ELECCIONS GENERALS

Sánchez aconsegueix una victòria insuficient que ho deixa tot en l'aire

Els socialistes perden tres escons respecte a l'abril i es queden en 120 diputats

El PSOE creu que el temor de terceres eleccions facilitarà les negociacions

zentauroepp50846413 madrid 11 11 2019 politica elecciones 10n pedro s nche191111002126 / JOSE LUIS ROCA

zentauroepp50846413 madrid  11 11 2019  politica  elecciones 10n    pedro s nche191111002126
zentauroepp50846433 madrid  11 11 2019  politica  elecciones 10n    pedro s nche191111002140
zentauroepp50846021 spain s acting prime minister and socialist party leader  ps191110235943

/

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

El PSOE es va quedar aquest diumenge pitjor del que estava, amb 120 diputats davant els 123 d’abril, amb un Congrés encara més difícil de gestionar que el de llavors, amb més sigles, on la ultradreta és la tercera força i el soci «preferent» dels socialistes, Unides Podem, ha perdut influència. Els antics simpatitzants de Pedro Sánchez van decidir castigar el fracàs negociador de l’estiu passat: el PSOE va obtenir prop d’un milió de vots menys que fa sis mesos i mig. El desenllaç electoral ha sigut molt diferent del que esperava el president en funcions després de la convocatòria electoral, i en la direcció del seu partit ho van reconèixer, però hi ha dades que porten els col·laboradors de Sánchez a l’optimisme.

El principal és que la dreta no suma, perquè l’enlairament de Vox es veu neutralitzat per la patacada de Ciutadans, i per tant, no hi ha cap alternativa a la seva candidatura per mantenir-se a la Moncloa. Però cap dels camins possibles que té Sánchez davant seu per assegurar la investidura resulta fàcil; al contrari. Els resultats són en si mateixos més complicats de gestionar que fa sis mesos i mig, i en la direcció socialista confien que el risc a unes terceres eleccions farà que l’oposició canviï aquesta vegada d’«actitud» i deixi governar Sánchez.   

Quan es van convocar eleccions, al setembre, el PSOE anticipava un escenari molt més beneficiós que el que s’ha produït. Els socialistes van apel·lar llavors a una «majoria més clara» que la de l’abril. Pensaven que arribarien als 140 escons, perquè els votants prioritzarien, segons el seu relat, l’única opció amb capacitat per desbloquejar la governabilitat. Els socialistes van armar un discurs en el qual els perills que planen sobre Espanya (la crisi territorial a Catalunya, el refredament econòmic i la possibilitat d’un ‘brexit’ sense acord) els afavoririen a les urnes, perquè una hipotètica «majoria cautelosa», segons l’expressió del cap de Gabinet de la Moncloa, Iván Redondo, acudiria en massa a recolzar Sánchez. Però res d’això s’ha produït, fins al punt que el candidat ha posat en aquesta campanya molt més èmfasi a alertar de l’amenaça de Vox que en els missatges anteriors.

«Els números poden ser tossuts, però les actituds diferents», va dir Sánchez a l’octubre, quan ja havia assumit la dificultat de millorar els seus resultats. És a dir, que malgrat el descens en escons, aquesta vegada sí que s’aconseguirà la investidura, perquè cap partit s’exposarà a ser vist com el culpable d’unes terceres eleccions consecutives.

Notícies relacionades

Els plans del líder socialista continuen passant per governar en solitari. S’esperen dos moviments a curt termini. D’una banda, Sánchez oferirà dimarts a les forces «progressistes», en especial a Unides Podem, un paquet de mesures a aprovar durant la legislatura a canvi del seu recolzament en la investidura. D’una altra, proposarà a mitjà termini al PP i a Cs diversos pactes d’Estat (sobre Catalunya, finançament autonòmic i pensions, entre altres assumptes) perquè s’abstinguin.

Així s’evitaria dependre de la col·laboració dels independentistes catalans, una cosa que Sánchez va buscar a l’estiu, quan va oferir als morats una coalició que aquests van descartar, i que ara vol evitar després dels disturbis per la sentència del procés. Però la possibilitat que l’esquerra recolzi i la dreta simultàniament no hi voti en contra és en principi llunyana. Les «actituds» dels partits, de moment, continuen sent «tossudes». L’altra opció és que, davant de l’absència d’alternatives, es deixi votar la llista més votada. En qualsevol cas, ningú creu que la legislatura sigui llarga i estable, si finalment hi ha un pacte perquè arrenqui.