Cuixart demana la nul·litat de la sentència «desproporcionada» del Suprem

La defensa del president d’Òmnium Cultural,  Jordi Cuixart, ha demanat la nul·litat de la sentència del Tribunal Suprem que el condemna a 9 anys de presó després del judici pel procés com a pas previ a un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC).

En un comunicat, expliquen que l’advocat de Cuixart, Benet Salellas, demana en l’escrit deixar sense efecte la sentència «desproporcionada» i considera que durant el judici es van vulnerar drets com el de la presumpció d’innocència i el dret a reunió i expressió. «Continuarem denunciant que la sala segona del Suprem està marcada ideològicament, amb un biaix polític clar sobre el dret a l’autodeterminació», ha lamentat Cuixart, empresonat a la presó de Lledoners.

En l’escrit, Salellas creu que es va vulnerar la llibertat ideològica de Cuixart perquè el Suprem «va qüestionar obertament durant tot el judici» les seves idees al valorar fets com ara intervencions del president d’Òmnium en actes públics i l’enviament de tuits com a elements d’incriminació d’un delicte de sedició.

Sobre Marchena

També entén que el president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, tenia una posició ideològica concreta i prèvia sobre la qüestió de la sobirania de Catalunya, un «prejudici polític a l’hora de dictar sentència que resulta determinant».

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

A més, consideren que no hi ha cap prova que justifiqui la condemna per sedició i que la sentència no aporta elements que acreditin que es van impedir diligències judicials el 20 de setembre de 2017 a la Conselleria d’Economia, que la policia va haver d’utilitzar la força l’1-O, i que l’objectiu de les mobilitzacions era demostrar als jutges que a Catalunya havien perdut la seva capacitat jurisdiccional.

Per Salellas, hi ha una falta de proves que evidencia que es va vulnerar la presumpció d’innocència de Cuixart i de la resta d’acusats, per la qual cosa les conclusions del TS «només poden procedir del seu propi prejudici o de les investigacions i conclusions de la Guàrdia Civil».