Els artesans que acompanyen Torra

«En tinc cinc o sis: una estelada gegant amb el CAT de la matrícula, una creu de Sant Jordi, una d’independència en japonès i en hebreu, una altra de llibertat en cinc idiomes, un símbol pacifista embolicat en un llaç groc, l’europea dels llaços grocs i la de la llibertat d’expressió. ¡Ah! I una altra en contra del transvasament de l’Ebre súper maca». Josep Camarasa és un lampista de Corbins (Lleida), però dedica el seu temps lliure a dissenyar i teixir banderes de grans dimensions que llueix en manifestacions independentistes: «Totes fan uns cinc metres per quatre i mig. Alguna vegada faig acoblaments amb l’estelada. Són transformables».

L’escollida per al judici al president Quim Torra per un presumpte delicte de desobediència va ser «la de la llibertat d’expressió», amb una màscara amb la boca ratllada envoltada per un cercle de llaços grocs. El Josep la va apuntalar heroicament a terra i la va onejar al pas del líder de l’Executiu pel passadís organitzat per voluntaris del’ANC i Òmnium Cultural, disposats a acompanyar-lo fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). 

Flanquejat per la plana major de l’independentisme, Torra va saludar uns 500 seguidors, que no van escatimar lemes al seu pas. Fins i tot van emular aquell que tant va sentir dedicar al seu predecessor, Carles Puigdemont, però que aquest dilluns va poder fer-se seu: «Quim Torra, el nostre president». La postconvergent Laura Borràs l’agafava fort del braç i la seva dona el recolzava a l’altre costat. Els seus tres fills, malgrat haver iniciat la caminada a primera fila, van quedar uns metres enrere avançats per càrrecs de JxCat, ERC i la CUP.

La dirigent de l’ANC, Elisenda Paluzie, no va voler plantar Puigdemont i es va absentar dels honors per assistir a una reunió del Consell per la República a Waterloo (Bèlgica). Va encomanar la seva abraçada al vicepresident de l’entitat, Pep Cruanyes, i va dedicar unes paraules a Torra a través de Twitter.

Una incansable senyora armada amb un megàfon repetia els noms dels independentistes empresonats perquè la massa correspongués a l’uníson: «llibertat». No es va oblidar dels «joves de Sabadell», els set CDR a la presó. El clímax va acabar quan la comitiva es va desfer. Torra es va asseure al banc dels acusats i els càrrecs públics van marxar.

Pintures i paradetes

Per amenitzar la llarga espera, alguns manifestants van simular una onada al·ludint al Tsunami Democràtic. Els cartells d’aquest nou agitador independentista cridant al Sit and talk, és a dir, al diàleg entre administracions, decoraven l’escena.

El pintor no va treure l’ull del seu cavallet. Tampoc va frenar el traç. Joan Bueno és assidu d’aquest tipus de cites, en les quals immortalitza les manifestacions. En aquesta ocasió va dibuixar una vista panoràmica de la façana del TSJC amb les siluetes dels manifestants i un peu de nota: «Quim Torra». «És pintor professional i fa molts anys que va a les manifestacions a dibuixar-les. Ell va fent les seves coses», va comentar un amic que admirava la seva obra.

Notícies relacionades

Torra ataca la justícia i coqueteja amb la seva inhabilitació: «Sí, vaig desobeir»

Pere Aragonès, sobre el judici a Torra: «No contemplem cap inhabilitació»

Tres parades distreien els més consumistes. Samarretes reivindicatives, banderes i pins van abundar a l’aparador de carrer. «Mira, dona’m una rosa groga que és més suportable i queda més dissimulat que el llaç», va dir una clienta a una de les venedores anomenada Lourdes, de Castellfollit de Riubregós (Barcelona). La seva trajectòria artesanal és àmplia, fa anys que dissenya material independentista i rep encàrrecs de l’ANC i Òmnium Cultural. La seva creació més preuada és l’autodenominat «braçalet català», feta amb pell que compra a Igualada i metall de Montcada i Reixach. «Està fabricada amb materials d’aquí», va aclarir amb tarannà. Els altres dos punts de venda dedicaven part de la seva oferta a marxandatge per omplir la «caixa de solidaritat» d’altres col·lectius que empenyen el procés.   

L’independentisme es va acomodar a la quotidianitat del passeig de Lluís Companys de Barcelona des de les 8.00 hores del matí fins que va finalitzar la vista oral. Van ser nous figurants, però no van alterar-ne la quotidianitat. El pallasso que regala globus no es va moure del seu lloc, els ballarins que assagen nous temes urbans, tampoc. La reunió de recolzament al president no va ser exitosa i es va diluir amb el pas de les hores. Torra va tornar a agrair-los la seva fidelitat al sortir del TSJC.