18 febr 2020

Anar al contingut

2020, l'any que ens espera

Repàs de les perspectives polítiques, socials, econòmiques, esportives i culturals de l'any que comença

El Periódico

2020, l'any que ens espera

Ahn Young-joon (AP)

Inaugurem el 2020 amb el primer Govern de coalició en democràcia, tret de sorpreses. Desgranem a continuació les perspectives en política, economia, societat, esports i cultura que ofereix l’any que acaba de començar: 

La primera coalició de Govern en democràcia i les reaccions que generi marcaran sens dubte els pròxims mesos de l’any. A l’agenda, la taula sobre Catalunya, la lluita de blocs i les possibles protestes conservadores al carrer. A Catalunya, la inhabilitació de Torra desencadenarà la pugna a les urnes per l’hegemonia entre les dues ànimes independentistes.

En l’apartat mediambiental, els polítics hauran de fer un pas endavant i adoptar d’una vegada mesures fermes per combatre l’apressant crisi climàtica. El nou Govern haurà d’abordar a més la reforma de la llei de violència masclista i la nova normativa de protecció a la infància. Barcelona inaugura l’àrea de baixos fums, en un any en què els temes socials guanyaran pes davant les banderes

El president dels EUA Donald Trump té la clau de l’economia global. De la seva propensió al conflicte dependrà que el món passi d’una desacceleració més acusada o una crisi o a una etapa d’estabilització

Tòquio acull els primers Jocs sense Bolt i l’Eurocopa de futbol experimenta amb un torneig multiseu.

En l’àmbit cultural, Rosalía pot donar una altra campanada en uns premis Grammy que pinten com la coronació de Billie Eilish. Per part de la Generalitat, que el Govern aconsegueixi aprovar pressupostos és la petita esperança d’un sector molt tocat. 

L’Espanya del 2020 experimenta en política

Si no hi ha una sorpresa, el set de gener el socialista Pedro Sánchez serà president del primer govern de coalició de la democràcia. I que ho farà no tant perquè aquesta fos la seva vocació (per més que ara faci de la necessitat una virtut retòrica), sinó perquè així ho van dictaminar els ciutadans al novembre, a les urnes. Allà i llavors van manifestar que estaven ja esgotats d’avalar polítics incapaços de negociar, dialogar i superar les facilitats d’antiquades majories absolutes que ara semblen inabastables. 

JxCat-ERC: la gran batalla

L’any en què el procés bufarà ja vuit espelmes dirimirà la gran batalla entre els socis del Govern. Una més, es podria matisar d’acord amb el que s’estan dient des de fa temps. Però pocs dubten ja que abans de 12 mesos hi haurà unes eleccions autonòmiques

‘brexit’, la quimera es fa realitat

L’any arrenca potent i intens i amb algunes certeses. El 31 de gener, gairebé quatre anys després que el Regne Unit decidís en referèndum sortir de la Unió Europeael ‘brexit’ serà una realitat. Per fi. Però acabat aquest malson negociador, en començarà un altre.

En mans de Trump i cap a la transició energètica

De nou el president dels EUA Donald Trump, que al novembre afrontarà eleccions per a un segon mandat, té la clau de l’economia global. Té a les mans segellar la pau comercial amb la Xina, un factor que pot dissipar la majoria de riscos que sotgen l’economia global. A Espanya, la transició energètica s’ha d’accelerar per complir els objectius de descarbonització de l’economia.

L’hora del planeta

Quan el pròxim novembre, mandataris de tot el món es reuneixin a Glasgow (Regne Unit) per fixar els nous objectius de la lluita contra el canvi climàtic per a les dècades venidores, farà més de dos anys que els carrers reclamen, setmana rere setmana, divendres rere divendres, accions contundents. Una vegada més –i ja en van moltes–, la ciutadania ha pres la davantera a la classe política en un assumpte clau per al futur del planeta: l’emergència climàtica. A més, el nou Govern tindrà deures pendents com la reforma de la llei de la violència masclista, la nova normativa de protecció de la infància, la regulació de l’eutanàsia i la limitació dels lloguers. 

Colau, a la seva zona de confort

Tot i que es digui el contrari, el procés viu i la lluita segueix, però en l’àmbit de l'Ajuntament de Barcelona les banderes ja no tapen del tot els carrers i es comencen a desplegar projectes. Dos d’aquests depassen els límits del terme municipal, però porten el segell verd dels comuns en la seva aposta mediambientalista i per l’ús del transport públic. Es tracta de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i del canvi tarifari de metro, busos i altres, les dues iniciatives d’immediata aplicació amb el canvi d’any.

Rosalía fins a la sopa

El 2020 comença com va transcórrer el 2019 i de fet també la segona meitat del 2018: amb Rosalía fins a la sopa. La supernova de Sant Esteve Sesrovires és nominada en les categories de Nova Artista i Disc Llatí de Rock, Urbà o Alternatiu en els Grammy a seques, la gala del qual se celebrarà a Los Angeles el 26 de gener. I hi haurà més Rosalía: en els pròxims mesos s’espera el seu tercer àlbum. El més destacat que ha fet el Govern de la Generalitat en matèria cultural en anys ha sigut enfrontar-se al colós editorial Planeta. Els pressupostos estan prorrogats des del 2017 i només el 0,65% es destina a cultura. Resultat: asfíxia econòmica de les grans institucions culturals que depenen de la Generalitat, crisi severíssima de la indústria cinematogràfica catalana, plans d’impuls del llibre incomplerts, patrimoni perdut... 

Somnis i esforços olímpics

Una cita olímpica tapa totes les altres coses. Al Japó serà, del 24 de juliol al 9 d’agost. Els primers de l’era post-Bolt. Als Jocs s’hi ha d’unir una Eurocopa diferent, per allò de les 12 seus. Un format dispers que apunta a una passió diluïda. Ja es veurà com va l’experiment. I com li va a ‘La Roja’ ara amb Luis Enrique de tornada.