Terratrèmol judicial

Quan semblava impossible, dues decisions judicials van embolicar aquest dijous encara més l’escenari polític català i espanyol. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dir que Oriol Junqueras hauria d’haver sortit de presó per recollir la seva acta d’eurodiputat després de les eleccions del 26 de maig, en contra del que va decidir el Tribunal Suprem. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnarQuim Torra a una pena d’un any i mig d’inhabilitació per negar-se a retirar els llaços grocs de Palau en període preelectoral. Les dues sentències tenen derivades polítiques de capital importància tant per a la investidura de Pedro Sánchez com per dilucidar la data de les pròximes eleccions al Parlament.

El Suprem té ara l’última paraula en els dos casos. El mateix tribunal que va condemnar els impulsors de l’1-O i de la declaració d’independència frustrada a llargs anys de presó ha de decidir què passa amb Junqueras i si confirma la inhabilitació de Torra, cosa que conduiria amb gran probabilitat a unes eleccions a Catalunya l’any que ve.

La decisió del TJUE, amb seu a Luxemburg, es va rebre amb alegria a ERC, però a JxCat hi va haver autèntica eufòria. Els assessors jurídics del líder republicà consideren que la sentència –una autèntica clatellada europea per al Suprem, i en van unes quantes– hauria de suposar l’alliberament immediat de Junqueras i l’anul·lació de la sentència del procés. «Torna Oriol», va resumir el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès. Però la fiscalia, per exemple, es va oposar aquest dijous a excarcerar-lo, perquè ja està condemnat, i va demanar que s’executi la pena d’inhabilitació.

No obstant, respecte a Carles Puigdemont sembla haver-hi menys dubtes. Com Junqueras, els catalans el van elegir eurodiputat, però, a diferència del líder d’ERC, la seva fugida a Bèlgica fa dos anys i el fracàs dels intents de la justícia espanyola d’extradir-lo han fet que no hagi sigut condemnat. Cosa que significa que l’expresident –i el seu company Toni Comín– són els principals beneficiats de la decisió del TJUE. 

L’independentisme recupera la fe en Europa

Els recels contra la UE i les crítiques dels últims mesos es van volatilitzar: l’independentisme més irredempt abraça de nou la fe europeista, fins al punt que Torra va canviar la ‘senyera’ per la bandera blava amb les estrelles daurades al balcó de la plaça de Sant Jaume. En canvi, l’espanyolisme recalcitrant va reaccionar en sentit contrari: Santiago Abascal (Vox) va criticar el «gravíssim atac a la sobirania d’Espanya» i va carregar contra els «eurosubmisos».

En una reunió feta al Parlament després que es conegués la sentència, en la qual van participar Puigdemont i Comín per videoconferència, el grup parlamentari de JxCat va celebrar la notícia amb magnificència. Hi va haver crits de «president, president», i també de «Perpinyà, Perpinyà». La ciutat francesa de l’àmbit lingüístic català pot ser la seu de la pròxima reunió del grup parlamentari postconvergent si, com considera el seu entorn, es confirma que Puigdemont té ara llibertat de moviments dins de la UE. Fins i tot s’ha especulat que l’expresident deixi Bèlgica i s’instal·li allà, però ell ho va negar aquest dijous.

Recurs de Torra

Un dels que més van cridar i van picar de mans a la taula amb més entusiasme va ser Torra, tot i que estava a punt de conèixer la seva condemna per desobediència. Immediatament va mostrar que no té previst rendir-se: en una compareixença pública, va dir que recorrerà la sentència i va restar tota credibilitat a la justícia espanyola.

A més, el president de la Generalitat va anunciar que promourà una votació al Parlament perquè els grups independentistes li ratifiquin el seu recolzament. El PDECat impulsarà també mocions per avalar Torra als ajuntaments i altres institucions. La decisió no és innocent en un context en el qual les negociacions entre ERC i el PSOE per investir Sánchez semblaven en la recta final.

Negociació en l’aire

Perquè aviat va quedar clar que les decisions judicials d’aquest dijous –sobretot la que va arribar de Luxemburg– tindran alguna influència en aquestes converses. De moment, Esquerra va anunciar que no s’asseurà a parlar més amb els socialistes fins que el Govern «no es pronunciï» sobre la sentència. I s’ha de veure si n’hi ha prou amb el comunicat que va divulgar l’Executiu, en el qual es limita a «respectar i acatar» les resolucions de tots els tribunals i a remarcar «la necessitat d’obrir una nova etapa de diàleg» dins de la llei entre tots els actors polítics.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Els obusos judicials també sembren de dubtes el futur de la legislatura catalana. El Suprem ara s’ha de pronunciar sobre el recurs de Torra a la seva inhabilitació; la mitjana de resolució d’aquest tipus de procediments està en els nou mesos. Si s’acaba confirmant la condemna, s’activarà el rellotge per elegir un nou president, que ha de sortir obligatòriament –a diferència del que passa al Congrés– d’entre els diputats del Parlament. Fins a la investidura d’un nou cap de Govern, la responsabilitat recauria en funcions sobre el vicepresident Aragonès, un dels principals homes forts d’Esquerra. A JxCat veuen amb recel aquesta possibilitat.

Tot està obert, però el Nadal del 2019 promet ser el més polític dels últims anys, i això és molt dir.