La fiscalia recorre la imputació de periodistes per informar dels CDR

La Fiscalia de Madridha recorregut la interlocutòria del titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madriden la qual cita com aimputats periodistes de vuit mitjans de comunicació per haver publicat informacions de la causa dels set CDRenviats a la presó mentre es trobava sota secret.

Per al ministeri públic no existeixen indicis que els professionals de la informació de cadena SER, ‘El País’, ‘ABC’, ‘El Confidencial’, ‘El Mundo’, ‘La Vanguardia’, ‘El Español’ i RTVE hagin comès cap delicte, i per això demana al jutge que deixi sense efecte les citacions previstes per al pròxim 29 de novembre, «perquè, no sent responsables de la infracció penal que és objecte de la instrucció de la causa, no cabria dirigir el procediment contra els mateixos en qualitat d’investigats» i en tot cas podria citar-los com a testimonis.

El Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional investigava diversos membres dels CDR que va enviar a la presó per integració en organització terrorista, tinença d’explosius i conspiració per cometre estralls. Diversos d’ells van presentar escrits en què denunciaven informacions sobre l’operació policial i les declaracions dels investigats, així com sobre el contingut de les intervencions telefòniques i sobre les interlocutòries dictades pel jutjat, cosa que entenien que podria ser constitutiu de revelació de secrets o de delicte contra l’Administració de Justícia.

El jutge, previ informe del fiscal, va enviar els escrits als jutjats de Madrid i per repartiment li va correspondre al Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, que és el que ha acordat la imputació de periodistes de vuit mitjans.

Segons la fiscalia, en la seva interlocutòria, es recull «únicament» que les actuacions es van iniciar en virtut de denúncia del Jutjat Central d’Instrucció número 6 «per un possible delicte de revelació de secrets per funcionari», sense especificar els articles concrets del Codi Penal que considera infringits i tampoc «exposa els motius pels quals considera presumptes autors dels fets els mitjans de comunicació contra els quals dirigeix la causa».

El recurs de la fiscalia sosté que la possible vulneració del secret sumarial «condueix necessàriament a l’article 466 del Codi Penal, en què es castiga la revelació d’actuacions processals declarades secretes, podent ser subjectes actius d’aquest delicte advocats, procuradors, jutges o membres d’un tribunal, fiscals, lletrats de l’Administració de Justícia, funcionaris o particulars que intervinguin en el procés, si bé establint penes diferents depenent de qui sigui l’autor del delicte».

La difusió d’actuacions processals secretes per part dels mitjans de comunicació no pot tenir cabuda aquest article, ja que «no són part en el procediment judicial [...]; a més, es dona la circumstància que els qui han sigut citats a declarar com a investigats són persones jurídiques, que en cap cas poden cometre aquest delicte».

Preval la informació

La fiscalia adverteix que fins i tot podria ser, «tal com s’al·lega en les denúncies», que els fets també poguessin ser un delicte de revelació de secrets per afectar la intimitat de les persones investigades en la causa i «en aquest sí que es possible imputar persones jurídiques». I per a dilucidar si s’ha comès ha de resoldre’s quin dret preval, el de transmetre i rebre informació veraç o el dret a la intimitat.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Segons la seva opinió, «la informació publicada compleix els requisits constitucionals d’informació veraç i d’interès públic».Per això la difusió d’aquesta informació està «plenament» emparada pel dret a la informació, «sense que es pugui exigir cap responsabilitat penal als mitjans de comunicació que l’han difós». 

El recurs afirma que la causa tindria justificació de l’article 20.7 del Codi Penal d’actuar en l’exercici legítim de la seva professió o ofici, de manera que no seria procedent imputar-los cap infracció penal en la present causa, sense perjudici que, existint indicis de la presumpta comissió d’un delicte contra l’Administració de Justícia, el jutge podria citar-los com a testimonis.