La fiscalia s'obre a canviar de rebel·lió a sedició l'acusació contra Trapero

La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ha obert la porta aquest dijous a modificar l’acusació contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, i imputar-li un delicte de sedició i no de rebel·lió, com fins ara. L’excap de la policia de la Generalitat s’asseurà al banc dels acusats de l’Audiència Nacional a partir del pròxim 20 de gener per no haver evitat el setge a la Conselleria d’Economia durant un registre de la Guàrdia Civil, el 20 de setembre del 2017, i per la possible inacció durant el referèndum unilateral de l’1-O.

Segarra, que s’ha desplaçat a Barcelona per mantenir reunions amb la direcció de la fiscalia a Catalunya, ha assegurat als mitjans de comunicació que no és el moment processal oportú per canviar l’acusació contra Trapero, però que pot esmenar en el judici durant el tràmit de conclusions definitives. Al seu parer, «és evident» el marc que imposa la sentència dictada pel Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes, als quals s’atribuïa rebel·lió i es va condemnar per sedició, així com «la seva transcendència» en el procés contra Trapero.

Segons Segarra, la fiscalia té en compte les «reflexions i decisions» sobre la sentència del procés per a la resta de les causes obertes per l’1-O, entre les quals les de Trapero i la cúpula de la Conselleria d’Interior en l’etapa de Josep Forn, condemnat pel Suprem a 10 anys i mig de presó per sedició.

Pena de presó

Notícies relacionades

La fiscalia reclama 11 anys de presó per a Trapero com a "peça clau" del pla secessionista

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La fiscalia reclama 11 anys de presó contra l’excomandament policial, igual com per al qual va ser director de la policia autonòmica, Pere Soler, i l’exsecretari general de la Conselleria d’Interior, César Puig. Per a la intendenta Teresa Laplana, quatre anys de presó per sedició. En el seu cas, és pels fets que van tenir lloc el 20 de setembre del 2017 durant el registre a la Conselleria d’Economia a Barcelona i el presumpte setge al qual va ser sotmesa la comitiva judicial. A Trapero i l’excúpula d’Interior se’ls acusa, a més, per la presumpta inacció de la policia de la Generalitat l’1-O.

L’acusació pública esgrimeix que els acusats «van constituir una peça clau, dins de l’àmbit de les seves respectives competències», per impedir o «dificultar greument» el compliment de les ordres dels tribunals de justícia «amb la finalitat de dur a terme el pla secessionista». L’advocada de Trapero, Olga Tubau, afirma, en canvi, que el major no ha «posat mai» els Mossos al servei dels «interessos polítics secessionistes» i que no ha «participat, no ha intervingut i no ha compartit» el pla que va idear el Gover.