Anar al contingut

INVESTIGACIÓ JUDICIAL

La fiscalia reclama 11 anys de presó per a Trapero com a "peça clau" del pla secessionista

El ministeri públic sol·licita també penes d'11 anys de presó per a l'exdirector dels Mossos i un ex alt càrrec d'Interior

L'escrit d'acusació afirma que els acusats "es van afegir" a les "finalitats independentistes" i van posar "a la seva disposició" la policia autonòmica

J. G. Albalat

La fiscalia reclama 11 anys de presó per a Trapero com a "peça clau" del pla secessionista

DAVID CASTRO

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha sol·licitat aquest divendres 11 anys de presó i inhablitació d’11 anys per al major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, que finalment ha sigut acusat d’un delicte de rebel·lió per la seva presumpta participació en el procés sobiranista català i en el referèndum unilateral de l’1-O. La jutge d’instrucció, Carmen Lamela, només el va processar per sedició, al considerar que no s’havia produït violència, i pertinença a organització criminal. En la interlocutòria la magistrada va delimitar els fets presumptament delictius que van a judici, però no imposen a les acusacions els delictes concrets en els quals poden encaixar-los. [Segueix les últimes notícies sobre Catalunya en directe.]

La fiscalia reclama també 11 anys de presó i inhabilitació pel mateix delicte per al que va ser director de la policia autonòmica, Pere Soler, l’ex secretari general de la Conselleria d’Interior, César Puig. Per a la intendent Teresa Laplana, quatre anys de presó per sedició. En el seu cas, són pels fets que van tenir lloc el 20 de setembre del 2017 durant el registre a la Conselleria d’Economia a Barcelona i en el presumpte setge al qual es va ser sotmesa la comitiva judicial.

Acció conjunta

L’escrit d’acusació afirma que els acusats  durant els mesos de setembre i octubre del 2017 "van constituir una peça clau per a, dins de l’àmbit de les seves respectives competències", impedir o "dificultar greument" el compliment de les ordres emanades pels tribunals de justícia, "amb la finalitat de dur a terme el pla secessionista" ideat "conjuntament" pels màxims responsables del govern de Carles Puigemont i el Parlament, així com pels líders dels grups parlamentaris i les associacions independentistes.

D’aquesta manera, a mesura que les resolucions judicials deixaven "patent la inconstitucionalitat del projecte independentista", el cap dels mossos, el director de la policia catalana i el número dos de la Conselleria d’Interior, "vulnerant la seva especial obligació d’acatar la Constitució", van donar "cobertura efectiva" a les actuacions d’"una part de la població catalana mobilitzada des de les institucions autonòmiques". Segons la fiscalia, l’objectiu era "imposar per la força de la massa drets que no tenien i recolzar l’efectivitat de les normes obertament inconstitucionals" .

En l’escrit d’acusació de la fiscalia fa un resum de l’"estratègia" dissenyada per aconseguir la independència de Catalunya, mitjançant l’"actuació concertada i sincronitzada" de tres pilars bàsics: el Parlament, l’Executiu i el moviment social, on s’hi inclouen l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència. En aquest sentit, l’acusació pública enumera les manifestacions convocades des del 13 de novembre del 2016.

Congregació tumultuària

"L’element essencial de l’actuació va ser la utilització de masses que, amb la seva congregació tumultuària, van aconseguir impedir l’execució de resolucions judicials" que afectaven "l’organització i van possibilitar la votació el dia del referèndum il·legal" de l’1-O, ocupant escoles el tancament de les quals havia sigut ordenat i protegit les meses electorals. La fiscalia precisa que entre el 20 de setembre del 2017, quan es va produir el registre de la Conselleria d’Economia, i l’1-O "es van produir nombrosos actes de violència sobre les persones i les coses, generant un clima de tensió i enfrontament susceptible de generalitzar-se".

L’acusació pública afirma que va cobrar una "especial rellevància" el paper exercit pels Mossos, la "capacitat investigadora i intimidatòria" dels quals, al servei "de les finalitats independentistes", era "imprescindible" per protegir la celebració del referèndum. Els Mossos, al seu entendre, es van dedicar a funcions "impròpies d’un cos policial", com va ser la vigilància de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, per entorpir la seva tasca i, fins i tot, "oposar-s’hi físicament".

La fiscalia remarca que tant Puig, com Soler i Trapero, com a comandaments superiors de la policia de la Generalitat, es "van sumar al pla secessionista, posant els Mossos a la seva disposició", i van mantenir l’1-O "una actitud passiva i intencionadament tolerant amb la votació". Del major diuen que "va dissenyar de forma deliberada" uns mecanismes d’actuació que van impedir que els agents sota el seu comandament poguessin complir amb les instruccions donades per la justícia d’impedir l’1-O, "contribuint de forma decisiva a la mobilització ciutadana que, amb la seva força coactiva, pretenia el compliment dels seus objectius secessionistes".

Impedir el registre

Respecte al registre de la Conselleria d’Economia del 20 de setembre del 2017, l’acusació assenyala que el comandament policial va impedir aquesta diligència en les "condicions legals exigides" i va propiciar amb "la seva deliberada passivitat" la concentració a la porta del departament durant hores de centenars de persones, que van protagonitzar el setge a la comitiva judicial.

L’advocada de Trapero, Olga Tubau, ha assegurat a aquest diari que no hi ha cap indici que el major hagi comès cap delicte i que l’acusació de la fiscalia és "esbiaixada i purament incriminatòria". Sobre el delicte de rebel·lió, ha posat l’accent en el fet que en l’ordre de processament no s’hi recollia i que durant la instrucció del cas no s’ha practicat cap diligència d’investigació respecte a la hipotètica violència requerida per a la comissió d’aquesta infracció penal.

Bombers d’"aparença contundent" van ajudar en l’1-O

En l’escrit d’acusació de Josep Lluís Trapero es fa menció que un “nombre significatiu de bombers, perfectament organitzats i d’aparença contundent” van col·laborar en la celebració del referèndum de l’1-O. En ocasions, precisa el text, “conscientment acudien a falsos avisos d’incendi que obligava a l’obertura dels locals destinats a col·legi electoral, quan no amb els seus propis vehicles –inclosos camions– que ubicaven en les vies d’accés” a aquestes dependències. Tal com va publicar a l’octubre EL PERIÓDICO, un grup de bombers ha col·laborat activament en la mobilització a favor del procés

De la mateixa manera, en les comunicacions entre els Mossos s’aprecia la repetició de missatges pactats sobre la conveniència de recollir a les actes l’existència de persones “vulnerables”. És a dir, nens i gent gran. En les comunicacions, els guàrdies civils eren identificats com a “banderins” i els policies nacionals com a “escuts”. Segons la fiscalia, alguns agents de la policia autonòmica van rebre indicacions dels seus superiors per acudir als centres de votació sense cascos i evitar tot enfrontament amb els manifestants. Per evitar la gravació, algunes d’aquestes converses no es van fer per les emissores policials, sinó a través de telèfons mòbils.