Sánchez busca el 'sí' de Cs per no dependre d'ERC

Tot està obert. Un dia després de les eleccions, en què els socialistesvan obtenir 120 escons (tres menys que a l’abril) i van perdre prop de 700.000 vots, Pedro Sánchez es prepara per trucar als líders de l’oposició per explorar la governabilitat. El PSOE, que ha reunit aquest dilluns la seva executiva, reconeix la dificultat de la investidura, però davant del repartiment d’escons al Congrés ha començat a entreveure una possibilitat, en què els 10 diputats de Cs podrien recolzar Sánchez i així s’evitaria dependre d’ERC.

La suma dels socialistes és aquesta: els seus 120 diputats, més 35 d’Unides Podem, 10 de Cs, 7 del PNB, 3 de Més País i Compromís, 2 de Coalició Canària i els escons del BNG, Terol Existeix i el PRC, que en van obtenir un cada un. Aquesta hipotètica aliança donaria 180 actes a la Cambra baixa, més que suficients perquè Sánchez fos reelegit fins i tot en primera votació, on n’hi ha prou amb 176 recolzaments. Algun d’aquests possibles aliats, per tant, es podria despenjar sense comprometre el resultat final. «Sí, pot sortir una suma en aquest sentit i la treballarem. Aquest és el marge que tenim», ha dit el secretari d’Organització i ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos.   

Però és només un esquema molt temptatiu, farcitd’interrogants.  El principal, Cs, que després dela dimissió d’Albert Rivera per la desfeta electoral serà ara conduït per una gestora fins que surti elegit un nou lideratge. Els socialistes assenyalen que els taronges ja van insistir durant la campanya que la seva intenció era no bloquejar i després de la catàstrofe de diumenge no voldran en cap cas, segons aquestes previsions, tornar a eleccions.

Un altre dubte és Podem, que continua insistint en una coaliciócom l’explorada sense èxit l’estiu passat. El PSOE no es tanca ara a aquesta possibilitat, descartada després del fracàs negociador. La seva intenció continua sent governar en solitari, però dirigents socialistes admeten que aquesta vegada tindran menys marge per negar-s’hi. Ábalos, en qualsevol cas, no ha descartat un executiu conjunt.

La poc probable abstenció de Casado

El que sí que consideren poc probable els socialistes és una abstenció del PP. Sobretot per la pressió que el partit de Pablo Casado pateix des de la ultradreta de Vox. «No es pot esperar. El seu marge és molt escàs per la pressió que té de la ultradreta. Pel que han manifestat, sembla que no ho faran», ha assenyalat el secretari d’Organització del PSOE.

Els socialistes, alhora, tampoc es tanquen del tot que ERC s’acabi abstenint. Ábalos s’ha limitat a assenyalar que continuaran «intentant no dependre dels independentistes», però ha evitat contestar una pregunta directa sobre si trucaran als republicans. La idea, en principi, passa per buscar Cs i si aquest moviment no tira endavant, mirar ERC davant de l’absència d’alternatives.

Les crítiques internes

Notícies relacionades

Així t'hem explicat les eleccions generals a Espanya del novembre del 2019

El PSC prepara la seva opa a Cs

Mentrestant, davant del relatiu fracàs d’aquesta operació electoral, dirigents del PSOE comencen a reclamar «responsabilitats». Ho fan sempre en privat, i les crítiques no tenen res a veure amb la virulència d’èpoques passades, que va portar Sánchez a dimitir el 2016. Ara les mirades es dirigeixen a Iván Redondo, cap de gabinet del president en funcions. Redondo és un personatge estrany dins de la tradició socialista. Antic assessor de diversos polítics del PP (com José Antonio Monago i Xavier García Albiol), s’ha convertit en la persona a qui més consulta Sánchez, i tots en el partit li atribueixen la paternitat de la idea de no tornar a intentar un pacte amb Podem i acudir a eleccions, esperant que el PSOE en sortís reforçat. «Ningú més compartia aquesta estratègia», explica un veterà socialista.

«Hem de limitar el pes dels alquimistes», assenyala un membre de la direcció amb referència a Redondo, algú que, més enllà dels seus escassos vincles amb el partit, té un perfil més basat en l’estratègia electoral que en la coordinació d’equips de govern. Però ningú s’atreveix a apuntar la possibilitat que el cap de gabinet sigui cessat. El que es reclama, de moment, és que perdi influència.