Milagros Calvo, pionera al Suprem: «No és que em sentís sola, estava sola»

«No és que em sentís sola, és que estava sola». Milagros Calvo Ibarlucea resumeix amb poques paraules una carrera judicial pionera que la va portar el 2002 a ser la primera magistrada al Tribunal Suprem, del qual s’acomiada satisfeta al complir els 72 anys. En una entrevista amb Efe amb motiu de l’homenatge que aquesta nit li reten les seves companyes de l’Alt Tribunal al costat de juristes de tots els àmbits, Calvo assegura que va avançar en el seu camí sense pensar en discriminacions.

«No m’he plantejat si m’escrutaven més; a mi m’era igual, perquè estava vivint un repte i ho estava disfrutant», assenyala al repassar una trajectòria professional única, en la qual recorda les dones, molt poques, que la van acompanyar en els seus primers passos després de prendre possessió com a fiscal el 1979. Ella i Josefina Triguero Agudo –la primera dona que es va incorporar a Espanya a la carrera judicial, en 1978– van entrar alhora a la jurisdicció laboral, al País Basc, i després Calvo es va traslladar a Madrid.

Va ser a la capital on va forjar la seva carrera com a primera dona en la Magistratura de Treball, el Tribunal Central de Treball, que es va transformar en Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, a la seva sala de govern i, finalment, al Suprem, fa 18 anys. Calvo, que recorda amb especial afecte els seus companys al Tribunal Central de Treball i prefereix oblidar alguna «nota discordant» que es va trobar al Suprem, subratlla l’«enorme avenç» de les dones en la carrera judicial.

Instrumentalització de la Justícia

En l’última promoció, van ser més del 70% i l’objectiu ara és projectar la seva presència en els nomenaments amb càrrecs discrecionals, afirma la magistrada al recordar que durant molts anys era impossible per a una dona accedir a aquests llocs simplement per no tenir prou antiguitat en la carrera. Tot i que reconeix que falta camí per recórrer, destaca recents nomenaments de dones com a presidentes de sala o de tribunals superiors de justícia i rebutja parlar de «masclisme» quan, apunta, els que elegeixen ja no són només homes, com passava davant del Consell General del Poder Judicial.

Malgrat estar jubilada evita, «per deformació professional», respondre a preguntes sobre l’actualitat, com la recent proposta de la fins ara ministra de Justícia, Dolores Delgado, com a fiscal general de l’Estat. Segons la seva opinió, és «inevitable» que s’intenti instrumentalitzar la Justícia davant de la seva projecció i, especialment, perquè «tot està polititzat». «No dic que sigui bo, però és lògic. Són els bous amb els que cal llaurar. És incòmode, però és el que tenim», assenyala.

També és tolerant davant de les crítiques als jutges quan es coneix una sentència en què no s’ha fet sinó aplicar una llei, «una ignorància perfectament excusable» davant de la qual recomana educació, ensenyar a Secundària què són les institucions públiques i el seu funcionament.

Legislació laboral

«Una pregunta que m’han fet de manera recurrent és per què apliquem lleis obsoletes... Per a nosaltres no existeixen, són les lleis mentre no hi hagi altres persones que les deroguin. I el que a vostè li sembla obsolet, a un altre l’hi pot no semblar», precisa. Calvo, que ha vist evolucionar la legislació laboral al llarg de les últimes dècades, analitza de manera crítica alguns dels canvis experimentats.

Notícies relacionades

Dolores Delgado, nova fiscal general de l'Estat

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

«Quan vaig començar a exercir, el 1980, acabava d’entrar en vigor l’Estatut dels Treballadors i a poc a poc s’han deixant anar amarres cap a una normativa menys proteccionista», comenta aquesta magistrada, que reconeix també els avenços cap a una empara més gran en situacions abans no contemplades, com la conciliació i la discriminació.

Assumeix que les relacions laborals actuals requereixen certa flexibilitat i que hi ha persones realment interessades en contractes temporals o de jornada reduïda, però alerta del risc que s’utilitzin aquestes facilitats de manera fraudulenta. «Un contracte temporal no té res de dolent, però sí que el té quan es perverteix i s’estafa el treballador», subratlla.