El PSOE i ERC exploren donar-se una segona oportunitat

Pedro Sánchez i Pere Aragonès mantenen un fil de comunicació personal que no han tallat ni en els moments més crítics del conflicte a Catalunya. El president en funcions no respon les trucades de Quim Torra, però continua parlant amb el vicepresident, unes converses que són més freqüents entre Aragonès i la seva homòloga a la Moncloa, Carmen Calvo. Són les restes del diàleg sobre la crisi territorial que tant va costar reiniciar després del mandat de Mariano Rajoy, i que va cristal·litzar en la declaració de Pedralbes,declaració de Pedralbes, el desembre passat, en què Govern i Generalitat admetien que el conflicte català s’havia de resoldre des del«diàleg polític efectiu».A la dreta li va semblar una temeritat i a l’independentisme una nimietat. Però va ser el primer pas en un camí que, aviat, es va tornar intransitable. 

ERC va tombar els Pressupostos Generals de l’Estat al febrer, després de la polèmica del relator, i el líder socialista va convocar eleccions per governar sense els lligams dels aliats que l’havien ajudat en la moció de censura. El PSOE i ERC es van acusar d’irresponsabilitat. Sánchez va tornar al to aspre i els republicans al discurs del’«Estat opressor». Nou mesos després, després de dos comicis legislatius, una sentència dura per a l’independentisme i la violència als carrers, Sánchez i Aragonès exploren de nou fins on poden avançar. 

Amb molta pressa. El cap de l’Executiu necessital’abstenció  dels 13 diputats d’ERC per a la investidura. De fet, aquest dissabte Sánchez ha enviat una carta als militants del PSOE en què afirma que el pacte amb Unides Podem «resulta imprescindible en vista del resultat electoral» i que no n’hi ha prou de superar la sessió d’investidura», sinó que cal «eixamplar» l’acord per comptar amb una majoria sòlida tota la legislatura. Els independentistes, que han renunciat a la unilateralitat, volen un govern progressista a Madrid que reactivi el diàleg, però els resulta imprescindible blindar-se contra els atacs de l’entorn de JxCat. 

La discreció

Els contactes ja han començat, sembla que amb bon peu, tot i que públicament es digui el contrari, i seran discrets. Ara el Govern està disposat a apostar per una«distensió»que pot conduir a un«diàleg»després de la investidura, que aspira a superar abans de Nadal. L’equip de Sánchez treballa amb la idea de fer gestos que aplanin l’abstenció d’ERC, perquè, admeten, els republicans tenen un context molt espinós. 

Mentre mesura fins on pot avançar, Sánchez ha reconegut aquesta setmana que hi ha una «crisi política» i ha aparcat la idea que la convocatòria de referèndums il·legals sigui delicte. Sap bé que Aragonès necessita algun tipus de contrapartida, expliquen en el seu entorn, però assumeix que el diàleg és un camí difícil de transitar i no sent especial confiança en l’independentisme. 

ERC prova de portar Sánchez al ‘sit and talk’ (‘asseure’s i parlar’) que reclamen els secessionistes. Els republicans creuen que si el president reactiva el diàleg podran exhibir aquesta fita davant els seus, un terreny en què volen els dards. Abstenir-se sense contraprestacions, com al juliol, «seria un suïcidi», assumeixen. 

El calendari no ha jugat al seu favor. La investidura arriba després de la sentència del procés,amb les eleccions catalanes a l’horitzó i la possible tornada de Carles Puigdemont Carles Puigdemont en l’aire (el 16 de desembre la justícia belga examina si en tramita l’extradició). La campanya de l’entorn de la postconvergència contra ERC ha sigut intensa i ha tingut resultats. JxCat ha guanyat un diputat al Congrés, la CUP n’ha obtingut dos, i els republicans n’han perdut dos més. Des que Oriol Junqueras és el líder del partit, el 10-N han sigut les primeres eleccions en què han perdut escons. És un senyal d’alerta que els fa avançar amb peus de plom en les converses amb el Govern. Necessiten aconseguir diàleg amb la Moncloa, però no poden quedar exposats al foc amic. Per això divendres els republicans van concertar per a la pròxima setmana una reunió en què abordaran la investidura.

Els comptes catalans

En aquest calendari endimoniat, hi pot haver una carta al seu favor: els Pressupostos de la Generalitat. Si l’entrada de Pablo Iglesias a l’Executiu facilita que elscomunsdonin suport als comptes catalans, llavors els republicans no serien acusats de voler trencar el Govern. 

En tot cas, el PSOE vol pilotar directament les negociacions amb ERC, no deixar-les en mans de Podem. Les relacions entre Iglesias i el portaveu parlamentari dels republicans, Gabriel Rufián, són fredes. I Sánchez té pressa. Els seus col·laboradors temen que la dreta es rearmi i exerceixi una pressió insuportable sobre el president.

Notícies relacionades

El 'sí' a la independència de Catalunya retrocedeix al seu nivell més baix des de l'1-O

Sánchez fa picades d'ullet a ERC per aconseguir el seu aval a la investidura

El líder socialista, de moment, ja ha rebut algun avís intern en contra que el Govern «depengui» de l’independentisme. La veu de més pes ha sigut la del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page. Però a la direcció del PSOE asseguren que aquestes alertes tenen escàs recorregut, perquè «no hi ha cap altra alternativa».I la consulta a la militància socialista sobre el pacte amb Iglesias, que tindrà lloc el 23 de desembre, convertirà aquests missatges en «irrellevants».