Torra: «Soc diputat i president de Catalunya»

Amb desacatament i unitat independentista, de moment. Així ha respost el president Torra a la decisió del Suprem de no suspendre cautelarment i per tant permetre que tiri endavant l’ordre de la Junta Electoral Central per la qual ha de deixar de ser diputat en el Parlament després de la sentència d’inhabilitació per la polèmica dels llaços grocs. Sentència encara no ferma. Torra ha convocat primer el president del Parlament, després els grups independentistes i finalment el Govern per blindar-se i comparèixer al seu costat –tret de Roger Torrent, president del Parlament– i proclamar: «Soc diputat i president de Catalunya», en virtut de la resolució votada per la Cambra dissabte passat.

Torra ha fet evident el desafiament amb què vol posar el Parlament i la llei del Govern contra la resolució de l’òrgan electoral estatal. I no ha pogut ser més clar: «No reconeixem els efectes d’aquesta resolució ,que és un cop d’Estat a la sobirania del Parlament i un intent d’alterar per vies irregulars la voluntat dels catalans».

Així es compleixen les previsions de JxCat –i els temors en part d’aquest espai– sobre l’actitud de Torra a l’hora d’afrontar les conseqüències de la ja coneguda actuació amb el llaç groc en la campanya electoral. És a dir, el president es nega a deixar de ser diputat i intentar mantenir el càrrec de president –una cosa que segons algunes interpretacions és possible, i segons el lletrat major del Parlament, no ho és– i s’aferra a tots els seus càrrecs, amb la qual cosa de nou el focus de la possible actuació de desacatament se centra en el Parlament, que presideix el republicà Torrent, amb qui JxCat ja s’ha enfrontat en diverses ocasions durant aquesta legislatura. «El Parlament és l’únic que pot decidir qui perd la condició de diputat», ha proclamat, obviant l’ordre expressa de la JEC pel que fa a Torra, i obviant que en aquesta legislatura ja s’ha procedit a suspendre funcions de parlamentaris per ordre judicial.

Torra ha insistit a descriure el que ha passat com un nou episodi de «la causa general contra l’independentisme» i un «atac sense precedents als drets fonamentals d’un càrrec electe». En definitiva, una nova «irregularitat democràtica», al seu parer. Un discurs que ha finalitzat amb les que podrien ser les condicions de Torra a la taula de diàleg amb l’Estat: «posar fi a la repressió, reconèixer el dret a l’autodeterminació, l’amnistia dels presos» i el «lliure retorn dels exiliats» i la garantia dels «drets civils i polítics» dels catalans.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

Torra ha fet aquesta declaració institucional acompanyat de tots els consellers del Govern i de representants de Junts per Catalunya, Elsa Artadi i Albert Batet, ERC, amb Salvador Sabrià i la CUP, amb Carles Riera i Vidal Aragonès. Un recolzament, el dels partits sobiranistes que serà clau per executar el pas següent d’aquest conflicte juridicopolític: la decisió de la Cambra catalana de no executar les instruccions de la JEC. Mentrestant, Torra exhaureix totes les vies i ha demanat a la Junta Electoral de Barcelona que suspengui l’execució de l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) del 3 de gener, que va indicar que havia de ser inhabilitat, fins que el Tribunal Suprem (TS) «es pronunciï sobre l’incident de mesures cautelars».

En un escrit recollit per Europa Press, Torra ha considerat que aquest incident de mesures cautelars s’ha iniciat amb la interlocutòria del Suprem d’aquest divendres. El president ha argumentat que la tutela judicial efectiva inclou la justícia cautelar i que això comporta que l’Administració «ha d’excloure l’execució administrativa d’un acte ja sotmès al règim de tutela judicial cautelar».