¿Qui és Jean Paul Carteron?

Sobre el paper, el Fòrum Crans Montana reuneix líders mundials per abordar, mitjançant el format de xerrada  i debat entre líders mundials, reptes com el desenvolupament o l’educació. No obstant, diverses publicacions acusen l’esdeveniment, al qual s’investiga si va rebre 300.000 euros a canvi de convidar de forma reiterada una vegada ja escapat Carles Puigdemont, de tenir una cara més fosca i de servir per blanquejar règims dictatorials, especialment africans, o ocupacions territorials, com la que el Marroc exerceix sobre el Sàhara Occidental.

El seu fundador i ara president d’honor, el francès nacionalitzat suís Jean Paul Carteron, té un passat complex. Segons webs d’organitzacions de drets humans com la pàgina de Burundi Journalistes et Société Civile, de denúncia de l’ocupació marroquina del Sàhara i digitals com ‘Algèrie Patriotique’, aquest individu que es presenta com a ambaixador va aconseguir la seva fortuna treballant com a advocat de Jean-Claude Duvalier, el dictador haitià, i del seu fill i successor, Baby Doc DuvalierJean-Claude Duvalier, el dictador haitià, a qui presumptament va ajudar a blanquejar la seva fortuna i que el va nomenar ambaixador del país davant de l’ONU. Segons aquestes fonts, Carteron els hauria ajudat a invertir la seva fortuna en béns immobles a la Costa Blava i a Mònaco.

Així Carteron va aconseguir importants ingressos i, ja de tornada a territori europeu, el 1986 va crear el Fòrum Crans Montana, que al seu web es defineix com «una organització internacional no governamental la missió de la qual és construir un món millor». El seu lema és «Cap a un món més humà».

Premi al president de Burundi

Carteron va crear un esdeveniment similar a altres fòrums internacionals, com el de Davos, pel qual desfilaven mandataris de tot el planeta, entre ells molts presidents africans, alguns dels quals lideraven règims autoritaris i brutals. De fet, en aquests webs se l’acusa d’haver ajudat a blanquejar la imatge internacional de líders com el president camerunès Paul Biya o el congolès Denis Sassou-Nguesso.

Un dels seus últims beneficiaris va ser Pierre Nkurunziza, president de Burundi, que va rebre el premi d’aquest fòrum el 2014. El règim que encapçala aquest líder africà, que es vanta de combatre l’homosexualitat al seu país, ha sigut denunciat repetidament per violació dels drets humans. El 2018 Nkurunziza es va fer famós per un incident en un partit de futbol. El mandatari, apassionat d’aquest esport, es va posar a jugar un partit contra un equip en què entre els futbolistes rivals hi havia refugiats congolesos que, durant el partit, li van robar la pilota diverses vegades i fins i tot el van fer caure. Enfadat, el president burundès va ordenar la detenció dels rivals.

Zapatero, convidat

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

En els últims anys, Carteron i el seu fòrum s’han convertit en uns dels grans defensors en l’àmbit internacional de l’ocupació per part del Marroc del Sàhara Occidental. Tant que el 2015 van celebrar l’esdeveniment a la ciutat de Dakhla, situada en territori sahrauí, un acte que la Unió Africana va considerar «il·legal conforme al dret internacional» i a què va assistir l’expresident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero (una assistència reprovada pel ministeri espanyol d’Exteriors).

El fòrum es defensa d’aquestes acusacions i, en un comunicat, assegura que «mai ha estat embolicat en cap interès de negoci» i que és el fet de ser «el més influent i prestigiós ‘think tank’ del món» el que desperta «la gelosia» de tercers.