El TSJC obre la via penal contra Torra per no respectar la neutralitat del Palau

La sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat remetre a la via penal el president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desatès una ordre el setembre passat de retirar una pancarta de suport als polítics presos del Palau de la Generalitat.

En una interlocutòria, que compta amb el vot particular d’un dels quatre magistrats, el TSJC acorda deduir testimoni contra Torra davant de la sala penal de l’alt tribunal català per no haver tret la pancarta dins del termini de 48 hores que li va donar per fer-ho. Aquesta mesura cautelar la va sol·licitar l’associació Impuls Ciutadà, que demanava mantenir la neutralitat de l’edifici, fins i tot fora de període electoral.

Si aquest procés penal seguís endavant, aquesta seria la segona causa oberta a Torra per negar-se a treure símbols de suport als polítics presos dels edificis públics dins dels terminis establerts,la qual cosa dilluns passat ja el va portar a judici davant del TSJC, en aquest cas per desobeir presumptament la Junta Electoral.

Possible «rellevància penal»

En una interlocutòria de 4 de novembre, el TSJC ha informat sobre el cas a la sala civil i penal del mateix tribunal «per si els fets tinguessin rellevància penal». En la mateixa resolució, els magistrats rebutgen el recurs presentat que la Generalitat contra l’ordre del TSJC de retirar la pancarta a favor de la llibertat dels líders independentistes empresonats.

El tribunal recorda que va donar un termini de 48 hores a Torra (des que se li va requerir personalment el 23 de setembre) perquè retirés el cartell, però que el president no el va treure fins que, expirat el termini, es va ordenar que ho fessin els Mossos. A les 15.33 hores dos operaris van retirar la pancarta amb el llaç i cap a les 18 hores la Generalitat en va penjar una altra amb el lema ‘Llibertat d’opinió i expressió’. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Llibertat d’expressió i neutralitat

Precisament, el dret a la llibertat d’expressió de Torra va ser al·legat en el recurs de la Generalitat contra aquesta mesura cautelar. No obstant, el tribunal reitera que no haver-la acceptat suposava «el manteniment, amb vocació de permanència, d’un missatge no neutral a l’edifici públic concernit [el Palau de la Generalitat]».

Impuls Ciutadà va invocar el respecte al principi de neutralitat institucional per sol·licitar la retirada de la pancarta, i el TSJC ha considerat que Torra pot exercir el seu dret a la llibertat d’expressió «a tots els fòrums i en tots els formats al seu abast, al Parlament i als mitjans públics i privats de comunicació».

La interlocutòria del TSJC conté un vot particular concurrent d’un magistrat que considera que correspon la mesura cautelar de retirada de la pancarta, però que la discussió sobre el dret a la llibertat d’expressió de Torra i la neutralitat de les institucions no s’hauria de tractar en aquesta fase del procediment.

Impuls Ciutadà

En un comunicat, Impuls Ciutadà ha afirmat que la història es repeteix —Torra ja va ser jutjat dilluns per presumpta desobediència el març a la Junta Electoral Central (JEC) amb la pancarta— i ha lamentat que el president de la Generalitat «hagi adoptat com a fórmula de govern la desobediència a les institucions i als tribunals, actitud impròpia d’un governant democràtic», per la qual cosa li ha demanat que abandoni el càrrec.

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i Quim Torra | Directe

Reunió entre Torra i Puigdemont a Waterloo

«El seu comportament hostil cap als catalans constitucionalistes, hispanofòbic, contemporitzador amb la violència política i contrari a la separació de poders l’inhabilita per a això», ha remarcat l’entitat.

La resposta de Torra

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha recriminat al TSJC que hagi considerat que l’incompliment de retirar la pancarta pot tenir rellevància penal, i ha afirmat que el que hauria de fer el tribunal és demanar la llibertat del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, com demana Amnistia Internacional. «El que hauria de fer el TSJC, després de l’informe d’Amnistia Internacional, és instar al Tribunal Suprem la immediata posada en llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i demanar la nul·litat de la sentència per sedició», ha defensat en un tuit.