L'altre preu de la investidura de Sánchez

La jornada electoral del passat 10 de novembre va donar una victòria amarga al PSOE (120), que va ratificar el seu lideratge, però va retrocedir en escons. També Unides Podem (35), el seu soci, va sortir perjudicat de la repetició electoral, amb set diputats menys que a l’abril. El retrocés de l’esquerra, sumat a la irrupció de noves forces regionals, ha convertit la governabilitat del país en un trencaclosques difícil de resoldre.

Socialistes i morats sumen 155 escons, lluny dels 176 que conformen la majoria. Amb aquest tauler polític, i després del preacord de coalició del PSOE i Unides Podem, la clau per garantir la investidura la té ERC, tot i que Sánchez necessita també el recolzament dels partits minoritaris. Els potencials socis ja han advertit que no donaran un xec en blanc.

PNB

Malgrat que el partitd’Aitor Esteban  és dels partidaris de conformar el nou Executiu abans de Nadal, els set ‘sís’ del PNB no es donaran a canvi de res. Els nacionalistes han posat sobre la taula el traspàs pendent de les competències recollides a l’Estatut de Gernika, el reconeixement de l’autogovern basc, l’«enfortiment de les autonomies» i l’impuls de l’arribada de l’AVE a la comunitat.

Més País

El partitd’Íñigo Errejón va anunciar des del minut u que un Govern PSOE-Unides Podem comptaria amb el recolzament dels seus tres diputats. Tot i així, va avisar que el seu partit «havia posat compromisos a sobre de la taula» per donar suport a l’eventual Executiu, sense especificar-ne quins. Joan Baldoví, de Compromís, es va emmarcar el ‘sí’ sempre que es compleixi «l’agenda social i l’agenda valenciana». 

Coalició Canària

«Estem per desbloquejar», va assegurar Ana Oramas, portaveu dels canaris. Va aixecar així el veto a Unides Podem perquè el Govern no depengui ni de forces independentistes ni de l’extrema dreta. El ‘sí’ o l’abstenció dependran de la política econòmica que es pretengui dur a terme i del paper del partit de Pablo Iglesias a l’Executiu. CC demana, també a canvi dels vots, que es compleixi l’«agenda prevista per al desenvolupament de l’Estatut canari i el règim econòmic fiscal».

Bloc Nacionalista Gallec 

El BNG s’ha mostrat obert al diàleg però deixant clar que el seu vot dependrà «exclusivament dels interessos de Galícia», entre els quals es troben «frenar la crisi industrial» o traspassar les competències de l’AP-9. A escala estatal, els nacionalistes gallecs posen com a condició «revertir algunes de les polítiques del PP» com «la reforma laboral, la ‘llei mordassa’ o la LOMCE».

Partit Regionalista Càntabre

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Jose María Mazón –l’únic que ja va donar el ‘sí’ a Sánchez al juliol– va reafirmar el seu recolzament al líder socialista sempre que aquest «no faci concessions als independentistes». «No es pot negociar sobre presos polítics, indults o referèndum», va assegurar en un comunicat. El ‘sí’ del diputat del PRC està també supeditat al compliment de l’acord assolit a l’estiu, que recull –entre d’altres– el compromís per executar les connexions ferroviàries de Cantàbria amb Bilbao i Madrid.

Terol Existeix

El ‘sí’ del partit aragonès, que s’ha mostrat disposat a «facilitar la governabilitat», passa per un pacte d’Estat contra la despoblació dotat d’un «mecanisme de finançament permanent». El diputat Tomás Guitarte va posar també sobre la taula la pèrdua de llocs de treball que suposarà per a la província de Terol el tancament de la central tèrmicad’Andorra, a més de reclamar una inversió més gran en infraestructures.