Anar al contingut

Cambra baixa | CONTRACRÒNICA

Inici de la legislatura: Jurar i demanar perdó

Agustín Zamarrón, president d'edat del Congrés, va expressar les seves disculpes per la falta de Govern en l'inici de la nova legislatura

L'ensopegada de Lastra va ser l'única anècdota de la sessió fins que van arribar els juraments. La varietat de fórmules utilitzades va elevar la tensió

Juan Fernández

Inici de la legislatura: Jurar i demanar perdó

DAVID CASTRO

A força de repetir-les, les sessions d’inici de legislatura comencen a tenir un aire burocràtic al Congrés dels Diputats. És el primer dia del curs polític, però tanta reiteració està acabant per robar-li l’atractiu que tenen les cites úniques. La nova ha començat com va acabar l’anterior: a batzegades, amb peticions de disculpes i una certa sensació de disgust flotant en l’ambient.

La falta d’assignació prèvia de seients brinda en aquestes sessions grans moments d’improvisació i desconcert, una efervescència en la qual Vox ha après a estar com peix a l’aigua. Si en l’anterior ocasió els seus càrrecs es van plantar en la carrera de San Jerónimo abans de fer-se de dia per ocupar els millors escons darrere el president del Govern, aquesta vegada van arribar els primers per assaltar el triangle central de l’hemicicle com si es tractés de l’illa de Perejil. De fet, a aquelles hores del matí es va produir una topada entre el diputat d’ultradreta Luis Gestoso i el de Ciutadans Marcos de Quinto, amb empentes incloses, per veure qui s’apropiava d’una butaca.

Cohabitacions incòmodes

Amb els grups parlamentaris pendents de constituir-se, la jornada inicial de la legislatura va donar lloc a cohabitacions incòmodes, com la que van haver de mantenir els representants de Ciutadans i el PNB, asseguts junts a la mateixa fila darrere el grup blau del Govern però sentint l’alè d’Abascal, Espinosa de los Monteros i Ortega Smith al clatell. Per arribar-hi els últims, la majoria dels càrrecs d’Unides Podem es van haver de conformar amb els llocs que van quedar escampats, mentre que els d’Esquerra i Junts per Catalunya van ser relegats al galliner. Com passa a les aules d’Infantil, el primer dia del curs les dues formacions es van acusar mútuament a les xarxes d’haver-se robat els seients.

Al juliol i ara, l’atractiu més gran d’aquestes jornades l’ha aportat el president d’edat de la Cambra. El castellà culte i solemne que gasta el socialista Agustín Zamarrón, de 76 anys i natural de Burgos, no és habitual en la política espanyola, ni tampoc el seu ‘look’ valleinclanesc. S’ha convertit en l’estrella dels inicis de legislatura, com proven les cues de diputats de diferents ideologies que es van formar per fer-se ‘selfies’ al seu costat abans que comencés la sessió.

El veterà polític no va tardar a posar fi a la festa. De seguida que va prendre la paraula, es va posar dret i va proclamar: «Amb la humilitat deguda, demano perdó al poble espanyol, sobirà únic, per l’incompliment en la tretzena legislatura del transcendent mandat constitucional d’atorgar govern a la nació». Tot seguit, va abaixar el cap, com fan els polítics japonesos quan posen en pràctica exercicis públics de constricció, i així es va quedar durant diversos segons. No és freqüent veure càrrecs públics demanant perdó, però la nova legislatura sembla haver començat sota l’influx d’aquesta paraula.

Núvols passatgers

Al costat de Zamarrón hi havia Marta Rosique, la diputada més jove de la sala. Vestida amb una samarreta negra amb les banderes d’Euskadi, Catalunya i Galícia component la paraula «independència», la representant d’Esquerra va protagonitzar la primera situació tensa de la temporada acabada d’estrenar al pronunciar els noms de diversos polítics catalans presos abans de començar a passar llista. El seu gest va provocar una irada protesta des del grup de Vox i una crida d’atenció del president d’edat, tot i que també es van sentir aplaudiments entre els escons de les formacions independentistes. «Oblidem aquest temps de núvols passatgers», va concloure Zamarrón abans de començar les votacions.

