Anar al contingut

després del daltabaix electoral

Rivera dimiteix i deixa Cs sense rumb polític

El partit queda en mans d'una gestora fins que l'assemblea general elegeixi successor

El president dels taronja abandona per complet la política i tornarà a exercir d'advocat

Miguel Ángel Rodríguez

Durant 14 anys, Albert Rivera ha sigut el líder de Ciutadans. Fins que aquest dilluns, els desastrosos resultats obtinguts el 10-N han portat el polític català a adoptar tres decisions: dimitir del seu càrrec com a president del partit liberal, renunciar a la seva acta de diputat al Congrés i abandonar la política per tornar a la seva activitat professional com a advocat. Davant de mig centenar de dirigents del partit i treballadors, que han fet l’impossible per retenir les llàgrimes, Rivera ha tancat una etapa de la seva vida, que, segons diu, recordarà amb més afecte, però que, alhora, més l’ha desgastat.

Després d’haver perdut 47 escons –ha baixat de 57 diputats a 10–, d’haver caigut fins a la sisena força i d’haver-se deixat pel camí de la repetició electoral més de 2,5 milions de vots, l’expresident taronja ha pres la decisió d’abandonar el partit que va ajudar a construir el 2006 i en el qual ha anat creixent durant la seva trajectòria política. Amb el somni de ser el referent de la dreta destruït en només sis mesos, Rivera ha assegurat que el daltabaix electoral només és una «estació» més d’una formació que va bregar amb l’independentisme a Catalunya i que va fer el salt a l’arena política estatal el 2015.

Després de la seva controvertida aliança amb la ultradreta en quatre comunitats autònomes i diversos ajuntaments (que li va costar la marxa de dirigents clau), el sobtat adeu de Rivera deixa en l’aire quin serà el rumb polític de la formació a partir d’ara, si tornarà als orígens centristes amb què va néixer o, en canvi, apostarà per competir amb Vox. 

«Als meus pares, a la meva filla, a la meva parella»

«La vida és molt més que la política. Crec que ha arribat el moment de servir una altra gent: els meus pares; la meva filla, a qui li he dedicat menys hores de les que caldria; la meva parella, que ha estat al meu costat aguantant-ho tot; els meus amics, que em veien per la tele, i tots vosaltres, companys. Per això, com que la vida continua, com que les coses passen, jo vull continuar sent feliç», ha explicat després d’apuntar que la seva sortida no era només del partit, sinó de la vida pública.

Però abans de marxar ha transmès un últim missatge: «Vull citar una frase de [Barack] Obama: ‘Si per guanyar has de dividir la gent, tindràs un país ingovernable’». Unes paraules que bé podrien ser per al president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, o per al líder de Vox, Santiago Abascal. 

Moments després, ha confessat estar preocupat per la futura governabilitat d’Espanya i, fent ús per última vegada de la tribuna de Cs, ha enviat un consell als seus homòlegs en altres partits: «Com que jo ja no prendré decisions, als que les hagin de prendre els desitjo sort i molt encert». No ha avançat gaire quin ha de ser, segons el seu parer, el rumb que ha de seguir la nova direcció del partit després de la patacada electoral de diumenge.

Futur incert

La situació interna de Cs és delicada després del pas enrere de Rivera. Sense president i amb l’Executiva dissolta, el timó de la formació recau en mans del Consell General del partit, el màxim òrgan entre assemblees, que serà convocat en un termini màxim de 15 dies, segons fonts taronja.

Aquest òrgan serà l’encarregat de nomenar una gestora, que hauria de decidir la posició de Cs davant una possible investidura, i de proclamar la data de la pròxima assemblea general per elegir el successor de Rivera. No obstant, segons els estatuts de la formació, no es pot convocar cap congrés extraordinari en els 4 mesos anteriors o posteriors a una cita electoral. Això situaria la cita a partir del 10 de març, tot i que els liberals no descarten avançar-la. 

La successora més lògica seria Inés Arrimadas, portaveu parlamentària des de les passades eleccions i el símbol liberal de la lluita contra l’independentisme, fent política des del Parlament durant els moments més tensos dels últims anys. També entren en les apostes el nom de Begoña Villacís, vicealcaldessa de Madrid, i el vicepresident de la Comunitat, Ignacio Aguado.