Morales condemna «enèrgicament» la sanció als diplomàtics espanyols a Bolívia

L’expresident de Bolívia Evo Morales va condemnar «enèrgicament» aquest dimarts a Buenos Aires la decisió del Govern interí bolivià d’expulsar dos diplomàtics espanyols i va advertir que «no s’han respectat els drets internacionals». «No ho comparteixo. Condemno enèrgicament aquest tipus de sancions, de retirades. No sé si està orientat només a donar una mala imatge de Bolívia o si està orientat a trencar les relacions diplomàtiques amb governs progressistes o d’esquerres del món», va expressar Morales en declaracions a Efe a Buenos Aires. La Delegació de la Unió Europea (UE) a Bolívia, per la seva banda, també va expressar aquest dimarts el seu rebuig de la decisió de La Paz.

El Govern interí de Bolívia va declarar dilluns persones no grates l’ambaixadora de Mèxic, María Teresa Mercado; l’encarregada de Negocis de l’Ambaixada d’Espanya, Cristina Borreguero; el cònsol espanyol, Álvaro Fernández, i altres funcionaris i els va donar 72 hores per abandonar el país. L’Executiu de Jeanine Áñez els va acusar d’haver perjudicat la sobirania boliviana per la visita dels diplomàtics espanyols, acompanyats d’individus «encaputxats» i «presumiblement armats», a Mercado a la seva residència de La Paz divendres passat.

A la residència mexicana estan asilades des del novembre prop d’una desena d’exfuncionaris de l’Administració d’Evo Morales, alguns dels quals acusats pel Govern d’Áñez per delictes com el terrorisme. «No és possible que el Govern de facto, la dictadura d’Áñez, doni una mala imatge de Bolívia davant la comunitat internacional», va qüestionar Morales després d’un brindis de cap d’any amb referents de la comunitat boliviana a l’Argentina.

Dubtes diplomàtics

L’expresident bolivià va assenyalar que el «sorprèn aquesta classe d’actituds en la diplomàcia internacional, perquè no s’han respectat els drets internacionals». «Ho repudiem, ho rebutgem, no ho compartim. Una cosa és tenir diferències de tipus ideològic i una altra és que algú vingui a conspirar, com va passar amb mi amb un ambaixador dels Estats Units», va expressar Morales al recordar els dubtes diplomàtics que va tenir amb Washington durant la seva gestió. L’expresident va assegurar que «el poble jutjarà» la mesura que va adoptar el Govern interí d’Áñez.

D’altra banda, Morales va celebrar la resolució del Tribunal Suprem Electoral (TSE) de desestimar les demandes de cancel·lació de la personalitat jurídica del Moviment al Socialisme – Instrument Polític per la Sobirania dels Pobles (MAS-IPSP). «El MAS sempre serà present. Dir que el MAS no participa és dir que la meitat de Bolívia no participa, que sàpiga el poble bolivià i el món sencer com intenten perjudicar-nos», va assenyalar l’expresident al conèixer la mesura.

Més tard, Morales va escriure en el seu compte a la xarxa social Twitter que «els que van demanar la proscripció del MAS són els colpistes, els antidemocràtics, els hereus de Banzer». «L’única cosa que demanem als nous membres del Tribunal Suprem Electoral és aplicar la llei sense ser parcials amb cap partit o agrupació ciutadana», va afirmar.

Morales va encapçalar aquest dimarts un brindis amb referents d’agrupacions bolivianes a l’Argentina a casa d’un compatriota seu al barri de Liniers, de Buenos Aires. Abans de compartir menjars típics bolivians, l’exmandatari va sortir al balcó a saludar les desenes de persones que s’havien congregat.

Recuperar la democràcia

En el seu discurs davant els referents de la comunitat boliviana, Morales va tornar a criticar el «cop d’Estat» que assegura que va patir el novembre i va considerar que el 2020 constituirà un «gran desafiament» per recuperar la democràcia al seu país. «L’any que ve serà un gran desafiament per recuperar la democràcia, amb la consciència i el vot del poble bolivià. Per recuperar el procés de canvi, no amb violència, no amb racisme, no amb feixisme, no amb colpisme», va sentenciar el polític.

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

Pressionat per les Forces Armades, entre els disturbis al carrer i les acusacions de frau per part de l’oposició, Morales va dimitir el 10 de novembre després d’haver-se publicat un informe de l’Organització d’Estats Americans que advertia de «greus irregularitats» en els comicis del 20 d’octubre en què va ser declarat vencedor per a un quart mandat consecutiu. Per a l’exmandatari, el procés de la seva sortida es va deure a un «cop d’Estat» que va comptar amb la influència dels Estats Units. Morales va estar un mes asilat a Mèxic abans de viatjar a l’Argentina, on va sol·licitar ser refugiat.

Una vegada que el tribunal electoral bolivià anunciï la convocatòria a les urnes en les pròximes dates, les noves eleccions presidencials es podran celebrar en un termini de fins a 120 dies. En el seu discurs de cap d’any, Morales també va aprofitar per avançar que el 19 de gener anunciarà a Buenos Aires els candidats a president i vicepresident del MAS, ja que ell no es podrà presentar a un nou període. El 22 de gener, Dia de l’Estat Plurinacional de Bolívia, Morales celebrarà a més una gran concentració a l’Argentina «amb permís del Govern» d’Alberto Fernández.