Torra passa a l'atac en el judici per no retirar els llaços grocs

Quim Torra ha decidit afrontar a l’atac el judici que, a causa d’una pancarta, el pot fer fora de la presidència de la Generalitat. «No em defensaré de res perquè vaig complir el meu deure com a president: defensar els drets i les llibertats. Acusaré l’Estat de vulnerar els meus drets i els de tots els ciutadans», ha tuitejat hores abans d’acudir davant del jutge per convertir-se en el primer president de l’etapa democràtica que s’asseurà al banc dels acusats en l’exercici del seu càrrec. El cap de l’Executiu català està acusat de desobediència per un fet molt concret i que va estar a la vista de tots: negar-se –d’entrada– a retirar la pancarta amb el llaç groc del Palau de la Generalitat durant la campanya a les eleccions generals del mes d’abril passat. El fiscal reclama per a ell un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros per un presumpte delicte de desobediència, a l’haver «desatès obertament» les ordres de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar aquest símbol independentista.

El judici se celebrarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i està previst que s’iniciï i acabi aquest mateix dilluns. Primer declararà Torra i després d’ell 11 agents del Cos Nacional de Policia (CNP) i el comissari dels Mossos, Miguel Esquius. Després d’això, compareixeran davant dels magistrats el portaveu de Ciutadans al Parlament, Carles Carrizosa (partit que va presentar la querella davant de la fiscalia), la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, la portaveu de l’Executiu català el març del 2019, Elsa Artadi, el Síndic de greuges, Rafael Ribó –que va recomanar en un informe a Torra que retirés els llaços– i el conseller d’Interior, Miquel Buch.

La «contumàcia» del president

El fiscal superior Francisco Bañeras exposa en el seu escrit d’acusació que l’11 de març passat la JEC va comminar el president que retirés els llaços grocs de tots els edificis públics de l’administració autonòmica en el termini de 48 hores per mantenir la neutralitat política durant la campanya.

«Malgrat la claredat de l’ordre» de la JEC, Torra, que ja havia presentat les seves al·legacions, «va decidir desatendre-la tot i ser coneixedor que la mateixa era ferma en la via administrativa i que havia de procedir sense excusa ni pretext al seu estricte compliment», descriu el fiscal. Poc abans del venciment del termini, no obstant, el president va presentar un escrit en què instava l’organisme a una reconsideració de l’acord adoptat. Aquest escrit, malgrat ser «aparentment improcedent al tractar-se d’una resolució ferma», va ser acceptat per la Junta Electoral.   

Dies després, el 18 de març, l’organisme electoral va ratificar la seva decisió que es retiressin els llaços i va advertir Torra de les «responsabilitats administratives i, en el seu cas, penals que pogués incórrer si persistia» en la seva «desobediència» a aquests acords. El president, no obstant, «va desatendre» l’esmentada ordre i vista la seva «contumàcia», el 21 de març, la JEC va requerir el conseller d’Interior que procedís a treure els llaços. No va fer falta, aquell dia es van retirar dels edificis públics.

Notícies relacionades

De victòria en victòria fins a la derrota final

Ayuso concedeix la Medalla d’Or a Corina Machado

En la seva declaració judicial, Torra va admetre obertament davant del jutge haver desobeït les ordres de la JEC de retirar les pancartes amb llaços grocs i la simbologia independentista de la façana de Palau. «Sí, vaig desobeir», va dir Torra davant del jutge el passat 15 de maig. També va argumentar que l’ordre de la JEC de retirar els llaços grocs dels edificis públics de la seva competència era il·legal i inaplicable i va invocar la llibertat d’expressió i de pensament polític.

Una decisió controvertida

La decisió de Torra de mantenir durant dies el pols a la Junta Electoral va generar no poques tensions internes al si del Govern, on destacats dirigents van recomanar al president que retirés els llaços. El seu argument, en públic i privat, va ser sempre que es tractava d’una qüestió de consciència personal i de defensa de valors fonamentals. Després de l’informe del Síndic que li recomanava fer marxa enrere, finalment Torra va retirar els llaços no sense abans intentar un altre estratagema que consistia en penjar una pancarta amb un llaç blanc i una franja vermella amb un lema en defensa dels presos independentistes i els «exiliats». Després d’unes hores, finalment va acabar cedint del tot. Però malgrat això, el processament per desobediència ja estava en marxa i pot portar-lo a perdre el lloc en una carambola que precipitarà eleccions anticipades si no hi ha un candidat alternatiu. Unes eleccions que són el que precisament no vol Junts per Catalunya i sí que reclama ERC, que les obtindria, a més, sense aparèixer com a responsable.