La fiscalia recolza suspendre la inhabilitació de Torra

Mentre la Judicatura continua en estat d’ebullició pel pròxim salt de Dolores Delgado de ministra de Justícia a fiscal general de l’Estat, la fiscalia del Tribunal Suprem va donar ahir una petita treva al president de la Generalitat. El ministeri públic va avalar la tesi de Quim Torra a favor de suspendre la retirada de l’acta de diputat que va ordenar la Junta Electoral Central (JEC). Això paralitzaria la seva possible inhabilitació fins que el Suprem resolgués el recurs del president contra la condemna a un any i mig fora de tot càrrec públic imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La fiscalia, a més, qüestiona la competència de la JEC per treure-li l’escó a Torra.

El futur del cap de l’Executiu català està en mans de dues sales del Suprem. En la contenciosa administrativa es delibera el recurs de Torra contra la Junta Electoral per desposseir-lo de l’escó. I la penal, mentrestant, ha de resoldre el recurs del president contra la inhabilitació dictada pel TSJC. En certa manera, la fiscalia es mostra partidària de suspendre l’ordre de la JEC a l’espera que el Suprem decideixi si confirma o no la pena de l’alt tribunal català.

Respecte al fons de la qüestió, el fiscal del Suprem afirma que la Junta Electoral no té competències per ordenar el cessament de Torra com a diputat per incompatibilitat sobrevinguda donada l’«aparent viabilitat» dels arguments que esgrimeix el president i dels vocals discrepants de l’àrbitre electoral, i «en ordre a la prudent i equilibrada» preservació dels «interessos públics concurrents».

Inelegibilitat sobrevinguda

El ministeri públic fa un recorregut per les al·legacions de Torra, en les quals sosté que l’«administració electoral» seria competent per resoldre sobre la inelegibilitat d’un candidat quan aquest ha sigut declarat electe si bé, una vegada «adquirit l’estatus ple de diputat, correspondria en exclusiva al mateix Parlament la competència» per apreciar «l’existència i els efectes de l’esmentada inelegibilitat sobrevinguda».

La fiscalia fa referència a l’«aparent viabilitat, ‘a priori’, de l’al·legació» de Torra sobre «la possible incompetència de la Junta Electoral –i en general de l’Administració electoral– per decidir» sobre «l’aplicació d’un motiu d’incompatibilitat sobrevinguda determinant de la pèrdua de l’escó» del president. I afegeix una «dada d’innegable rellevància»: sis membres de la JEC també van retreure aquesta incompetència en un vot particular.

El fiscal sí que recrimina a Torra «la innecessària retòrica desqualificadora» que utilitza en el seu escrit a la Junta Electoral, però reconeix que, «excepte error d’apreciació, les dades al·legades pel vot particular» del president català sobre la possible incompetència de la JEC «responen objectivament a la realitat».

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Torra esgrimeix també que la llei electoral «no atribueix ni reconeix en cap moment a la Junta Electoral Central [...] facultats o cap competència per anul·lar per la seva pròpia autoritat les credencials dels diputats que ja estan exercint el seu mandat ni declarar vacants els seus escons». Un retret que, segons la fiscalia, té una base fàctica que «també sembla innegable». És més, com va dir també la Junta Electoral, «tret d’error o omissió, la JEC mai havia decidit [...] privar del seu escó un parlamentari que ja es trobés en l’exercici ple del seu mandat».

Aval del Parlament

Després de rebutjar el Tribunal Suprem les mesures cautelaríssimes sol·licitades per Torra per mantenir l’escó, la Junta Electoral Provincial de Barcelona va acordar retirar-li la credencial de diputat, si bé el Parlament va rebutjar fer-ho efectiu amb el recolzament de JxCat, Esquerra i el PSC, i d’acord amb el criteri dels serveis jurídics de la Cambra catalana. Cs va deixar anar el seu temor que Sánchez estigui darrere de la petició del fiscal que Torra conservi el seu escó fins a la sentència ferma.