Unitat independentista de mínims en el rebuig del Parlament a la sentència

Quaranta-quatre dies després que el Tribunal Suprem dictés sentència a la cúpula del referèndum de l’1-O, el Parlament va mostrar el seu rebuig d’una sentència que consideren «injusta». Una reacció institucional tardana (perquè JxCat i la CUP no van voler utilitzar la via d’urgència) que va tornar a evidenciar ahir la precària unitat de l’independentisme, que va xocar no només per la redacció d’una proposta de resolució que es va registrar envoltada de desavinences, sinó també per la fórmula amb la qual van mirar d’esquivar el Tribunal Constitucional, que va impugnar un incís d’un dels punts perfilats per JxCat, ERC i la CUP que exposava que la Cambra catalana «reitera i reiterarà tantes vegades com vulguin els diputats» la reprovació de la monarquia i la defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya. 

Els tres grups parlamentaris van presentar per separat  esmenes a un text conjunt per tal d’esquivar l’alt tribunal, tot i que el contingut d’aquestes esmenes era pràcticament idèntic: rebutjaven la impugnació i citaven textualment el suspès. L’escull no va ser acordar la redacció d’un únic text, sinó la forma que aquest havia de prendre. Fonts parlamentàries van assegurar que havien lligat ‘in extremis’ un text conjunt que recollia l’essència de totes les esmenes, però finalment van optar per no presentar-lo amb el pretext d’evitar que l’oposició pogués registrar peticions de reconsideració a la Mesa i allargar així el debat i votació del text. «No volíem regalar-los aquesta foto», van afirmar. Van passar de puntetes per l’assumpte més difícil: l’enrenou que va generar que cada partit actués pel seu compte.   

JxCat, ERC i laCUP van votar a favor de les seves pròpies esmenes i de les de la resta, i van cuinar una amalgama de reiteracions. Tots van coincidir a afirmar que «no han estat a l’altura del que requeria la societat» i van admetre que la reacció tampoc ha sigut «transversal». La resolució va ser aprovada amb els vots dels tres promotors, l’abstenció dels comuns i el posicionament en contra del PSC i del PPC, en un hemicicle del qual es van absentar els taronges. 

Els constitucionalistes van mirar de frenar les esmenes en la reunió setmanal de la Mesa però la petició de reconsideració de Cs a la tramitació d’esmenes va ser desestimada en una segona trobada convocada minuts abans del ple. Els lletrats del Parlament van opinar que les addicions eren una «cita» i no una «reiteració» del suspès, per la qual cosa, segons el seu parer, no suposa un incompliment dels requeriments del TC que advertien els membres de la Mesa de conseqüències penals si traslladaven al ple el debat sobre l’autodeterminació o la Monarquia.  

Martingala o desacatament

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Per a Cs, la maniobra dels independentistes «continua el cop que vivim el 2017» i «llança més gasolina al foc», mentre que per al PPC la resolució no és més que una «enrevessada enginyeria jurídica per fer veure que desobeeixen sense desobeir». De tota manera, la líder taronja, Lorena Roldán, va anunciar que portarà el president de la Cambra catalana, Roger Torrent, i els membres independentistes de la Mesa davant de la fiscalia perquè estudiï si han comès o no un delicte de desobediència. 

El PSC va afirmar que la martingala no suposa «tornar a posar a votació» el punt, sinó que és una «expressió política de disconformitat» que veu «legítima», tot i que no la comparteixi. Els comuns, per la seva banda, van compartir la diagnosi contra el TC però van retreure a l’independentisme que porti «al caire del precipici» la Mesa, fins a «empènyer-la a la desobediència». Encara s’ha de veure com interpretarà el TC aquest nou desafiament.