrotat i va posar a prova la certesa de l’acusació en 14 casos concrets, que va agrupar; en tots ells va comprovar aquesta irregularitat.

Els pèrits que examinen la votació de les primàries taronges a Múrcia han trobat el mateix fenomen a la ciutat de Cartagena: de 59 vots a favor de Franco, 45 van sortir del mateix lloc, com si la gent quedés per votar amb el seu ordinador, malgrat que eren unes eleccions telemàtiques i, per tant, es podia exercir el dret a vot des de casa.

En els casos estudiats de les localitats de Iecla, San Pedro, Molina de Segura i Alcantarilla, els analistes observen «una sola geolocalització per municipi».

Ciutadans, contra Ciutadans

El nou informe pericial, aportat la tarda d’aquest dilluns al jutjat, conclou: «En general s’observa una agrupació de vots concentrats en unes zones geogràfiques amb la mateixa geolocalització, una cosa inusual en aquest tipus de votacions, que haurien de presentar un vot molt més dispers.» 

En ciutats grans, sosté l’informe, «la possibilitat que la concentració de vot geolocalitzada sigui fruit de l’atzar és pràcticament nul·la». 

En el cas de les primàries de Múrcia es dona una paradoxa: Ciutadans està personat com a acusació particular contra un procés electoral que va acabar portant el partit a la vicepresidència del govern autonòmic. El desembre passat, la llavors portaveu nacional de la formació, Inés Arrimadas, va confirmar que Ciutadans es personava en la causa com a perjudicat en la seva imatge.

En el seu escrit de personació, el partit reconeixia la possibilitat d’«actuacions delictives» que, sempre que ha calgut citar en declaracions públiques, diversos dirigents han atribuït a actuacions individuals.