El Parlament exigeix la llibertat dels CDR empresonats per terrorisme

El Parlament ha exigit aquest dimecres l’excarceració dels set independentistes acusats de terrorisme. Els grups independentistes van registrar una proposta de resolució conjunta en la qual exigien l’arxiu de la causa oberta per l’Audiència Nacional contra els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per pertinença a organització terrorista, tinença d’explosius i estralls.

Els comuns, finalment, s’han afegit a la majoria dels punts excepte en el que advoca per la llibertat dels presos i l’arxivament de la causa, al·legant que confien en la independència judicial. El PSC, s’ha abstingut en el punt en el qual critica les filtracions del sumari d’alguns mitjans de comunicació i la «criminalització» dels detinguts. La moció es va aprovar íntegrament a causa de la majoria independentista a l’hemicicle.

En el text afirma que la causa forma part d’«una operació d’Estat contra l’independentisme» i denuncia «la més que probable vulneració de drets fonamentals i les seves garanties processals». Així mateix, demana que siguin traslladats a presons catalanes i que finalitzi el règim d’aïllament en el qual es troben alguns.

Amb la mirada posada en tribunals internacionals, demana a les entitats especialitzades en drets humans que s’impliquin en la investigació. En un altre punt condemnen la «politització i opacitat» de l’Audiència Nacional i s’acullen al fet que hagi sigut condemnada en diverses ocasions pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

«Banalització del terrorisme»

La diputada cupaire, Maria Sirvent, ha defensat que aquesta causa judicial és «una operació policial amb una clara intencionalitat política de frenar el poble organitzat» i de «criminalitzar l’independentisme», i ha assegurat que als empresonats se’ls aplica «el dret penal de l’enemic». «Volem denunciar la situació en la qual es troben aquests companys i companyes, tres en règim FIES i dos en aïllament», ha proclamat, i ha assegurat que hi ha hagut «vulneració del dret a la defensa» perquè «l’equip jurídic va patir dificultats de forma intencionada per part de la Guàrdia Civil, la fiscalia i l’Audiència Nacional». Sirvent ha afegit que algunes de les declaracions dels acusats van ser fetes «en un context de coacció i amenaces directes cap a ells i les seves famílies», uns interrogatoris que, segons ella, es van celebrar «de matinada i sense garantia jurídica». 

José Rodríguez, en nom del grup republicà, ha denunciat que no és la primera vegada que la l’Audiència Nacional acusa sense fonaments, lamentant l’«abús» del delicte de terrorisme i acusant el tribunal de «banalització del terrorisme». «És part de l’intent de criminalització del moviment majoritàriament pacífic i democràtic», ha sentenciat.

La diputada de JxCat, Aurora Madaula, (lluint la samarreta de ‘Jo sóc CDR’) ha citat el «què volen aquesta gent» de Maria del Mar Bonet posant com a afegitó algunes de les «vulneracions» de drets atribuïts als cossos policials durant la detenció. «El que volen és instruir una causa general contra l’independentisme [...] acabar vinculant sense proves l’independentisme amb el terrorisme», ha defensat, i ha afirmat que el moviment sobiranista català «és i serà pacífic». «Ens estem acostumant que es vulnerin els drets fonamentals en una carrera per acostar-se a Turquia. Mantenen molt bones relacions sense ruboritzar-se», ha etzibat al·ludint a Pedro Sánchez.

Lorena Roldán ha carregat contra el «despropòsit», l’«homenatge als membres dels comandos radicals separatistes». La líder de Cs al Parlament ha acusat els independentistes de voler «normalitzar» la violència. «Al rebost de la meva cuina no tinc materials per fabricar mare de Satanàs», ha asseverat després de llegir la llista de substàncies explosives que podien aconseguir els elements confiscats. «Facin un pas enrere i no retin homenatge als que volien fer mal a Catalunya», ha conclòs.

Per la seva banda, els socialistes han demanat prudència i han cridat a esperar «fins que hi hagi una declaració de fets provats» per fer valoracions. Els comuns han expressat la seva «preocupació» per les formes i condicions en les quals es va produir la detenció d’aquestes persones. «Hem vist vídeos, persones dient que nens i nenes van ser presents amb els seus pares contra la paret i posats al seu costat. Mostrem el nostre rebuig i, no és, per desgràcia, ni la primera ni l’última vegada que l’hem vist i escoltat», ha afirmat Susana Segovia. «El que dona credibilitat a les denúncies és que no són un fet aïllat, que passa més del que ens pensem, hem de pensar quin tipus de policia continuem tenint en aquest país», ha dit. I ha criticat que no hi hagi la mateixa reacció amb els «delinqüents de coll blanc».

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Segovia ha comentat que rebutgen la presó provisional i que advoquen per un acostament a presons catalanes, «però no estem d’acord amb alguns dels punts i no creiem que el Parlament sigui un espai en el qual reclamar l’arxiu d’una causa», ha sentenciat, i ha enaltit la independència judicial.

Alejandro Fernández ha carregat contra la «hipocresia i el cinisme» d’ERC i JxCat. «Al matí parlen de carcellers i repressors i a la tarda es fan fotos amb ells», ha clamat el líder del PPC.