En les sessions d’inici de legislatura, l’ambient jovial de primer dia de curs conviu amb la solemnitat de certs ritus ancestrals que es resisteixen a desaparèixer. Un consisteix a obligar els 350 diputats a desfilar fins a l’estrada per definir, papereta en mà, la presidència i la Mesa de la Cambra. Adriana Lastra es va quedar en el camí: quan baixava les escales, va relliscar sobre l’alfombra i en la caiguda es va torçar el turmell.

En cadira de rodes

L’accident va provocar el moment de més confusió de la jornada. Després de ser socorreguda al terra pel president del Govern i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, metge de formació, la portaveu socialista va ser atesa pels serveis sanitaris fora de l’hemicicle i hi va tornar minuts després amb el peu embenat i en cadira de rodes.

La resta de la sessió la va passar asseguda en un escó situat a sobre de la fila del Govern, i fins aquí va haver d’acostar-se Zamarrón, portant la sagrada urna, perquè la diputada socialista pogués votar. No va ser l’única que va rebre la visita del president d’edat: també van votar sense moure’s dels seus seients la diputada de Vox Macarena Olona, que surt de comptes aquesta setmana, i Pablo Echenique, que va seguir tota la sessió des de la seva butaca motoritzada, situada darrere de les taquígrafes.

Fa quatre legislatures –sembla molt temps, però parlem d’un sospir de quatre anys–, per passar una estona entretinguda al Congrés convenia estar pendents del grup de Podem. Portaven la frescor dels nouvinguts i oferien estampes mai vistes en aquesta sala, amb alçaments de nadons entre els escons i petons de rosca de diputats al creuar-se a les escales. Ara, la salsa és a la zona on s’ubica Vox.

Tirants de Fraga

Els d’Abascal no són nous a l’hemicicle, però ara mostren una alegria que no van lluir en la legislatura passada. Entre votació i votació aprofitaven per fer-se fotos en grup al costat de les columnes, muntaven rotllanes per xerrar entre riallades i en diversos moments es va poder veure Espinosa de los Monteros i Abascal deixant anar rialles mentre assenyalaven amb el dit el grup Popular. Posat a marcar estil, el diputat per Almeria de la formació d’ultradreta Carlos Hugo Fernández-Roca es va presentar amb uns tirants amb el color de la bandera espanyola, com Fraga en els seus millors temps.

En el moment d’elegir els membres de la mesa, alguns rictus es van torçar. Per més comptes que feia el seu escriptori, a Espinosa de los Monteros no li sortien els números, així que es va acostar a l’escó de Teodoro García Egea i amb una mà li va explicar quatre coses, mentre amb l’altra es tapava la boca. La lectura dels llavis està camí de convertir-se en un mòdul d’obligat compliment a les facultats de Periodisme.

El moment del jurament

El jurament de la Constitució és l’altre ritu solemne de la sessió d’investidura, tot i que en els últims temps s’ha convertit en el seu moment de més xou escènic. Ja podia exigir-li la portaveu del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, a la presidenta de la Cambra que fos estricta amb les fórmules d’acatament, que cada parlamentari va fer el que li va donar la gana i va jurar pel que va voler.

Hi va haver de tot. Des de les Tretze Roses que va invocar Gerardo Pisarello a «la llibertat dels presos polítics» que van reclamar els diputats independentistes, l’Espanya buidada que va portar a col·lació el diputat de Terol Existeix Tomás Guitarte o «tot el planeta», segons va dedicar l’ecologista Juan López de Uralde. Els representants de Vox van jurar tots «per Espanya». Excepte Fernández-Roca, que no va jurar, ho va cridar amb tota la seva ànima: «¡¡Per Espanya!!». La nova legislatura comença amb un nou embolic en el qual entretenir els polítics: ¿com de flexibles han de ser els juraments de la Constitució, que aquest divendres bufarà 41 espelmes?